Vaga de fam per Nadal

No ¨¦s casual que Jordi S¨¤nchez comenci la vaga de fam, acompanyat de Jordi Turull, amb el mes. Si no hi ha contratemps i l¡¯¨¤nim resisteix quan ens trobem enmig dels tiberis nadalencs tots dos entraran en la fase m¨¦s delicada de la protesta i amb la suficient p¨¨rdua de pes perqu¨¨, un cop m¨¦s, una instant¨¤nia (que podrem comparar amb l¡¯oportunament divulgada el dia de l¡¯anunci) torpedini la imatge d¡¯Espanya a l¡¯exterior.

Aquesta ¨¦s una partida perduda per endavant per l¡¯Executiu espanyol i l¡¯alta magistratura del poder judicial. Si ning¨² ¨¦s insensat, i amb el necessari control m¨¨dic, en el seu moment el clam popular mobilitzat pels estrategs de l¡¯independentisme demanar¨¤ la fi de la vaga i l¡¯aconseguir¨¤. El govern i les institucions de l¡¯Estat no s¡¯hauran mogut ni un mil¡¤l¨ªmetre.

En el magma independentista fa ja algun temps que es preveu l¡¯opci¨® extrema presa ara. El juliol del 2017 l¡¯eurodiputat d'ERC, Josep M. Terricabras, va proposar una vaga de fam davant del Parlament europeu si s¡¯impedia el refer¨¨ndum de l¡¯1-O. El mar? del 2016 l¡¯Assemblea Nacional Catalana va homenatjar a Barcelona l¡¯alcalde de Cork mort el 1920 despr¨¦s de 74 dies en dej¨². Terence MacSwiney i el conjunt de la lluita irlandesa contra l¡¯Imperi Brit¨¤nic van exercir un enorme influx en les primeres passes del separatisme catal¨¤. Tamb¨¦ els Troubles d¡¯Irlanda del Nord i la mort de Bobbie Sands, despr¨¦s de 66 dies sense menjar, i de nou companys m¨¦s el 1981 van impactar en el moviment de tall no violent, la Crida a la Solidaritat, fundat aquest any i del qual S¨¤nchez va ser portaveu.

A Irlanda dejunar per denunciar una injust¨ªcia o deixar en evid¨¨ncia un enemic era pr¨¤ctica corrent des de temps remots. El combat independentista irland¨¨s i els seus m¨¨todes van influir, com a Catalunya, tamb¨¦ el nacionalisme indi. Entre 1913 i 1948 Gandhi va ser el campi¨® de les vagues de fam, 17, tres de 21 dies. El nacionalisme catal¨¤, des de Maci¨¤ fins al sacerdot Llu¨ªs Maria Xirinacs ¡ªun habitual d¡¯aquest tipus de protesta en els setanta¡ª van beure tamb¨¦ de la no-viol¨¨ncia de Gandhi i el cercle es va tancar.

A El naufragio Lola Garc¨ªa ens ha explicat que Carles Puigdemont va anticipar el seu exili mesos abans d¡¯anar-se¡¯n. Ara pel testimoni del mestre balear Jaume Sastre ¡ªen dej¨² 41 dies el 2014 contra la pol¨ªtica educativa del govern Bauz¨¢, sense ¨¨xit¡ª sabem que S¨¤nchez es va interessar per la seva experi¨¨ncia perqu¨¨ l¡¯estudiava per a ell. No hi ha res m¨¦s temerari que un home a la ca?a del que creu que ¨¦s el seu dest¨ª. A una part de l¡¯independentisme catal¨¤ li pesa encara en exc¨¦s la mimetitzaci¨® amb els seus l¨ªders del passat i la seva empremta cat¨°lica, palpable en la recerca del sacrifici (i del martiri).

El que plantegen S¨¤nchez i Turull ¨¦s una acci¨® propagand¨ªstica, s¨ª, per¨° tamb¨¦ un gest de desesperaci¨®. La pres¨® provisional, ni la mereixen els pol¨ªtics empresonats ni les seves fam¨ªlies, ni mereixem les societats catalana i espanyola la vergonya i tensi¨® en qu¨¨ vivim instal¡¤lats. Molts, amb Pedro S¨¢nchez al capdavant, tancaran l¡¯any confiant que un cop de mala sort no converteixi la campanya en un drama que duria Catalunya de l¡¯estadi d¡¯all¨° gaireb¨¦ irresoluble al de l¡¯impossible.