¡°Mama, tens c¨¤ncer?¡±

Gr¨¤cies per escriure la meva hist¨°ria, diu Rosa Domingo. Per¨° la seva hist¨°ria l¡¯escriu ella mateixa amb la for?a de les seves paraules. Una hist¨°ria que va comen?ar el mat¨ª del 2 de gener del 2018 a Par¨ªs. Es va mirar al mirall i va veure que tenia el pit diferent, el lateral es retreia cap a l¡¯aixella i el mugr¨® estava diferent. La Rosa t¨¦ 46 anys, va n¨¦ixer a Barcelona, ¨¦s mare de dos fills, el Daniel i la Claudia, t¨¦ una empresa i impulsa la primera immobili¨¤ria ¨¨tica de Barcelona.

¡°L¡¯¨²ltim any no m¡¯havia fet la mamografia. En veure¡¯m el pit, ja vaig saber que alguna no anava b¨¦. Vaig despertar el meu marit i li vaig dir que havia de donar-li una molt mala not¨ªcia¡±. No recorda gaire m¨¦s d¡¯aquell dia, per¨° el diagn¨°stic va ser c¨¤ncer de mama. Proves, m¨¦s proves, molta informaci¨® i mal de cap. Aix¨ª van ser els primers dies. La Rosa va parlar primer amb els nens: ¡°No els pots enganyar. Ells sabien que passava alguna cosa perqu¨¨ em veien plorar i els vaig explicar que tenia una pupa al pit. Ells s¨®n molt llestos i de vegades no pregunten per por de la resposta. Per¨° una tarda el Daniel va veure damunt del meu llit un fullet d¡¯alimentaci¨® aconsellable per a processos de c¨¤ncer i em va preguntar: ¡®Mama, tens c¨¤ncer?¡¯. Li vaig dir que s¨ª¡±.

Sis mesos de qu¨ªmio, en dues fases, per arribar a l¡¯operaci¨® el 18 de juliol. ¡°Quan al gener em van donar el programa de tot el que em passaria, vaig pensar: ¡®Qu¨¨ far¨¦ amb tots els finals de curs i les festes dels nens? M¡¯agafar¨¤ de ple. Per¨° al final vaig poder anar-hi a totes¡±.

¡°He perdut gent, per¨° no em fa pena, al contrari, en alguns casos fins i tot me n¡¯alegro. Tamb¨¦ he guanyat molt¡±

?s una cursa d¡¯obstacles que la Rosa ha combatut amb naturalitat. Tamb¨¦ la caiguda dels cabells: ¡°?s el que la gent veu. ?s el que els nens han viscut m¨¦s. Jo no podia pujar a l¡¯escola si no era amb la perruca. Fins que un dia la Claudia em va dir: ¡®Mira, mama, puja a l¡¯escola com vulguis. Si est¨¤s m¨¦s c¨°moda amb el gorro, puja amb el gorro.¡¯ Els nens no volien donar explicacions a altres nens¡±. I aix¨ª ¨¦s. De fet, donar explicacions ¨¦s una de les moltes coses dif¨ªcils que t¨¦ la malaltia. ¡°La gent no sap com apropar-se a tu, no sap com afrontar-ho. Jo aconsello: Si vols saber com tractar gent amb c¨¤ncer, com m¨¦s naturalitat, millor¡±. Recordo quan vaig veure la Rosa la primera vegada amb el gorro, a la sortida de l¡¯escola. Molts mesos despr¨¦s d¡¯aquell primer diagn¨°stic. No en sabia res.

La Rosa continua: ¡°He perdut gent, per¨° no em fa pena, al contrari, en alguns casos fins i tot me n¡¯alegro. Tamb¨¦ he guanyat molt¡±. I posa l¡¯exemple d¡¯una amiga, la Carmen. La Rosa va passar uns dies a casa, en els quals descansava. L¡¯¨²ltim que li venia de gust molts d¡¯aquells dies era anar a sopar. ¡°No t¡¯organitzes l¡¯agenda, vas sobre la marxa, no saps si tindr¨¤s l¡¯energia¡±. La Carmen va voler quedar i la Rosa la va convidar a anar a casa seva. ¡°Els dijous m¡¯estava sempre a casa perqu¨¨ era l¡¯endem¨¤ de la qu¨ªmio¡±. La va advertir que anava en pijama. Aquell dia, despr¨¦s de la qu¨ªmio, estava cansada. La Carmen la va anar a veure, va arribar a casa de la Rosa, es va posar el pijama i els mitjons i van passar el dia juntes. ¡°Va ser brutal¡±.

Abans de l¡¯operaci¨®, la Rosa va decidir que volia ajudar. ¡°Vaig anar a l¡¯Associaci¨® Espanyola contra el C¨¤ncer, em van dir que no tingu¨¦s pressa. Em van parlar d¡¯unes col¨°nies per a fills que tenen pares o mares en un proc¨¦s oncol¨°gic. Vaig pensar que aix¨° podria beneficiar els meus fills. Ho vam preguntar als nens i van dir que encantats. Vam decidir que hi anirien. El Daniel va dir que s¨ª perqu¨¨ faria tir amb arc, per fer nous amics i perqu¨¨ eren gratis. La Claudia va dir que s¨ª pels nous amics, perqu¨¨ aix¨ª jo podia descansar i perqu¨¨ ¡®potser no tots els nens ho estan passant igual que nosaltres i els podem ajudar¡¯. L¡¯experi¨¨ncia va anar molt b¨¦. Van fer uns tallers per treballar les emocions¡±.

La Rosa ha acabat la radioter¨¤pia. ¡°Ara tinc menys por¡±. Durant aquest any el seu nucli familiar (pares, marit i fills) l¡¯han ajudat ¡°al 200%¡±. Ha entrat en un assaig a l¡¯Hospital Cl¨ªnic. ¡°Cal investigar, amb tot el que m¡¯ha donat el Cl¨ªnic jo no puc posar un fre a la investigaci¨®¡±. Ja no pren caf¨¨, ni alcohol, ni sucre, evita les farines, cus polseres Candela i penja cada dia un missatge a Instagram donant les gr¨¤cies, una idea copiada de la seva amiga Olga, amb la qual comparteix malaltia. Quan li pregunto si t¨¦ por, contesta r¨¤pida: ¡°Ara tinc menys por. Les cartes ja estan tirades¡±.