Bellesa i desig, segons Joan Ferrat¨¦

De la mateixa manera que en el m¨®n no hi ha dues persones id¨¨ntiques, tampoc hi ha dues id¨¨ntiques sexualitats. Per aix¨° no podem dir que el llibre Del desig, de Joan Ferrat¨¦ (Emp¨²ries), sigui simplement la confessi¨® d¡¯un homosexual, si ¨¦s que aquest concepte t¨¦ cap sentit pel fet de ser tan gen¨¨ric. M¨¦s aviat ¨¦s un esfor? tit¨¤nic perqu¨¨ ens dona un dels pocs estudis profunds sobre la naturalesa del propi desig, i un intent d¡¯entendre¡¯l i entendre-s¡¯hi. L¡¯¨²nic objectiu n¡¯¨¦s, doncs, la introspecci¨®.

Una vegada, en un viatge a Gr¨¨cia, Carles Riba, davant la torbaci¨® que li va causar veure en un riu uns noiets que es banyaven nus, va atribuir aquesta torbaci¨® acudint a l¡¯impacte que produeix la bellesa, aix¨ª en abstracte. I Josep Pla, que hi era present, li va precisar que la bellesa ¨¦s desig. Aquesta mera sin¨¨cdoque, que identifica causa i efecte (i que devia deixar Riba estupefacte), ¨¦s el tema del llibre de Ferrat¨¦. I el seu objectiu ¨¦s analitzar, d¡¯una banda, la torbaci¨® que ell, ja de jove, sentia davant de la bellesa dels noiets i, per tant, el desig que aquests li provocaven, i, de l¡¯altra, la por que li impedia realitzar aquest desig.

El llibre cont¨¦ tres diaris, el primer ¨¦s el Diari de Roma; va del 31 de juliol del 1966 fins al 12 d¡¯agost del mateix any, i expressa l¡¯elaci¨® que li provoca la bellesa dels nus masculins en la pintura barroca italiana, aix¨ª com la que li provoca la bellesa dels cossos dels nois que ell anava veient mentre es passejava pels carrers de Roma, una bellesa que el torbava profundament i li provocava un dolor considerable per la impossibilitat de poder-ne realitzar la possessi¨®. La impossible consumaci¨® del desig, segons ell, no consistia en la realitzaci¨® de l¡¯acte sexual, sin¨® en la tendresa de poder tenir aquells cossos als seus bra?os, abra?ar-los i besar-los. Per¨° el lector ja s¡¯adona que aquesta declaraci¨® d¡¯intencions ¨¦s una mera fantasia, com queda demostrat en el segon diari. Acabo de parlar de ¡°dolor¡± i, amb aix¨°, no acabo de ser prou prec¨ªs, perqu¨¨, en realitat, ell afirma, tanmateix, que el seu benestar f¨ªsic reposa sobre aquestes ratxes de desig insatisfet.

El segon diari, Diari de Daniel, abra?a els cinc mesos que van del 25 de gener al 30 de maig del 1970. Ferrat¨¦ tenia llavors 47 anys. Ens explica que el dia 12 de gener va tenir la seva primera experi¨¨ncia sexual amb un jove del seu mateix sexe, que ¨¦s el que havia somiat i desitjat des de feia ben b¨¦ trenta anys. Tinc en compte l¡¯edat perqu¨¨ ¨¦s essencial per entendre l¡¯immens esclat de felicitat que li va atorgar la relaci¨® amb Daniel, cosa que els lectors dels poemes del Llibre de Daniel ja sabien des de l¡¯any 1976 (alguns de nosaltres abans; a mi, concretament, m¡¯ho va explicar l¡¯estiu del 1972). Per la necessitat de deixar-ne const¨¤ncia, les relacions sexuals hi s¨®n descrites amb tota mena de detalls, aix¨ª com l¡¯amor que neix del plaer. No ¨¦s tan expl¨ªcit, en canvi, quan refereix el que Daniel sentia envers ell.

El tercer i ¨²ltim diari, titulat Darrer diari, va del primer d¡¯agost del 1973 fins al 5 d¡¯octubre del 1975. ?s, al meu entendre, el m¨¦s interessant dels tres. ?s en aquest diari on Ferrat¨¦ es despulla del tot davant seu i davant de tots els lectors, potser no sempre conscientment. El que m¨¦s m¡¯impressiona d¡¯aquest tercer diari ¨¦s el grandi¨®s esfor? racional per donar un sentit a la seva vida i a la vida en general, quan, de fet, en la vida humana no hi ha gaire res que tingui sentit. Per¨° resulta que, fent-ho, Ferrat¨¦ assoleix justament un nivell alt¨ªssim de sentit. ?s cert que les seves innombrables lectures l¡¯hi van ajudar molt. Al final del llibre, hi destaca bastant la influ¨¨ncia dels Cahiers de Paul Val¨¦ry. Ell ja m¡¯havia dit m¨¦s d¡¯una vegada que el considerava una ¨¤nima bessona.

Dit aix¨°, cal afegir tamb¨¦ que en aquest tercer diari (en els altres dos tamb¨¦, per¨° no tant), com a conseq¨¹¨¨ncia de la seva absoluta necessitat de voler entendre, interpretar i trobar figures de sentit a tot el que li passa, entra sovint en el terreny de la filosofia, amb resultats desiguals, sobretot quan ¨¦s v¨ªctima del mal subjacent a molts raonaments abstractes, que ¨¦s l¡¯excessiva confian?a en les paraules, perqu¨¨ molt sovint les paraules ens enganyen fent-nos creure que tenen sentit. Ara b¨¦, ell, aix¨°, ho sabia perfectament. Com a bon coneixedor de Josep Carner, sabia que, a La paraula en el vent, hi ha un vers que diu ¡°la lletra mor abans no t¨¦ sentit¡±. I sabem que ho sabia, perqu¨¨, en un moment determinat, afirma que l¡¯experi¨¨ncia formulada ¡°se¡¯ns en va de les mans a quedar reflectida per sempre, fent una ganyota, en el mirall de les paraules que la registren¡±. O b¨¦, en un altre lloc: ¡°Cada vegada que fem ¨²s del llenguatge ens hi empresonem¡±.

D¡¯altra banda, potser tamb¨¦ per la mateixa necessitat de fer sentit, es nega a sortir d¡¯ell mateix: ¡°No tinc cap comprom¨ªs en res que no siguin les meves coses, no tinc cap amic fora de mi mateix. Puc, doncs, tornar a comen?ar en all¨° que em pertany exclusivament: el meu amor propi, la realitzaci¨® de les meves possibilitats¡±. Aquest egoisme radical que va regir gaireb¨¦ tota la seva vida el va dur, molt sovint, a una neurosi tan enorme com la seva intel¡¤lig¨¨ncia. Ferrat¨¦, com a conseq¨¹¨¨ncia d¡¯estar submergit dintre de si mateix, vivia totalment d¡¯esquena a les necessitats dels altres, com ja es despr¨¨n del fragment que acabo de citar. I una prova del que dic ¨¦s que, tret de dues ocasions, mai no va acceptar els constants oferiments que uns quants amics li f¨¨iem constantment per impartir cursos a diversos llocs. No li agradava atorgar la seva saviesa d¡¯una manera expl¨ªcita; sempre es va negar a fer de mestre i a tenir deixebles, que era, ¨¦s i ser¨¤ el pat¨¨tic orgull dels pallussos cultivats, entre els quals hi ha hagut, hi ha i hi haur¨¤ uns quants catedr¨¤tics (i catedr¨¤tiques) d¡¯universitat.

Si no pocs vam rebre una bona part de la seva saviesa va ser involunt¨¤riament per part seva. Va ser perqu¨¨, parl¨¦s del que parl¨¦s, la seva conversa era sempre enriquidora. Ara b¨¦, quan se li demanava que traspass¨¦s el seu saber d¡¯una manera expl¨ªcita, m¨¦s aviat s¡¯hi negava, i preferia que tots plegats jugu¨¦ssim a dir beneiteries o tamb¨¦ a fer-ne. En aix¨°, tots els que el vam con¨¨ixer sabem que era perfectament capa? de ser la persona m¨¦s divertida del m¨®n.

El resultat d¡¯aquest programa vital li fa confessar que no t¨¦ cap amic, tret d¡¯ell mateix. I certament, la seva vida era essencial soledat, trencada, afortunadament, per la seva experi¨¨ncia amb Daniel i pel seu enorme sentit de l¡¯humor. Per¨°, llegint aquests diaris, ¨¦s f¨¤cil adonar-se, d¡¯una banda, que la relaci¨® amb Daniel tenia els dies comptats i, de l¡¯altra, que les beneiteries eren mers par¨¨ntesis per poder respirar de tant en tant. Acabats els par¨¨ntesis, entrava en la feli? penombra de la seva realitat: la soledat i els llibres. Aquest pa¨ªs, tan obt¨²s a l¡¯hora de detectar els valors intel¡¤lectuals reals, li hauria d¡¯estar summament agra?t, perqu¨¨ no hi ha cap dubte que els seus llibres ens posen a tots els lectors en el cam¨ª recte del saber. No crec que es pugui demanar gaire res m¨¦s.