Adaptar-se o morir

Dimarts passat es va presentar al CoAC l¡¯Atlas del aprovechamiento arquitect¨®nico. Estudio cr¨ªtico de los edificios reutilizados en Barcelona. El llibre ¨¦s el resultat d¡¯un estudi sobre el canvi d¡¯¨²s a Barcelona, realitzat pel grup de recerca Habitar de la UPC. El conjunt de fitxes recull dades sobre els edificis, tot mostrant-ne l¡¯estat original i l¡¯actual, o el nombre de vegades que un edifici ha canviat d¡¯¨²s al llarg del temps, cosa que du a reflexionar sobre les vides ¨²tils dels edificis. L¡¯Atlas... permet fer algunes consideracions. La primera ¨¦s que resulta una sorpresa constatar que la major part dels edificis que han canviat d¡¯¨²s, el 55,52%, eren residencials. Una part important d¡¯aquests s¨®n els molts edificis d¡¯habitatges, especialment a l¡¯Eixample, que han canviat a ¨²s hoteler, per¨° tamb¨¦ ¨¦s significatiu els molts casos de cases urbanes, torres a quatre vents, palaus o masies que han acollit usos tan diversos com ara l¡¯educatiu, el sanitari, el d¡¯oficines, el comercial, l¡¯institucional i tamb¨¦ el residencial plurifamiliar. La versatilitat dels edificis residencials ¨¦s una sorpresa en aquests temps en els quals s¡¯associa flexibilitat i versatilitat a les plantes di¨¤fanes d¡¯origen industrial sense murs portants.

Una altra constataci¨®, no menys important, ¨¦s sobre el paper de l¡¯¨²s en la conservaci¨® activa d¡¯un edifici. Sovint es pensa en els edificis d¡¯inter¨¨s arquitect¨°nic com a peces d¡¯un estil concret (segons experts sovint massa influ?ts per criteris propis de la hist¨°ria de l¡¯art), cosa que els fa intocables. Aix¨°, malgrat la bona not¨ªcia aparent que representa sentir que es vol conservar un edifici, els obliga a romandre per sempre tal com van ser projectats, cosa especialment complicada en els edificis que passen a formar part del patrimoni arquitect¨°nic i que acaba per abocar-los a la congelaci¨® i no a la utilitat. Seguir utilitzant-los ¨¦s la millor conservaci¨®.

Amb aquesta recerca es t¨¦ la impressi¨® que, en realitat, els edificis neixen per ser transformats, i encertar un nou ¨²s per a 40 o 50 anys m¨¦s resulta tan interessant i determinant com projectar l¡¯edifici de vell nou. ?No hi ha una impressi¨® de naturalitat en veure la Biblioteca de Catalunya ocupant les sales de l¡¯antic hospital? ?No sembla un espai adient al seu ¨²s actual el de la Fundaci¨® T¨¤pies? Potser part d¡¯aquests ¨¨xits en el nou dest¨ª d¡¯un edifici estigui, tal com s¡¯assenyala a les recomanacions finals de l¡¯Atlas..., que no es tracta tant d¡¯adaptar l¡¯edifici al nou ¨²s sin¨® d¡¯adaptar l¡¯¨²s a l¡¯edifici, recollint el que es coneix com Adaptative reuse: la capacitat d¡¯adaptaci¨® dels nous usos a les edificacions existents. Les recomanacions volen contribuir a generar un protocol per a la reprogramaci¨® dels edificis en des¨²s a Barcelona: ¨¦s necessari dotar-se d¡¯un instrument que planifiqui el canvi d¡¯¨²s pensant en el conjunt de la ciutat i que modifiqui la normativa actual en mat¨¨ria d¡¯edificaci¨® perqu¨¨ est¨¤ b¨¤sicament pensada per construir de nou; i la normativa, igual que el patrimoni, s¡¯haurien de repensar per abordar aquest problema.

La situaci¨® generada fa dues setmanes, per la necessitat d¡¯ampliar dos edificis tan propers en el mateix barri, com s¨®n el Dispensari Antitubercul¨®s i el Macba, amb la disputa institucional sobre la reutilitzaci¨® de la capella de la Miseric¨°rdia per a un o l¡¯altre, fa evident la necessitat d¡¯abordar el problema del re¨²s a escala de ciutat. A m¨¦s, el mateix Dispensari ¨¦s l¡¯altra cara del problema, ja que deixa al descobert el fet que el patrimoni arquitect¨°nic est¨¤ abocat o b¨¦ a l¡¯obsolesc¨¨ncia o b¨¦ exclusivament a l¡¯¨²s cultural, que ¨°bviament no pot ser la soluci¨® per a tot edifici en des¨²s. Tamb¨¦ el Dispensari s¡¯ha de poder intervenir i ampliar. No qualsevol edifici serveix per a qualsevol nou ¨²s, i en el cas que ens ocupa, la nau de la capella sembla una tipologia arquitect¨°nica a la qual es pot adaptar f¨¤cilment l¡¯¨²s muse¨ªstic i cultural, sense oblidar la seva situaci¨® relativa respecte del Museu i no aix¨ª del Dispensari. La pol¨¨mica ha citat exemples d¡¯altres edificis possibles ¡ªfins i tot un p¨¤rquing¡ª per a l¡¯ampliaci¨® del Macba i el Dispensari, tot posant de manifest la utilitat de pensar en altres edificis m¨¦s que no pas en solars per allotjar nous destins, especialment a la ciutat hist¨°rica. No es tracta de demanar un informe t¨¨cnic per resoldre-ho: es tracta de mostrar intel¡¤lig¨¨ncia per repensar la ciutat i fer del re¨²s un tret distintiu de Barcelona. Potser aquest Atlas... il¡¤lumini futures situacions com aquesta.