Un lloc per als museus

Me¡¯n vaig assabentar per les goteres, abans de sortir de l¡¯edifici: tornava a ploure. Em trobava a Montju?c, a la Sala Oval del Palau Nacional (el que acull el MNAC, el Museu Nacional d¡¯Art de Catalunya) i uns pl¨¤stics protegien de l¡¯aigua una cantonada dels 700 metres quadrats d¡¯un dibuix immens i intr¨¨pid de Perico Pastor. Ja fora del Palau, vaig al?ar la vista i vaig veure c¨²pules embolcallades de blau, per si hi havia despreniments. L¡¯edifici, el llegat arquitect¨°nic m¨¦s conspicu de la dictadura del general Primo de Rivera (1923-1929) a Barcelona, ¨¦s una incongru¨¨ncia anacr¨°nica que mai ha pogut funcionar b¨¦.

Per¨° ¨¦s el que tenim, la seu central del Museu Nacional. El primer ¨¦s que no caigui a trossos, que no tingui goteres. Ja s¨¦ que aquestes coses no fan guanyar les eleccions a ning¨², per¨° el primer museu del pa¨ªs mereix m¨¦s recursos, que ja els retornar¨¤ amb escreix. El MNAC ¨¦s un consorci entre l¡¯Ajuntament, la Generalitat i l¡¯Estat i ha d¡¯operar com ho han de fer les institucions, independentment dels seus amos.

I despr¨¦s? Despr¨¦s caldr¨¤ permetre que el Museu Nacional baixi de la muntanya, s¡¯apropi a la ciutat i traslladi la seva col¡¤lecci¨® moderna al Pavell¨® Vict¨°ria Eug¨¨nia de la Fira. Per aconseguir-ho, necessitem pol¨ªtics amb visi¨® institucional, que entenguin que la cultura d¡¯una ciutat, d¡¯un pa¨ªs, es construeix a llarg termini. Per¨° tamb¨¦ necessitem societat civil culta, persones com Antoni Gallardo i Balart, amb unes donacions que enriqueixen el Museu i, a la llarga, a tots nosaltres. En altres pa?sos, acostuma a explicar Pepe Serra, director del MNAC, molts dels empresaris competeixen amb els pol¨ªtics per fer-se un lloc als patronats dels museus. Aqu¨ª es compren un vaixell.

Si l¡¯arquitectura del Palau Nacional delata el retard cultural d¡¯aquella Barcelona posse?da per un capit¨¤ general fa 90 anys, la hist¨°ria del seu altre gran centre cultural, el Museu d¡¯Art Contemporani de Barcelona (Macba), mostra quant de temps m¨¦s va costar i continua costant en aquesta ciutat fer lloc per a les avantguardes art¨ªstiques: el 1960, la primera seu del que acabaria sent el Macba va ser la c¨²pula del cine Coliseum, una iniciativa privada que pugnava per obrir la modernitat al p¨²blic. A mitjans dels anys vuitanta del segle passat, l¡¯alcalde Maragall va aconseguir consorciar-se a mitges amb la Generalitat de Pujol i encarregar el projecte de l¡¯actual Macba a Richard Meier, un arquitecte nord-americ¨¤ que ¨¦s Premi Pritzker. Aix¨° avui seria m¨¦s dif¨ªcil, ja que mig pa¨ªs posaria el crit al cel, per all¨° de la proximitat, que aqu¨ª tamb¨¦ hi ha arquitectes (per¨° els Pritzker d¡¯aqu¨ª, RCR Arquitectes, d¡¯Olot, construeixen a B¨¨lgica o a Fran?a sense problemes). En tot cas, el Museu va arrencar el 1995 i ens permet avui admirar obra com la d¡¯Antoni Muntadas (1942), per ventura el m¨¦s culte dels grans artistes barcelonins en actiu (i resident a Nova York, per cert).

Ara el Macba intenta conv¨¨ncer l¡¯Ajuntament que la seva ampliaci¨® natural ¨¦s la Capella de la Miseric¨°rdia, a la mateixa pla?a del Museu. Per¨° el Consistori, de sobte, decideix que hi ha altres possibilitats, com instal¡¤lar-hi un centre d¡¯atenci¨® prim¨¤ria. Que el Museu marxi amb el seu art cap a una altra banda, m¨¦s lluny.

Que marxi no ¨¦s una bona idea: els qui visiten un museu volen poder veure¡¯l sencer, sense necessitat d¡¯haver d¡¯agafar un autob¨²s. El Macba, gaireb¨¦ com el MNAC, tamb¨¦ est¨¤ gestionat per un consorci. La classe pol¨ªtica hauria de deixar fer a les institucions, no hauria de pretendre apoderar-se¡¯n.