Deures

Sembla que s¡¯ha acabat l'excepcionalitat espanyola: un partit d'extrema dreta ha entrat ¨Ci ho ha fet amb for?a¨C, en unes institucions democr¨¤tiques, de la mateixa manera en qu¨¨ est¨¤ passant en altres pa?sos europeus.

En aquestes hores se succeeixen les an¨¤lisis m¨¦s o menys prudents, m¨¦s o menys rigoroses. A les xarxes (on les distorsions es tornen virals), hi ha veritables concursos d'atribuci¨® de responsabilitats o ¨Cencara pitjor, de culpes¨C del resultat de Vox.

Per dur a terme una an¨¤lisi m¨ªnimament rigorosa cal temps i una digesti¨® pausada del que ha passat. Els soci¨°legs electorals i els polit¨°legs proporcionaran dades i espero que la interpretaci¨® que en facin estigui lliure d'interfer¨¨ncies partidistes a curt termini, perqu¨¨ ens hi juguem molt com a societat.

No obstant aix¨°, m¨¦s enll¨¤ de les raons de la irrupci¨® dels dotze representants de l'extrema dreta, s¨ª que se sap el que volen fer, quins s¨®n els seus valors i el seu programa pol¨ªtic. I aix¨° ja obliga a reflexionar sobre qu¨¨ fer, i posa deures a totes les forces pol¨ªtiques.

A curt termini, obliga tots els partits que vulguin continuar definint-se democr¨¤tics i europeistes a evitar que qui advoca per la xenof¨°bia i la regressi¨® dels drets civils, qui nega la diversitat i vol atacar l'estat del benestar i la fiscalitat redistributiva, pugui influir en la governaci¨® d¡¯Andalusia. Val per a les esquerres, per¨°, sobretot, per a les dretes, que han de decidir si es volen assemblar a Macron ¨Cen la seva versi¨® liberal¨C, o a Merkel ¨Cen la seva versi¨® democratacristiana¨C, o a les dretes dels pa?sos de l'est, que estan seriosament desmantellant les garanties democr¨¤tiques en els seus estats i dinamitant la UE.

M¨¦s en el mig termini, obliga totes les forces pol¨ªtiques a repensar el seu paper, la seva manera d'operar i la seva pr¨°pia cultura pol¨ªtica. Una altra vegada la interpel¡¤laci¨® per a les dretes ¨¦s crucial: voldran alliberar-se de la influ¨¨ncia de l'aznarisme pol¨ªtic i cultural, tan procliu ¨Csent suaus¨C, a tenir una traject¨°ria m¨¦s que zigzaguejant en el comprom¨ªs amb els valors democr¨¤tics? ?s una q¨¹esti¨® important: els inevitables i saludables canvis que s'han d'escometre per assegurar la perviv¨¨ncia d'un marc democr¨¤tic han de tenir inevitablement una dreta profundament compromesa amb aix¨°.

Tamb¨¦ tenen deures els nacionalistes perif¨¨rics i especialment els independentistes catalans. Es pot ¨Cdins del marc de les normes democr¨¤tiques¨C advocar per la separaci¨® d'una part del territori, per¨° el que no pot ser ¨Cmalgrat totes les evidents excepcionalitats¨C ¨¦s que mentre aix¨° no es produeixi (i ¨¦s ben clar que no es produir¨¤ aviat), es decideixi bloquejar la governaci¨® dificultant l'aprovaci¨® d'uns pressupostos que es reconeixen ser positius per a la majoria social que m¨¦s ha pagat la crisi. Encara tenen un deure m¨¦s: intervenir per limitar, a?llar, marginar i censurar les narratives que floreixen abundants en una part significativa les seves files, segons les quals els resultats d¡¯Andalusia demostren que els espanyols s¨®n antidemocr¨¤tics d'arrel i per aix¨° cal fer la independ¨¨ncia. En definitiva: tot s¡¯hi val i com pitjor, millor. No, no s¡¯hi val tot. I, com pitjor ¨¦s pitjor, sempre. No entendre-ho o nom¨¦s tolerar-ho, ¨¦s d'una irresponsabilitat que fa dubtar seriosament de la solv¨¨ncia democr¨¤tica de certes forces.

Tamb¨¦ hi ha deures a mig termini per a les forces de l'esquerra transformadora: que la justa determinaci¨® a activar-se per frenar l'avan? de la ultradreta no es resolgui exclusivament en un tancament militant. Perdre ara la capacitat d'imaginar horitzons amplis, inevitablement compartits, capa?os de parlar a sectors diversos de la societat portaria a una marginalitat letal per al conjunt de la salut democr¨¤tica del pa¨ªs. No es tracta de ser tous, sin¨® de bregar perqu¨¨ el rebuig absolut a l'extrema dreta i la reivindicaci¨® de la radicalitat democr¨¤tica arribin al m¨¤xim de persones i es consolidin com a sentit com¨².

I, evidentment, qui t¨¦ deures ¨Ci molts¨C, ¨¦s el PSOE. Bandejar les males pr¨¤ctiques que han portat la ciutadania andalusa a identificar el socialisme susanista com una llosa, encara que aix¨° comporti una nova convulsi¨® interna. En realitat, el vot d¡¯Andalusia pot liquidar el plom a les ales que ara fa poc m¨¦s d'un any va amena?ar amb destruir per sempre el socialisme democr¨¤tic a Espanya. De moment, es va recuperar pels p¨¨ls, gr¨¤cies als seus militants i a l'ajuda d'una agosarada moci¨® de censura que uns altres van emp¨¨nyer molt per guanyar. Ara toca no tornar enrere.

Paola El Cascio ¨¦s historiadora i polit¨°loga