Barcelona far¨¤ pisos socials en terrats d¡¯equipaments

L¡¯Ajuntament de Barcelona far¨¤ pisos socials de lloguer i de construcci¨® modular en terrats d'equipaments com biblioteques, escoles o mercats. Els equips d'habitatge i urbanisme estan pentinant els edificis d'equipament existents i que s¨®n de titularitat municipal, per localitzar els que s¡¯hi podrien fer pisos perqu¨¨ no tenen la volumetria i l'edificabilitat esgotada. En la majoria de casos els habitatges es construiran al terrat, aixecant m¨¦s plantes, per¨° tamb¨¦ hi ha la possibilitat d'adossar els habitatges en parets mitgeres. La primera prova es far¨¤ al districte de Gr¨¤cia.

Si per a aquest projecte l¡¯Ajuntament pensa en equipaments ¨¦s per agilitzar els tr¨¤mits, perqu¨¨ la idea ¨¦s rec¨®rrer a la figura dels habitatges dotacionals, que amb el planejament urban¨ªstic a la m¨¤ s¨®n equipaments. En aquests casos, doncs, no seria necessari modificar el planejament vigent. A m¨¦s de la primera experi¨¨ncia que es vol materialitzar al barri de Gr¨¤cia, tamb¨¦ s'analitzen ubicacions a la Sagrada Fam¨ªlia i Sant Antoni de l¡¯Eixample o als barris del G¨°tic i Raval Sud, al districte de Ciutat Vella.

La tinent d'alcalde d¡¯Urbanisme, Janet Sanz, explica que es tracta d'espr¨¦mer ¡°totes les opcions que dona la ciutat¡±. En aquest cas, ¡°compatibilitzar l'habitatge dotacional amb el s¨°l d'equipament mitjan?ant remuntes [afegir plantes a les existents]¡°. Durant la passada edici¨® de la fira Smart City Expo, el gerent d'habitatge, Javier Bur¨®n, va explicar que aquestes construccions no seran ¡°habitatges en sentit estricte, sin¨® equipaments habitacionals d'¨²s temporal per a determinats col¡¤lectius, fonamentalment persones joves, grans o en risc d'exclusi¨®¡±. Col¡¤lectius que encaixen amb els adjudicataris de pisos dotacionals.

El pla d'habitatge de l'alcaldessa Ada Colau 2016-2025 preveu augmentar el parc d'habitatge assequible amb totes les f¨®rmules imaginables: construint, comprant pisos que estan buits o procedeixen de desnonaments, arribant a acords de cessi¨® amb bancs o grans immobili¨¤ries, convertint locals en pisos, fent edificis amb contenidors (els APROP), amb la modificaci¨® del Pla General Metropolit¨¤ aprovada per la Generalitat aquesta setmana per imposar el 30% d'habitatge assequible als promotors, i tamb¨¦ estudiant esgotar edificabilitats. "Optimitzaci¨® de s¨°l urb¨¤ consolidat a partir de la identificaci¨® de solars vacants i solars que no han esgotat l'edificabilitat o la densitat residencial i que poden permetre generar habitatge assequible", afirma el pla.

La proposta d'afegir habitatge als equipaments ¨¦s fruit del treball de l¡¯Ajuntament i un grup d'experts, que han estudiat com augmentar el parc de pisos socials a tota la ciutat localitzant solars o edificis que no han esgotat l'edificabilitat permesa. El projecte es diu ATRI: Allotjaments t¨¤ctics de repoblaci¨® inclusiva. Des del costat de l'administraci¨®, representa una gran oportunitat per aconseguir metres quadrats per a habitatge assequible en una trama densa com la de Barcelona. I els professionals que van treballar-hi (arquitectes, urbanistes, juristes i economistes) parlen de "repoblaci¨® inclusiva", de trufar d'habitatge a preu assequible qualsevol barri de la ciutat.

I fer-ho amb construcci¨® en sec, modular, r¨¤pida d'executar i m¨¦s sostenible i barata. Que pugui ser permanent o reversible. Per¨° descarten els contenidors mar¨ªtims adaptats amb els quals s'estan construint els APROP (Allotjaments Provisionals de Proximitat). Precisament perqu¨¨ la filosofia dels habitatges en contenidors ¨¦s que tinguin una vida ¨²til breu i es traslladin a noves ubicacions.

L'estaci¨® de Fontana

Una de les ubicacions que encaixa amb el concepte d¡¯ATRI ¨¦s l'estaci¨® de metro de Fontana, a la cantonada entre els carrers Gran de Gr¨¤cia i Ast¨²ries. L'estaci¨® t¨¦ una sola planta (on hi ha el vest¨ªbul de l'estaci¨®, serveis i un quiosc) i res m¨¦s constru?t en altura, per la qual cosa ¨¦s la candidata perfecta a augmentar l'edificabilitat. Amb tot, ¨¦s poc probable que sigui el primer empla?ament d'habitatge social, perqu¨¨ la titularitat no ¨¦s estrictament municipal sin¨® de TMB (?rea Metropolitana de Barcelona) i per q¨¹estions t¨¨cniques, com l'estructura de l'estaci¨® i els t¨²nels que hi ha al subsol.