Preludi de la batalla per Barcelona

Tot i que per raons diferents, hi ha un ampli consens a atorgar especial import¨¤ncia a les properes eleccions municipals. En una escena pol¨ªtica molt polaritzada alguns ho plantegen com una prolongaci¨® de les auton¨°miques i, per tant, com una nova etapa del conflicte Catalunya-Espanya. Ho veuen aix¨ª els sectors independentistes que insisteixen, malgrat les evidents resist¨¨ncies, a apostar per una candidatura ¨²nica per alinear el govern de la ciutat amb el proc¨¦s independentista, sense haver trobat fins ara ni el candidat ni la manera de triar-lo per fer efectiva l¡¯estrat¨¨gia. I ho veuen aix¨ª tamb¨¦ els sectors espanyolistes, que Manuel Valls pugna per liderar, amb Ciutadans a l¡¯ombra i el PP buscant una escletxa per treure el cap. De fet, qualsevol moviment a l¡¯al?a en les enquestes de la candidatura de l¡¯exministre franc¨¨s serviria com a argument per a aquells que insisteixen en l¡¯invent de les candidatures unit¨¤ries del sobiranisme. La tensi¨® estaria garantida, i es coneix que hi ha sectors a una banda i l¡¯altra per als quals ¨¦s un valor molt preuat.

Per¨° no tothom ho veu de la mateixa manera, perqu¨¨ Barcelona, amb consci¨¨ncia forta de capital, t¨¦ uns ciutadans molt seus que dif¨ªcilment entendrien una campanya en qu¨¨ la ciutat i els seus problemes hi juguessin un paper subsidiari. Per aix¨° hi ha altres sectors, els comuns, els socialistes, per¨° tamb¨¦ una bona part de l¡¯independentisme, que se situen en una altra clau. Creuen que cal defensar la peculiar condici¨® de Barcelona com a cos de part sencera i pensen que seria molt perill¨®s embolicar-la exclusivament en les discussions identit¨¤ries.

En fi, per completar el retaule, hi ha tamb¨¦ sectors de les elits econ¨°miques, period¨ªstiques i pol¨ªtiques que no han superat el desafiament que els suposa que uns agitadors provinents del carrer obtinguessin l¡¯alcaldia i consideren gaireb¨¦ una q¨¹esti¨® d¡¯honor fer-los fora.

De manera que les raons per les quals aquestes eleccions es consideren decisives ¨Ci potser no ho s¨®n tant¨C s¨®n m¨²ltiples. I cal evitar la temptaci¨® de reduir-les al gran envit que ha estat colonitzant els esperits d¡¯un temps en?¨¤. Vivim un moment de stand-by, com si tothom s¡¯ho rumi¨¦s molt per por de precipitar-se i cremar-se abans d¡¯hora. Queden sis mesos, un termini que en pol¨ªtica i amb el calendari a la vista pot ser una eternitat. Queden candidats per definir, especialment en el sector que insisteix en la candidatura ¨²nica independentista. I tots s¨®n conscients que una elecci¨® amb set o potser vuit candidatures ¨¦s altament imprevisible, els primers llocs estaran a l¡¯entorn dels deu escons. Es parla de la batalla de Barcelona, per¨° l¡¯experi¨¨ncia ensenya que per governar amb ambici¨® es necessita una majoria folgada i estable. ?s a dir, que l¡¯endem¨¤ caldr¨¤ aparcar les armes. I crear compromisos s¨°lids per sumar-ne 21 de manera estable.

Barcelona necessita avan?ar en la cohesi¨® social (en un moment en qu¨¨ q¨¹estions decisives com la pobresa, l¡¯atenci¨® a la gent gran, la immigraci¨®, la marginaci¨® i les dificultats d¡¯integraci¨® nom¨¦s es poden resoldre en l¡¯espai municipal, on encara ¨¦s possible el contacte directe, la cura de les persones); evitar una colonitzaci¨® exterior que porti a la p¨¨rdua del control de la ciutat; assumir la multiculturalitat que l¡¯habita buscant la interrelaci¨® i no una juxtaposici¨® d¡¯estranys es creuen pel carrer per¨° no es miren; i desplegar el principal capital disponible: el softpower, la capacitat creativa, inventiva i comunicativa, prioritzant el seu potencial com a referent en la recerca cient¨ªfica i amb una aposta pels actius culturals. I tot aix¨° partint del bon funcionament de serveis i infraestructures.

Les ciutats s¡¯han convertit en el contenidor dels problemes del m¨®n, com deia Zygmunt Bauman. Molts dels nous problemes nom¨¦s es poden afrontar amb efic¨¤cia a aquesta escala. Per¨° els Estats s¨®n poc inclinats a cedir poder i recursos. Per aix¨°, les ciutats necessiten cr¨¦ixer com a subjecte pol¨ªtic, per aconseguir que la seva paraula arribi i tingui un paper decisiu en la governan?a del m¨®n. I Barcelona, amb el reconeixement adquirit, ha d¡¯estar a l¡¯avantguarda d¡¯una efectiva alian?a de ciutats. Que es facin respectar davant dels poders pol¨ªtics i els nous poders que governen el m¨®n. Les vies obertes amb Nova York i Par¨ªs cal consolidar-les i ampliar-les, en una tasca comuna d¡¯humanitzar les ciutats abans que la cobd¨ªcia les deixi sense vida.