Hip¨°tesis sobre Vox

Un amic de Sevilla em va advertir que Vox tindria molts suports a les auton¨°miques andaluses. La veritat ¨¦s que em va estranyar i me¡¯l vaig creure a mitges. Per¨° va tenir ra¨®, i bon olfacte. Jo em vaig equivocar de mig a mig. ?s m¨¦s, l¡¯¨¨xit de Vox ha desbordat totes les previsions. Per qu¨¨ aquesta rutilant aparici¨® en escena? Qu¨¨ ¨¦s Vox?

Aquests interrogants me¡¯ls he plantejat des de l¡¯endem¨¤ de les eleccions. En la premsa han aparegut tota mena de qualificatius: ¨¦s un partit feixista, ¨¦s un partit molt conservador, ¨¦s la dreta extrema, ¨¦s l¡¯extrema dreta, est¨¤ en la l¨ªnia dels populismes de dreta europeus, ¨¦s molt diferent de Le Pen i Salvini, ¨¦s com els governs hongar¨¨s i polon¨¨s, ¨¦s com Trump¡­ I aix¨ª podr¨ªem seguir.

Entre tot aquest poti-poti terminol¨°gic, les meves conclusions encara no resulten s¨°lides, no tinc clar el perfil concret de Vox i dubto sobre el que us exposar¨¦. Agafeu-vos-ho, doncs, com a simples hip¨°tesis, primeres aproximacions a un fenomen que comen?a i que encara s¡¯ha de veure on arribar¨¤.

Dues opinions, for?a coincidents, m¡¯han servit per entendre el seu excel¡¤lent resultat. En primer lloc, un article d¡¯I?aki Ellakur¨ªa a Letras Libres, que insinua que es tracta del vot dels ¡°indignats de la dreta¡±, tal com el 15-M i Podem eren els indignats de l¡¯esquerra. En segon lloc, un altre amic em va enviar un correu just l¡¯endem¨¤ de les eleccions en qu¨¨ buscava l¡¯explicaci¨® del resultat en la tercera llei de Newton, en el principi d¡¯acci¨®-reacci¨®: ¡°Per cada acci¨® existeix una reacci¨® igual i oposada¡±. Totes dues reflexions, crec, ens posen sobre la pista de l¡¯origen del fenomen perqu¨¨ expliquen els quatre trets principals de l¡¯ideari de Vox. Vegem-ho.

El primer tret ¨¦s un nacionalisme espanyol a l¡¯antiga, el propi de la dreta cl¨¤ssica, a la mateixa altura del nacionalisme catal¨¤, tot i que de signe oposat. Un nacionalisme identitari dur, basat en els mites hist¨°rics, els s¨ªmbols, la llengua castellana, i els valors tradicionals d¡¯arrel cat¨°lica. Espanya ¨¦s un terme sagrat pel qual, si cal, s¡¯ha de lluitar i morir. Aquest punt de partida el porta a considerar que l¡¯Estat de les autonomies t¨¦ la culpa dels separatismes i proposa suprimir-lo, substituir-lo per un Estat centralista. En aix¨° ajuda una percepci¨® molt difosa: que els governs i administracions auton¨°miques s¨®n organisme cars i inefica?os, un malbaratament que paguen els espanyols en profit d¡¯unes classes pol¨ªtiques i unes burocr¨¤cies regionals in¨²tils. Tot aix¨° ¨Ca m¨¦s de la p¨¨ssima imatge de l¡¯actual nacionalisme catal¨¤¨C dona vots.

El segon tret, un cl¨¤ssic de l¡¯extrema dreta actual i relacionat ideol¨°gicament amb l¡¯anterior, ¨¦s el rebuig a la immigraci¨®, de la qual nom¨¦s es vol veure la seva falsa faceta tenebrosa, el terrorisme i la inseguretat p¨²blica, sense apreciar els beneficis que ofereix davant del descens de la taxa de creixement demogr¨¤fic i la necessitat de m¨¤ d¡¯obra. Al darrere de tot plegat hi ha sentiments de xenof¨°bia i racisme.

El tercer tret, amb un indubtable atractiu per a molts, ¨¦s la ruptura amb determinats dogmes actuals propis de la correcci¨® pol¨ªtica d¡¯esquerres assumits en bona part per la dreta. El dogma estrella ¨¦s el nou feminisme, per¨° tamb¨¦ ho s¨®n altres aspectes contraris als valors morals tradicionals, com l¡¯avortament, els matrimonis gais i el moviment LGTBI, aix¨ª com la mem¨°ria hist¨°rica o els toros, entre d¡¯altres. La claredat amb la qual Vox es manifesta en relaci¨® amb aquests temes atreu molts que rebutjaven la t¨¨bia manera d¡¯afrontar-los per part del PP.

Finalment, quart tret, a la manera dels populismes de dreta europeus, Vox tamb¨¦ t¨¦, com a bon partit nacionalista, un component antiestablishment cosmopolita: euroescepticisme ¨C aquesta in¨²til burocr¨¤cia de Brussel¡¤les¨C i un proteccionisme antiglobalitzador, a la manera de Trump, en defensa de l¡¯Estat.

En definitiva, Vox es pot enquadrar en una ideologia nacionalista, antimoderna, populista i extremadament conservadora i il¡¤liberal. Probablement s¨®n els indignats de la dreta, com diu Ellakur¨ªa, i el seu ¨¨xit ¨¦s explicable per la tercera llei de Newton. Cal a?llar-los pol¨ªticament? Probablement s¨ª, en la mateixa mesura que s¡¯hauria d¡¯a?llar Podem, cosa que no s¡¯ha fet, per¨° sobretot s¡¯ha d¡¯argumentar contra les seves posicions, admetent que en algunes q¨¹estions poden tenir una mica de ra¨®. M¨¦s que un repte pol¨ªtic suposen un desafiament intel¡¤lectual.