¡°A Eslov¨¨nia no hi havia la polaritzaci¨® de Catalunya¡±

Durant els deu dies de conflicte b¨¨l¡¤lic que va patir Eslov¨¨nia, el llavors primer ministre, Alojz Peterle, gaireb¨¦ no podia agafar el son. Tombat sobre la catifa en la incomoditat del terra del seu despatx de Ljubljana, va veure passar les nits pr¨¤cticament en blanc mentre les columnes de tancs intentaven estr¨¨nyer el setge. Era el juny del 1991 i l'ex¨¨rcit iugoslau buscava recuperar el control d'Eslov¨¨nia. La nounada rep¨²blica acabava de declarar la independ¨¨ncia despr¨¦s de l'aclaparadora vict¨°ria del s¨ª?en el refer¨¨ndum celebrat sis mesos abans. Les tropes de Slobodan Milosevic no aconseguirien reunificar el pa¨ªs, per¨° els combats van deixar un balan? de m¨¦s de 70 morts.

M¨¢s informaci¨®n

Borrell adverteix que la via eslovena de Torra ¡°sembla que fa una crida a una insurrecci¨®¡±

El Vatic¨¤ s'avan?a a la CE en el reconeixement de Cro¨¤cia i Eslov¨¨nia

Allau de cr¨ªtiques contra Torra per apostar per la via eslovena per aconseguir la independ¨¨ncia

Gaireb¨¦ tres d¨¨cades despr¨¦s, el primer cap de Govern de la rep¨²blica eslovena triat democr¨¤ticament continua al peu del can¨®. Amb 70 anys, aquest pol¨ªtic democristi¨¤, m¨²sic, fot¨°graf, apicultor i pilot en el seu temps lliure, ja fa 14 anys que ¨¦s eurodiputat. Des de la dist¨¤ncia que el separa de l'enrevessat laberint pol¨ªtic catal¨¤, s'expressa amb prud¨¨ncia: veu necessari m¨¦s di¨¤leg i rebutja certs paral¡¤lelismes tra?ats entre Catalunya i Eslov¨¨nia, convertida en l'¨²ltim paradigma del president de la Generalitat, Quim Torra.

Pregunta.?Hi ha similituds entre Catalunya i Eslov¨¨nia?

Resposta.?Hi veig similituds, per¨° tamb¨¦ difer¨¨ncies. El refer¨¨ndum d'independ¨¨ncia eslov¨¨ va registrar un consens gaireb¨¦ total. Va haver-hi una participaci¨® hist¨°rica del 93,2%, i un 94,8% va votar a favor [el 88,5% del cens]. Aix¨° li va donar una gran legitimitat democr¨¤tica. L'ordre constitucional a Espanya tamb¨¦ ¨¦s molt diferent. Iugosl¨¤via era un pa¨ªs no democr¨¤tic format per sis rep¨²bliques, i en la Constituci¨® estava escrit que totes tenien dret a l'autodeterminaci¨®.

P. I malgrat tot, va esclatar la guerra.

R. Vam intentar fer-ho tot d'una manera pac¨ªfica amb Belgrad. Vam proposar amb el Govern croat convertir Iugosl¨¤via en una confederaci¨® amb ex¨¨rcit, pol¨ªtica exterior i moneda comuna, per¨° Milosevic ho va rebutjar. Despr¨¦s vam intentar la independ¨¨ncia per la via pac¨ªfica, per¨° vam ser atacats per forces d'un pa¨ªs antidemocr¨¤tic. La viol¨¨ncia no era la nostra via, per¨° vam haver de defensar-nos. Hav¨ªem votat a favor de la independ¨¨ncia i la Constituci¨® ens avalava.

P. Com recorda aquells deu dies?

R. Va ser dram¨¤tic i traum¨¤tic, per¨° tamb¨¦ un ¨¨xit. Un antic secretari general de l'OTAN em va preguntar el secret. L'ex¨¨rcit iugoslau estava considerat un dels m¨¦s potents. La resposta ¨¦s molt simple. Sab¨ªem el que passaria perqu¨¨ ten¨ªem informacions de la intenci¨® iugoslava d'atacar i vam organitzar la nostra defensa. El fet que nom¨¦s dur¨¦s deu dies va ser un alleujament. Vam ser capa?os de bloquejar 800 tancs de l'ex¨¨rcit comunista iugoslau. Si hagu¨¦ssim triat la viol¨¨ncia podr¨ªem haver matat molta gent. Vam intentar fer servir la for?a el m¨ªnim necessari.

P. Catalunya est¨¤ molt dividida sobre la independ¨¨ncia. Com pot sortir Espanya d'aquest laberint?

R. A Eslov¨¨nia no hi havia la polaritzaci¨® de Catalunya. Aquesta ¨¦s una difer¨¨ncia important. Hi havia un consens gaireb¨¦ total a favor de la independ¨¨ncia. No ¨¦s el cas de Catalunya. ?s un tema pol¨ªtic que s'ha de tractar amb atenci¨® i subtilesa. Puc explicar el que va passar a Eslov¨¨nia, per¨° no m'atreveixo a donar recomanacions. Nom¨¦s puc dir que com a europeu i eslov¨¨ m'agradaria que es trob¨¦s una soluci¨®. Espero que hi hagi di¨¤leg pol¨ªtic per resoldre la crisi. L'¨²ltim any he trobat a faltar aquest di¨¤leg tan necessari.

P. Com es percep la crisi catalana des d'Eslov¨¨nia?

R. La gent s'interessa pel tema. Creuen en el dret d'autodeterminaci¨®, per¨° saben que la situaci¨® a Catalunya ¨¦s diferent de l'eslovena d'aquella ¨¨poca. Per exemple, a difer¨¨ncia d'Espanya, no ¨¦rem part de la Uni¨® Europea.

P. L'independentisme catal¨¤ no ha aconseguit encara cap suport a la UE. ?s possible la secessi¨® sense aquest suport?

R. Per a nosaltres va ser molt important el reconeixement de la Comunitat Europea. Recordo que el Vatic¨¤ ens va recon¨¨ixer dos dies abans. La nostra elecci¨® va ser en tot moment la via diplom¨¤tica amb la mediaci¨® de la Uni¨® Europea.

P. Veu preocupaci¨® a l'Eurocambra sobre el que passa a Catalunya?

R. Segueixo el tema de forma particular, per¨° en la nostra feina di¨¤ria no hi estem tan a sobre. Hi ha q¨¹estions com el Brexit, les perspectives financeres, la crisi ucra?nesa¡­ Catalunya no est¨¤ en l'agenda formal del Parlament.

P. Algun l¨ªder independentista li ha demanat assessorament?

R. Conec eurodiputats catalans a favor i en contra de la independ¨¨ncia. Quan vaig arribar el 2004 per al meu primer mandat vaig ser jo el que vaig parlar amb alguns d'ells perqu¨¨ estava interessat a saber m¨¦s sobre el problema catal¨¤. El cas eslov¨¨ ¨¦s ben conegut, aix¨ª que no ha fet falta que els expliqui res.

P. El president catal¨¤, Quim Torra, va ser rebut la setmana passada per altes autoritats eslovenes com el president Borut Pahor. Creu que el seu Govern reconeixeria una Catalunya independent?

R. Aquesta pregunta estava en l'aire fa un any, per¨° llavors el Govern eslov¨¨ va triar no fer-ho. No conec els detalls de l'¨²ltima visita, per¨° no espero que Eslov¨¨nia prengui una decisi¨® unilateral sense la resta de la Uni¨® Europea.