El perill¨®s cam¨ª entre Eslov¨¨nia i Kosovo

¡°Els catalans hem perdut la por. No hi ha marxa enrere en el cam¨ª cap a la llibertat. Els eslovens van decidir tirar endavant amb totes les conseq¨¹¨¨ncies. Fem com ells i estiguem disposats a tot per ser lliures¡±. El president de la Generalitat, Quim Torra, va fer saltar les alarmes la setmana passada posant un pa¨ªs dels Balcans com a exemple a seguir. Despr¨¦s d'una visita oficial a Eslov¨¨nia, incloent-hi una entrevista amb el seu president, Bohut Pahor, Torra va recuperar una idea que l'independentisme fa anys que esgrimeix: Eslov¨¨nia, com Kosovo, tamb¨¦ ¨¦s un referent per aconseguir la separaci¨® d'Espanya.

Kosovo i Eslov¨¨nia van assolir la independ¨¨ncia per la via unilateral i despr¨¦s d'un conflicte violent amb S¨¨rbia. La ¡°via Kosovo¡± va ser la prioritat el 2017 per als l¨ªders independentistes; es tractava de treure r¨¨dit d'una reacci¨® violenta de l'Estat. La idea era ¡ªencara es mant¨¦ viva¡ª que, com va passar a Kosovo el 2008, la vulneraci¨® dels drets humans a Catalunya seria tan gran que el reconeixement de la independ¨¨ncia unilateral per part de la comunitat internacional acabaria sent inevitable.

En el cas d'Eslov¨¨nia ¡ªpa¨ªs de dos milions d'habitants¡ª, el seu Govern regional va convocar el 1990 un refer¨¨ndum d'independ¨¨ncia quan encara era part de Iugosl¨¤via. La participaci¨® va ser del 93% i el s¨ª a la independ¨¨ncia va guanyar amb un 88% del cens. El Parlament eslov¨¨ va declarar el 1991 la independ¨¨ncia i Iugosl¨¤via va reaccionar intentant prendre el control militar d'Eslov¨¨nia. Despr¨¦s de deu dies d'enfrontaments amb les forces policials i mil¨ªcies regionals, Slobodan Milosevic va retirar les seves tropes. Despr¨¦s de la mediaci¨® de la Uni¨® Europea, Eslov¨¨nia va suspendre la declaraci¨® d'independ¨¨ncia, encara que tres mesos despr¨¦s finalment es va materialitzar despr¨¦s dels successius reconeixements internacionals que anaven arribant. El conflicte va deixar 75 combatents morts i prop de 550 ferits, segons dades del Govern eslov¨¨.

L'eurodiputat del PDeCAT Ramon Tremosa ja va exposar l'octubre del 2017 que Eslov¨¨nia era un model a seguir perqu¨¨ la Generalitat esperava la intervenci¨® al seu favor de la comunitat internacional. L'expresident Carles Puigdemont va assegurar el 2016 en una entrevista al diari The Telegraph que la reacci¨® europea de reconeixement de la independ¨¨ncia eslovena podria reproduir-se a Catalunya. Un jove Puigdemont va viatjar el 1991 a Eslov¨¨nia per observar in situ el naixement del nou Estat. Torra va escriure sobre el model eslov¨¨ en un article del 2010 a El Mat¨ª Digital: ¡°Quan estarem madurs? Sabeu que un any abans de la independ¨¨ncia, a Eslov¨¨nia, nom¨¦s la desitjaven, segons les enquestes, menys del 15% de la poblaci¨®? No correm el risc de podrir-nos, esperant el punt just de maduraci¨®?¡±.

Malgrat aquestes paraules, Kosovo sempre ha estat el cam¨ª predilecte: ¡°N¡¯hi ha prou amb seguir la ¡°doctrina Kosovo¡±, ¨¦s a dir, unilateralisme, democr¨¤cia i pacifisme¡±, va escriure Torra el 2011. ¡°Aquest ¨¦s el factor nou que ho canvia tot: contra la legalitat interna, democr¨¤cia; contra la sobirania estatal, cobertura internacional; contra una Constituci¨®, una altra Constituci¨®¡±. El conseller d'Exteriors Ra¨¹l Romeva ¨Cen pres¨® preventiva des del mar? passat¨C va enviar el setembre del 2017 a totes les cancelleries europees un memor¨¤ndum en el que plantejaven la legitimitat de la unilateralitat a partir de l'experi¨¨ncia kosovar: ¡°La sent¨¨ncia [del 2010] de la Cort Internacional de Just¨ªcia sobre Kosovo ¨¦s important per a Catalunya perqu¨¨ demostra que la llei internacional no prohibeix declaracions unilaterals d'independ¨¨ncia¡±.

Els vincles entre el nacionalisme catal¨¤ i Eslov¨¨nia venen de lluny. No ¨¦s casualitat que Pahor digu¨¦s despr¨¦s de la consulta il¡¤legal de l'1-O que ¡°molts cors eslovens bateguen pel poble catal¨¤¡±. Tampoc ho ¨¦s que el portaveu dels observadors internacionals de l'1-O fos l'exministre d'Exteriors eslov¨¨ Dimitrij Rupel. El Consell Assessor per a la Transici¨® Nacional (CATN), ¨°rgan creat durant la presid¨¨ncia d'Artur Mas per establir les bases de la transici¨® cap a la independ¨¨ncia, afirmava en un informe del 2013 que ¡°els pa?sos que ocupen el corredor b¨¤ltic i la part central de l'Europa de l'Est poden ser els m¨¦s oberts a recon¨¨ixer un nou Estat a Europa¡±. El CATN, que va estar presidit per l'exmagistrat del Tribunal Constitucional Carles Viver-Pi Sunyer, tamb¨¦ analitzava ¨¤mpliament el reconeixement internacional de Kosovo, com a precedent ¨²til per a la secessi¨® de Catalunya: ¡°Pot ser un referent a tenir compte i a invocar per a Catalunya en la cerca del necessari reconeixement internacional posterior a la declaraci¨® unilateral d'independ¨¨ncia¡±.

L'amic Pujol

El debat a Eslov¨¨nia per sortir de la Rep¨²blica Federalista Socialista de Iugosl¨¤via va sorgir amb for?a el 1987. El president Jordi Pujol va realitzar aquell any un viatge oficial a Ljubjlana ¨Ccapital eslovena¨C per firmar uns convenis de cooperaci¨® cultural i econ¨°mica. Pujol va elogiar en aquella visita el model federal iugoslau, segons recollien les cr¨°niques de premsa: ¡°Aqu¨ª hi ha m¨¦s llibertat nacional, m¨¦s reconeixement en tots els terrenys ¨Cen el cultural i ling¨¹¨ªstic com en les institucions pol¨ªtiques¨C que a Catalunya¡±. Malgrat aix¨°, al segon volum de les seves mem¨°ries, Pujol assegura que despr¨¦s de la mort de Tito ¨Cel 1980¨C, Eslov¨¨nia i Maced¨°nia ¡°vivien una situaci¨® de gran pressi¨® pel centralisme i l'expansionisme instigat pel president serbi Slobodan Milosevic¡±. El periodista Manuel Cuy¨¤s, redactor de les mem¨°ries, assegura a aquest diari que l'expresident mai va considerar que els casos eslov¨¨ i kosovar fossin aplicables a Catalunya. ¡°potser Pujol va fer declaracions per provocar el govern espanyol, per¨° ell va dir en nombroses ocasions que la URSS i Iugosl¨¤via no eren Espanya¡±, explica Cuy¨¤s.

Pujol va mantindre una estreta relaci¨® amb el primer president de la rep¨²blica eslovena, Milan Kucan, fins al punt que en ple conflicte per la secessi¨® unilateral, Kucan va demanar al seu amic que li organitz¨¦s uns dies de descans a Barcelona. Pujol va cedir-li la Casa dels Canonges. Pujol relata a les mem¨°ries que Kucan va demanar-li consell i ell li va recomanar que si optaven per la independ¨¨ncia, havia d'executar-la r¨¤pid. Kucan ja havia visitat Pujol a Barcelona el desembre del 1990. Una informaci¨® sobre aquell viatge publicada a EL PA?S destacava que Pujol ja havia suggerit a Kucan que apliqu¨¦s de forma unilateral la secessi¨®, a m¨¦s de criticar les pot¨¨ncies europees per no donar suport a Eslov¨¨nia. Pujol assegura a les mem¨°ries que Kucan va donar l'ordre perqu¨¨ el parlament eslov¨¨ tir¨¦s endavant amb la declaraci¨® d'independ¨¨ncia amb una trucada des de la Casa dels Canonges.

Pujol tamb¨¦ va rebre a Palau el 1991 diverses delegacions iugoslaves. ¡°No podem sacrificar la llibertat a l'estabilitat¡±, va reflexionar l'expresident sobre el contingut d'aquelles entrevistes. A les mem¨°ries, Pujol resumeix d'aquesta manera el que va succeir despr¨¦s a Eslov¨¨nia: ¡°La independ¨¨ncia va ser declarada el 25 de juny del 1991. S¨¨rbia va reaccionar amb una acci¨® militar que va durar pocs dies i que va produir molt poques v¨ªctimes. Res comparable amb la guerra de Cro¨¤cia, B¨°snia o Kosovo¡±.