Llu¨ªs Pasqual: ¡°Els pol¨ªtics catalans s¡¯han convertit en agitadors que han tret les pulsions m¨¦s irracionals de la gent¡±

El 1976, Llu¨ªs Pasqual va fundar el Teatre Lliure. El 1983 va ser nomenat director del Centre Dram¨¤tic Nacional. El 1990 va passar a dirigir el Teatre del Ode¨®n-Teatre d¡¯Europa de Par¨ªs. Entre el 1995 i el 1996 va dirigir la Biennal de Teatre de Ven¨¨cia. El 2011 va tornar al Lliure. Al setembre va dimitir despr¨¦s que l¡¯acus¨¦s d¡¯assetjament laboral l¡¯actriu Andrea Ros, a la qual havia dirigit quatre anys abans a El rei Lear. Ell ho va titllar de ¡°difamaci¨®¡±, per¨° va decidir anar-se. Avui parla del rerefons pol¨ªtic de tot all¨°

Al llarg d¡¯una carrera de 40 anys com a gestor cultural i com a director teatral, Llu¨ªs Pasqual (Reus, 1951) ha demostrat el mateix do de comandament i d¡¯ast¨²cia als despatxos que a les sales d¡¯assaig. Va ser deixeble del llegendari Giorgio Strehler i amic de Jean Genet, va seduir pol¨ªtics d¡¯Espanya, Fran?a i It¨¤lia i va tenir molt a veure amb la gl¨°ria d¡¯actors com Alfredo Alc¨®n i d¡¯actrius com N¨²ria Espert. Ha portat a escena Lorca i Shakespeare, Valle-Incl¨¢n i Beckett, Pinter i una legi¨® m¨¦s de dramaturgs. El 2011 va tornar a la seva criatura m¨¦s estimada, el Lliure de Barcelona, que va fundar el 1976. Per¨° el setembre passat va deixar el lloc despr¨¦s que l¡¯actriu catalana Andrea Ros l¡¯acus¨¦s d¡¯haver-la maltractat psicol¨°gicament durant els assajos d¡¯El rei Lear fa quatre anys. La pol¨¨mica va saltar a les xarxes i ja no va parar. M¨¦s de 300 personalitats del m¨®n de l¡¯escena van donar suport a Pasqual. Cap de les institucions pol¨ªtiques catalanes de les quals dep¨¨n el Lliure ¡ªAjuntament de Barcelona, Generalitat de Catalunya i Diputaci¨® de Barcelona¡ª va fer el mateix, segons el director. Pasqual va decidir anar-se¡¯n i canviar Barcelona per Madrid. Ara, despr¨¦s d¡¯haver estrenat amb ¨¨xit Romancero gitano al Teatre de La Abad¨ªa, enllesteix al Teatre Espa?ol els assajos d¡¯El sue?o de la vida, un text incomplet de Lorca adaptat per Alberto Conejero. El Gremi d¡¯Editors de Catalunya acaba de concedir a Llu¨ªs Pasqual el Premi Atl¨¤ntida 2018 del Foment a la Lectura.

P. Qu¨¨ queda per explicar de Lorca? Com explicar-ho avui?

R. Lorca ¨¦s un cl¨¤ssic, i els cl¨¤ssics es renoven amb el temps. S¨®n gent que ens parla a trav¨¦s de la dist¨¤ncia i que no t¨¦ data de caducitat. Jo torno a ell perqu¨¨ forma part ¡ªem posar¨¦ cursi¡ª d¡¯aix¨° que anomenen el jard¨ª interior. Un tria els seus amics, uns estan vius i d¡¯altres, morts. Amb els escriptors o amb els pintors la gr¨¤cia ¨¦s que un pot ser amic seu a trav¨¦s del temps. Lorca ¨¦s nou cada vegada. Aix¨° nom¨¦s els passa als grans, a Shakespeare, a Tx¨¦khov, a Lorca¡­

P. Estaria b¨¦ poder preguntar a tots aquests autors com veuen el fet que es torni sobre ells una vegada i una altra, qu¨¨ els semblen els resultats. Pot ser que fins i tot els result¨¦s molesta, o injusta, tanta reinterpretaci¨®¡­, o al contrari, que la veiessin com un constant ren¨¦ixer.

R. Jo crec que a l¡¯inrev¨¦s. Al Lliure vaig muntar el 1978 El balc¨®n, de Jean Genet, i vaig tenir l¡¯oportunitat de con¨¨ixer-lo i mantenir-hi certa relaci¨® fins que va morir. Li parlava d¡¯El balc¨®n i ell em va dir: ¡°Jo ja no s¨¦ res d¡¯aquesta obra, la va escriure un altre. Ara ¨¦s seva, ¨¦s de vost¨¨¡±. Va ser la primera vegada que vaig descobrir aix¨°, que una obra ja l¡¯ha fet un altre.

P. I a vost¨¨ tamb¨¦ li passa? Quan torna a un autor, ¨¦s conscient de ser ja un altre i d¡¯haver de fer com una reinicialitzaci¨® de vost¨¨ mateix? O hi ha normes sagrades que no es poden deixar d¡¯aplicar quan es tracta a un cl¨¤ssic?

R. No hi ha res sagrat i en teatre tot ¨¦s possible¡­ mentre es faci b¨¦. Intento disfressar-me de l¡¯autor, saber qu¨¨ li passava en aquest moment, amb qui estava cabrejat, quina relaci¨® tenia amb la vida. Tot aix¨° ¨¦s el que tracto de trobar en aquell autor. Despr¨¦s ¨¦s cert que el temps llima les coses, que canviem¡­

P. Qu¨¨ diria vost¨¨ que busca Llu¨ªs Pasqual a l¡¯hora de decidir tornar a un autor?

R. A mi el que m¡¯agrada ¨¦s explicar hist¨°ries, o millor, compartir hist¨°ries que m¡¯han emocionat. I el teatre ¨¦s una manera de compartir-les. Primer, amb els actors, i despr¨¦s, amb el p¨²blic. Per a aix¨°, necessito saber qu¨¨ el va moure a aquell autor a escriure aquella hist¨°ria. I a partir d¡¯aqu¨ª provo de ser el m¨¦s lleial possible¡­, que no ¨¦s el mateix que ser fidel. La infidelitat pot ser una cosa molt bona.

¡°El teatre ¨¦s una mentida pactada: et pago perqu¨¨ m'enganyis. Aquesta ¨¦s la difer¨¨ncia entre la mentida dels pol¨ªtics i la dels actors. La dels pol¨ªtics no ¨¦s pactada¡±

P. Hi ha escriptors, artistes, cineastes, m¨²sics que diuen que creen per ells i per a ells, sense pensar en el p¨²blic, en com ho rebr¨¤. Li passa?

R. He vist creacions de gent abstreta. Generalment, no m¡¯agraden. Hi ha un moment que em canso. El teatre no es pot fer per a un mateix. ?s antinatural. El teatre cal fer-lo per als altres, i, si no, no ¨¦s teatre. ?s un acte d¡¯amor, aix¨ª que es necessita a alg¨². I si no, amb perd¨®, ¨¦s una palla. Onanisme pur i dur. Aix¨° ¨¦s a la base del motiu pel qual em dedico a aquest ofici. Si no, escriuria, o faria pa o pasta fullada, que em surt molt b¨¦. En aquest acte d¡¯amor, els actors s¨®n els intermediaris, s¨®n com m¨¨diums¡­

P. Continua sent incre?ble pensar la manera com els actors i les actrius s¨®n capaces de sortir tots els dies a l¡¯escenari, sigui quin sigui el seu estat d¡¯¨¤nim, el seu estat f¨ªsic, el seu¡­

R. S¨ª, pensar que un s¡¯ha de morir cada nit a les 20.20, no? O aquest actor al que se li mor un germ¨¤ i fa la funci¨®. Vaig perdre a la meva parella fa cinc anys [l¡¯editor Gonzalo Canedo] i dos mesos despr¨¦s vaig fer l¡¯obra m¨¦s divertida de la meva vida, de Goldoni, i em reia en els assajos, em reia de deb¨°. Em vaig arribar a sentir culpable. Despr¨¦s sortia i m¡¯havia de prendre cinc tranquil¡¤litzants.

P. Tot aix¨° deu ser el que sempre es va anomenar el ver¨ª del teatre, no?

¡°No crec que l'independentisme se m'hagi carregat. Per¨° s¨ª que crec que, si jo hagu¨¦s estat independentista, no m'hauria passat absolutament res¡±

R. ?s clar. En el teatre jo soc un altre. Em sento c¨°mode en una sala d¡¯assaig. ?s el meu lloc.

P. Els actors tamb¨¦ s¨®n uns altres all¨¤ dalt, ¨¦s clar¡­, un cas a part.

R. Els actors tamb¨¦ s¨®n uns altres. N¨²ria Espert es va trencar el canell el dia de l¡¯assaig general de Romancero gitano que hem estat fent a La Abad¨ªa. Li vam dir que es podia ajornar l¡¯estrena, per¨° ella s¡¯hi va posar gel, li feia mal com fa mal un os quan te¡¯l trenques¡­, i no ho va notar ning¨². Julieta Serrano, fent Las criadas, hi havia dies que estava af¨°nica perduda, em deia ¡°no puc, no puc¡±. I posava el peu a l¡¯escenari i tot canviava, li sortia la veu clara i fresca. La Sard¨¢, abans de comen?ar la funci¨®, est¨¤ d¡¯un mal humor que no se li pot dir res. I record Eduard Fern¨¢ndez, abans d¡¯estrenar Hamlet, per entrar de mala llet a escena es posava als auriculars la Cope. Cadasc¨² ¨¦s un m¨®n i cal buscar la manera de tractar diferent a cadasc¨². Les coses, damunt d¡¯un escenari, canvien. Canvien les convencions, les regles. I aix¨° cal renovar-ho cada vegada, perqu¨¨, si no, l¡¯espectador es disfressa d¡¯espectador¡­, i quan passa aix¨° ¨¦s el pitjor, perqu¨¨ la butaca ja agafa forma d¡¯espectador, i l¡¯espectador tamb¨¦. Llavors aix¨° est¨¤ mort, es converteix en una cerim¨°nia de mentida.

P. B¨¦, al cap i a la fi ¨¦s una representaci¨®, despr¨¦s una mentida¡­

R. Ja, per¨° una mentida pactada. O sigui, jo et pago perqu¨¨ tu m¡¯enganyis, i que m¡¯enganyis de deb¨°. Aquesta ¨¦s la difer¨¨ncia entre la mentida dels pol¨ªtics i la dels actors. La dels pol¨ªtics no ¨¦s pactada.

P. El que va des del ciutad¨¤ del carrer fins a l¡¯actor ¨¦s una metamorfosi en tota regla, no?

R. Mira, pel carrer hi ha gent normal i corrent que de sobte puja a un escenari i ¨¦s d¡¯una enorme bellesa. Mar¨ªa Casares feia 1,62 metres i a l¡¯escenari era una geganta. La veies al camerino, i despr¨¦s la veies a l¡¯escenari i no t¡¯ho podies creure. El mateix passa amb Carmen Machi, amb ?ngela Molina¡­ I a l¡¯inrev¨¦s, gent molt bella i molt interessant al carrer que puja a un escenari i no aconsegueix que passi res.

P. Avui la gent est¨¤ deixant d¡¯anar a la sala de cinema, veu museus a trav¨¦s d¡¯aplicacions, assisteix a concerts de rock a trav¨¦s del m¨°bil¡­, per¨° aix¨° no afecta al teatre.

R. ?s que el teatre no te¡¯l pots baixar. Aix¨°, primer. I a m¨¦s, semblava que el teatre es moria, ho ha semblat moltes vegades. Als anys trenta, tothom va pensar de manera apocal¨ªptica que el cinema el substituiria. No va passar. Avui passa que estem tan carregats d¡¯imatges ¡ªmoltes vegades molt manipulades, tot i que no ens n¡¯adonem¡ª i la vida est¨¤ tan pendent d¡¯una pantalla, que necessitem un ¨¦sser viu al davant a qual li passin coses que a nosaltres tamb¨¦ ens passen, tinguem l¡¯atreviment de confessar-les o no.

P. Vost¨¨ ha ocupat llocs de responsabilitat a teatres p¨²blics. Creu que al teatre p¨²blic li queda corda o ¨¦s nom¨¦s una q¨¹esti¨® de temps que entri en decad¨¨ncia per manca de finan?ament?

R. Soc optimista, i una explicaci¨® a aix¨° ¨¦s, per exemple, el que va passar amb la crisi. La professi¨® teatral, que vista des de fora ¨¦s una professi¨® de rondinaires, va demostrar amb la crisi que aix¨° no era veritat. El que passa amb els teatres p¨²blics s¨®n dues coses. Una, que al teatre li sobra pol¨ªtica. El problema amb les institucions, es diguin Museu del Prado o Centre Dram¨¤tic Nacional, ¨¦s que, a partir del moment que hi ha un cert pressupost, els pol¨ªtics es creuen amb l¡¯obligaci¨® d¡¯intervenir. I passa com al futbol, que tothom es pensa que ¨¦s entrenador. I al teatre tots pretenen saber qu¨¨ cal fer.

P. Ha conegut gestors p¨²blics que amb l¡¯aparen?a de donar suport a les arts p¨²bliques en realitat han comprat amb subvencions una capacitat d¡¯influ¨¨ncia i un afany de prestigi?

R. S¨ª. Per¨° tamb¨¦ he conegut el contrari. El contrari ¨¦s Gerard Mortier. Per¨° s¨ª, n¡¯he conegut, d¡¯aquests, gestors als quals nom¨¦s els agrada el poder. I el poder no t¨¦ cap inter¨¨s. Per a mi, almenys, i en vaig tenir des de molt jove. A la gent a la qual li agrada el poder i dirigeix una instituci¨® art¨ªstica se la veu de seguida. Cansen.

P. ¡°Al teatre li sobra pol¨ªtica¡±, ha dit. Creu que el joc pol¨ªtic catal¨¤ est¨¤ darrere de la seva sortida precipitada del Teatre Lliure, m¨¦s enll¨¤ dels temes d¡¯assetjament laboral, masclisme/feminisme i ab¨²s de posici¨® dominant que es van esgrimir?

R. Jo crec que s¨ª. Sobretot ha exercit un paper la por. Van apar¨¨ixer paraules molt perilloses, paraules que provoquen molta por en els pol¨ªtics: feminisme, independentisme¡­, han creat un llenguatge que ho contamina absolutament tot. I aix¨° no em sembla just.

P. S¡¯ha carregat l¡¯independentisme a Llu¨ªs Pasqual?

R. No crec que l¡¯independentisme se m¡¯hagi carregat. S¨ª que penso que, si jo hagu¨¦s estat independentista, no m¡¯hauria passat absolutament res. Vaig deixar vendre i posar lla?os grocs al Teatre Lliure de Gr¨¤cia, no tinc cap problema amb aix¨°. ?s que a mi, haver pogut llegir alhora Lorca i Guimer¨¤ amb 10 anys em sembla una cosa bona, no dolenta. Que els actors catalans vinguin a Madrid a interpretar en castell¨¤ no ¨¦s dolent, ¨¦s bo. A l¡¯inrev¨¦s no passa, nom¨¦s Carmen Machi ha tingut els nassos de fer-ho, per¨° b¨¦. Aix¨ª que crec que tot aix¨° els va fer por. I ja no tinc edat per compartir coses amb gent que no m¡¯agrada. No em queda temps per a aix¨°.

P. La hi tenien jurada?

R. No ho s¨¦. S¨ª que s¨¦ que els meus dos darrers anys al Lliure m¡¯han suposat 10 vegades m¨¦s d¡¯energia gastada que el que normalment m¡¯hagu¨¦s costat. Tot era molt m¨¦s dif¨ªcil.

P. ?s f¨¤cil suposar que si aquestes autoritats haguessin sortit a defensar-lo, no hauria hagut de marxar¡­

R. Per¨° vaig sentir que no tenia cap suport. I ¨¦s in¨²til continuar en un lloc contaminat i sense la confian?a dels que el gestionen. Al Lliure em vaig sentir lliure fins al pen¨²ltim minut. I en l¡¯¨²ltim em vaig sentir assetjat. Aix¨ª que, com que puc triar, trio la llibertat de fer el que vulgui.

P. Aquest canvi de Barcelona per Madrid, s¡¯ho pren com un exili?

R. No tinc aquesta sensaci¨®. Barcelona est¨¤ a dues hores i mitja en AVE. HI vaig sovint. No tinc ressentiment. Puc estar cabrejat, per¨° amb ressentiment, no. El m¨®n ¨¦s molt gran, i on hi hagi un teatre, aquesta ¨¦s la meva terra. La meva terra no ¨¦s una ciutat concreta. Tot i que ¨¦s cert que estimo molt Catalunya, l¡¯he estimada sempre, m¡¯agrada la llengua, m¡¯agrada el mar, m¡¯agrada el paisatge, fins i tot de vegades m¡¯agrada la seva gent. Per¨° d¡¯exiliat, res. L¡¯exili ¨¦s una altra cosa. Marca les persones. L¡¯exili va ser el de Margarita Xirgu, no el meu.

P. Vaja, que el cos no li demana de fer de Medea¡­

R. Ja, ja, ja, no, no vull matar a ning¨². No vull venjan?a!

P. Pot ser que, a alguns, el Lliure no els agrad¨¦s perqu¨¨ no era independentista i que a d¡¯altres tampoc els agrad¨¦s perqu¨¨ era ¡°massa catal¨¤¡±. S¡¯ha sentit alguna vegada a Barcelona atrapat entre dues aig¨¹es?

R. No. No recordo que cap taquillera o telefonista del Lliure m¡¯hagi dit mai que ha telefonat alg¨² per preguntar si l¡¯obra ¨¦s en catal¨¤ o en castell¨¤. I vaig obrir la porta del Lliure a actors, actrius, companyies¡­, i mai vaig preguntar en quina llengua anaven a treballar. Per¨° hi ha tensi¨®, i per b¨¦ que s¡¯obstinin a dir que no, no ¨¦s cert. Una part de la meva fam¨ªlia ¨¦s molt independentista i ¨¦s un tema del qual no es parla. Si es parla de si ets independentista o no, al cap d¡¯un moment es dispara la irracionalitat m¨¦s absoluta. A Catalunya tot ¨¦s de cintura cap avall. Els pol¨ªtics catalans s¡¯han convertit en agitadors que han tret les pulsions m¨¦s irracionals de la gent. I aix¨° ¨¦s irresponsable. Perqu¨¨ si jo tingu¨¦s 18 anys i vei¨¦s el futur que m¡¯espera, segurament tamb¨¦ em lligaria una estelada al coll. Perqu¨¨ en alguna cosa hauria de creure. El que no pot ser ¨¦s que la gent adulta que alimenta aquestes pulsions i despr¨¦s ¡ªcom est¨¤ comen?ant a passar¡ª no sap com parar-ho.

P. En qu¨¨ es tradueix aquesta tensi¨®?

R. En el tot val, en el tot ¨¦s possible. Despr¨¦s de la den¨²ncia d¡¯Andrea Ros ¡ªde la difamaci¨® d¡¯Andrea Ros¡ª vaig rebre el suport de 300 persones amb les quals he treballat, des de N¨²ria Espert fins a Antonio Banderas, passant pel personal t¨¨cnic de La Scala de Mil¨¤. Se¡¯n va dir que eren massa vells i que no eren catalans. Van ser menystinguts. No va servir de res que N¨²ria Espert digu¨¦s ¡°jo estava en aquell assaig i aix¨° no va passar mai¡±. Ho sento, per¨° davant aquelles acusacions falses no puc ser ni m¨¦s jove ni dona. Em puc transformar en moltes coses, per¨° en aix¨° no. A m¨¦s, quan em va passar all¨° vaig dir: ¡°I encara sort que soc gai!¡±. Perqu¨¨ recordo que TV3 es va arribar a preguntar si Catalunya estava davant d¡¯un nou cas com el de Harvey Weinstein. Doncs miri vost¨¨, no. Per¨° b¨¦, ja no hi havia res a fer, aix¨° ja no es podia aturar.

P. ?s que les acusacions no demostrades, o boles, cobren de seguida condici¨® de not¨ªcia. I la bola de neu no s¡¯atura aix¨ª com aix¨ª.

R. Ho s¨¦, ho s¨¦. Li va passar una cosa semblat a Ricardo Dar¨ªn [al juny, l¡¯excompanya de repartiment de l¡¯actor argent¨ª Valeria Bertuccelli el va acusar d¡¯haver-la assetjat psicol¨°gicament el 2013 i el 2014, quan representaven junts Escenas de la vida conyugal, acusacions que Dar¨ªn va rebutjar rotundament]. I Dar¨ªn em va dir que aix¨° ja no s¡¯ho podria treure del damunt en tota la vida. I el de Kevin Spacey! Senyors, ¨¦s cert que va cometre assetjament? Fiquin-lo a la pres¨®. Per¨° no eliminin la possibilitat que exerceixi el seu ofici! I Woody Allen? Va haver de passar pel pol¨ªgraf. Woody Allen. Incre?ble.

P. Ja no troba finan?ament per rodar¡­

R. Ja, ja. I aix¨° que els advocats de Mia Farrow no van aconseguir demostrar res. I tothom dient que no era cert. Per¨° tant ¨¦s tot. Hi ha una absoluta desinformaci¨® de gaireb¨¦ tot. Tot val. I aix¨° ha portat a una davallada enorme del nivell cultural al m¨®n.