Tornen els pallassos, sense nas vermell i un punt existencial

Tornen els pallassos de Rhum & Cia., el grup creat amb l'inoblidable i premiat espectacle Rhum. Tornen per fer temporada de Nadal al Teatre Lliure (del 5 al 30 de desembre) amb Rhumans, tercer lliurament d'una mena de trilogia sobre el clown, en qu¨¨ la segona cita va ser?Rh¨¹mia,?tamb¨¦ un espectacle d'¨¨xit, que molts espectadors recordaran perqu¨¨ van haver de fer un pet¨® al desconegut o desconeguda que tenien al costat. El nou muntatge ¨Cestrenat durant el festival Grec? presenta, no obstant aix¨°, difer¨¨ncies notables respecte als dos primers. No hi ¨¦s Jordi Mart¨ªnez, encara convalescent (tornar¨¤ als escenaris al febrer), i el substitueix Piero Steiner. I el director no ¨¦s Mart¨ª Torras Mayneris, sin¨® Jordi Aspa, d'Escarlata Circus (l'elenc torna a incloure Mauro Paganini, que ja va reempla?ar Guillem Alb¨¤ a?Rh¨¹mia). A m¨¦s, Rhumans?¨Cque juga amb la paraula humans¨C vol oferir una reflexi¨® m¨¦s profunda sobre el que significa ser pallasso i incorpora diferents opinions sobre els clowns en una ins¨°lita enquesta a peu de carrer que s'incorpora a l'espectacle com a fil conductor.

¡°?s la cinquena temporada i el tercer lliurament¡±, explica Joan Arqu¨¦, convertit en portaveu dels cinc pallassos i, de fet, ell ¨¦s el carablanca, en la presentaci¨® al Lliure de Rhumans, amb els clowns a p¨¨l, de pais¨¤, si ¨¦s que aix¨° ¨¦s possible. ¡°Aquest espectacle ¨¦s una mica diferent, amb una altra po¨¨tica, m¨¦s malenconiosa; no hem prioritzat el gag, fer riure. Encara que, per descomptat, aix¨°, riure, ocupa una posici¨® central, i incloem n¨²meros cl¨¤ssics. Aqu¨ª hi ha m¨¦s reflexi¨®, veure qu¨¨ passa m¨¦s enll¨¤ del riure. Aquesta idea del metapallasso o metaclown, el mateix pallasso reflexionant sobre fer de pallasso. La incorporaci¨® de Piero ens ha ajudat a anar en aquesta direcci¨® i ¡ªapunta jugant amb les paraules¡ª agafar?un altre rhum. Hi ha un punt m¨¦s existencial per¨° sense deixar de ser pallassos¡±.

L'espectacle, continua Arqu¨¦, pel qual aquesta vegada s'han tret el nas vermell, vol al mateix temps ser una reivindicaci¨® de l'ofici i homenatjar els pallassos, grans i petits, no nom¨¦s els m¨¦s famosos, sin¨® tamb¨¦ els gaireb¨¦ an¨°nims, pallassos d'hospital o de carrer. ¡°Un homenatge a tot el pallassisme¡±. L'artista destaca que hi ha molt pallasso jove avui i deixa anar una frase notable: ¡°El m¨®n ¨¦s ple de pallassos¡±. Juntament amb Arqu¨¦, Roger Juli¨¤, a la pista el tendre i salvatge contraugust Giuliani, assentia molt seri¨®s, tot i que era dif¨ªcil no recordar-lo en el seu paper de bomber desenfrenat i poca-solta bomber jugant provocadorament amb la m¨¤nega a?Rh¨¹mia.

Segons Arqu¨¦, el canvi de director en aquest tercer lliurament es deu a ¡°l'esgotament mutu" de l'anterior i els pallassos. De fet, matisa que si Rh¨¹mia era conseq¨¹¨¨ncia directa de Rhum, Rhumans no hi t¨¦ aquesta connexi¨® i el conjunt no s'ha de veure en realitat com una trilogia. Juli¨¤ interv¨¦ per apuntar que potser faran m¨¦s espectacles i que llavors tot plegat seria "una cincologia¡±.

¡°Rhum era un clar homenatge a Monti, el veritable culpable que siguem aqu¨ª¡±, continua Arqu¨¦; ¡°Rh¨¹mia era m¨¦s cabareter, festiu, i a?Rhumans hem volgut anar a un altre lloc¡±. Steiner, que duu una camisa que sembla de l'attrezzo, diu que ha entrat en una companyia que viu un moment molt dol?, que ha intentat adaptar-se al seu llenguatge i que considera que no substitueix en realitat Mart¨ªnez ¡ª¡°ning¨² podria¡±¡ª, sin¨® que aporta alguna cosa diferent. ¡°Vinc per aportar la meva hist¨°ria¡±, apunta. Preguntats els cinc clowns (Arqu¨¦, Juli¨¤, Steiner, Paganini i Pep Pascual) sobre el seu ofici i si porten el pallasso dins, es miren els uns als altres i dubten. ¡°Jo soc Arquetti¡±, va reflexiona Arqu¨¦, ¡°crec que tots som al tall entre pallassos i actors¡±. ¡°Som molt intensos¡±, aporta Juli¨¤. ¡°El pallasso ¨¦s un mitj¨¤ de transportar-te al llarg de la vida que va creixent i mutant¡±, conclou Arqu¨¦.