L¡¯aventura quotidiana d¡¯Andr¨¦s Iniesta al Jap¨®

Andr¨¦s Iniesta va comprovar a l'instant que el Jap¨® no ¨¦s Espanya. Va passar?pocs dies despr¨¦s de la seva arribada a Kobe, quan va observar que la gent el mirava com a tants racons del m¨®n, per¨° no se li tirava a sobre quan passejava pel carrer. ¡°El contacte amb els aficionats ¨¦s diferent¡±, reconeix el futbolista, de 34 anys, a EL PA?S. ¡°Al Jap¨® mantenen certa dist¨¤ncia, mentre que a Espanya tot ¨¦s potser m¨¦s passional. All¨¤ no t'interrompen quan fas una activitat o converses amb alg¨²¡±. L'admiraci¨® es gestiona d'una altra manera: un dia que passejava pel carrer va percebre que la gent s'amuntegava darrere seu. ¡°Et gires i pots veure 20 persones que et segueixen¡±, admet.

Deixar enrere 20 anys a Barcelona no ¨¦s f¨¤cil. I m¨¦s si et fitxa un equip de mitja taula japon¨¨s. ¡°Del pa¨ªs, sorpr¨¨n tot. La manera de ser i d'actuar de la gent. El primer del que t'adones ¨¦s la pau que transmet la societat¡±. No ¨¦s que la capital catalana sigui agitada, assegura, sin¨® que a l'altra banda del m¨®n la vida flueix amb serenor. ¡°?s que pot haver-hi molta gent, per¨° no tens la sensaci¨® que hi hagi aglomeracions. Els nens van sols, els cotxes no fan sonar el cl¨¤xon, no s'estressen, s¨®n puntuals¡­ Si el tren bala ha d'arribar a les 6 i 22, arriba a les 6 i 22¡±.

El car¨¤cter nip¨® va agafar Iniesta a contrapeu quan les coses van comen?ar a tor?ar-se a l'equip: el Vissel va encadenar set derrotes en vuit partits?i el descens a Segona Divisi¨® semblava una possibilitat. ¡°Jo em volia morir!¡±, exclama. Al seu voltant, no obstant aix¨°, l'amargor es gestionava d'una manera diferent. A la japonesa. Els seus companys no semblaven sentir la sensaci¨® de frac¨¤s habitual al Camp Nou despr¨¦s d'una ensopegada. ¡°La impressi¨® ¨¦s que ells pensen: ¡®ja est¨¤, hem perdut. No hi podem fer res m¨¦s¡¯. ?s com si giressin full, i no t'acabes d'acostumar¡±, admet. Les derrotes, almenys, no passen pel filtre de quatre diaris esportius i incomptables programes televisius. ¡°?s diferent¡±, accepta, ¡°i si diuen alguna cosa dolenta de tu no t'assabentes perqu¨¨ ho fan en japon¨¨s¡±.

El mestissatge tamb¨¦ ¨¦s comunicatiu. Iniesta ¨¦s el capit¨¤ del seu equip, per¨° no pot fer les xerrades que feia al Camp Nou per raons ¨°bvies. A l'equip es parlen molts idiomes perqu¨¨ tots entenguin el mateix missatge. ¡°Parlem japon¨¨s, espanyol, angl¨¨s, franc¨¨s¡­ tots sabem una mica de tot. ?s un poti-poti¡±. Per¨° quan la comunicaci¨® no flueix ni amb signes, apareix un comod¨ª: ¡°Tinc un traductor tota l'estona¡±.

Aprendre l'idioma va ser una de les primeres obligacions d'Iniesta i la seva fam¨ªlia per accelerar la seva adaptaci¨®. No ¨¦s senzill: la gram¨¤tica japonesa no t¨¦ res a veure amb l'espanyola, no existeixen temps futurs ni articles, per no parlar de l'escriptura. ¡°Rebem amb l'Anna [la seva parella] un professor particular cada dos dies aproximadament¡±, explica Iniesta. La seva dona porta als matins els nens a l'escola, quan Iniesta se'n va a entrenar, i el futbolista pot recollir-los a la tarda. ¡°Aquests primers mesos han servit per situar-nos¡±, admet.

Adaptar-se als gustos japonesos no va ser dif¨ªcil. Els makis i els nigiris es colen sovint a la seva cuina, encara que el futbolista gaireb¨¦ ha renunciat a elaborar-los ell mateix. Les seves capacitats culin¨¤ries no semblen tan brillants com les futbol¨ªstiques. ¡°Vaig fer dos cursos, dues aproximacions, per¨°¡­¡±, admet entre riures. ¡°Intentem menjar el que menj¨¤vem a Barcelona, per¨° ara podem incloure-hi els soba i els ramen, un tipus de pasta tradicional d'aqu¨ª¡±. Al Jap¨® ha d'avan?ar els ¨¤pats per ajustar-se al ritme de la gent. ¡°?s que tot s'avan?a. L'esmorzar, el sopar¡­ Tot es fa m¨¦s aviat". Per aix¨°, tamb¨¦, veure el Bar?a per televisi¨®, amb vuit hores de difer¨¨ncia entre Kobe i Barcelona, ¨¦s complicat. ¡°Vaig veure el partit contra el Madrid. Es va jugar d'hora: a casa eren les 00.45 i vaig aguantar. Quan em llevo busco el resultat, m'agrada estar-ne pendent¡±, afegeix en un acte promocional d'Ariel.

Al Camp Nou ja va coincidir amb David Villa, el seu nou company d'equip. El davanter se suma al t¨¨cnic Juanma Lillo i al fisioterapeuta Emili Ricart com els seus compatriotes al club. La seva pres¨¨ncia minimitza la dist¨¤ncia i l'enyoran?a. ¡°Tenir gent que coneixes al costat ajuda. ?s important¡±. Per qu¨¨? ¡°Est¨¤s molt lluny¡±, respon. Iniesta viu encantat en la serenor japonesa.