Manolo Garc¨ªa: ¡°Em sulfato els cabells blancs, i qu¨¨?¡±

Deu ser suggesti¨®, nost¨¤lgia, repapieig prematur, d¡¯acord. Per¨° ¨¦s veure¡¯l, i et sembla que sents les guitarres i les proclames d¡¯¡°Insurrecci¨®n¡± durant tota l'entrevista. Ja fa 32 anys del llan?ament d'aquesta can?¨®, convertida en himne generacional a for?a de persist¨¨ncia. I en fa 20 de la dissoluci¨® del grup. Per¨° Manolo Garc¨ªa, la meitat d'aquell duo amb Quimi Portet que va crear la can?¨® en el seu moment, continua sent per a molts el mor¨¨ d¡¯El ?ltimo de la Fila. Ho sap. No nom¨¦s no en renega, sin¨® que ho reivindica. Les seves dues d¨¨cades de carrera en solitari beuen d'aquelles fonts. De prop, impressiona el to tranquil, gaireb¨¦ zen, de la seva veu sense micr¨°fon. La vena intensa, el verb frond¨®s i els cabells sospitosament foscos s¨®n, gaireb¨¦, els mateixos.

El D¨®nde estabas entonces? s'ha convertit en l'ep¨ªtom del retret amor¨®s.

Fixa't que no era un vers d'amor. Era un enc¨¤rrec als paios que ens portaven en els primers temps a en Quimi i a mi. Ens afart¨¤vem de pencar i omplir locals i no v¨¨iem un duro. Per¨° aquesta ¨¦s la grandesa de les can?ons, que si arriben a la fibra, serveixen per a tot.

Se sent avui ferit per les fletxes de la incertesa, o cridat a les files de la insurrecci¨®?

Totes dues coses. L'¨¦sser hum¨¤ est¨¤ estigmatitzat per la incertesa des que baixem dels arbres. El repte, l'interessant ¨¦s buscar el teu cam¨ª. La insurrecci¨® pac¨ªfica ¨¦s necess¨¤ria. La lluita per la just¨ªcia social, el repartiment de la riquesa, una vida digna. Sempre cal estar alerta. Les injust¨ªcies cal aturar-les.

I la insurrecci¨® dels CDR?

Aquesta ¨¦s una altra batalla. La meva idea de la insurrecci¨® seria obligar els pol¨ªtics a asseure's a parlar un dia, tres, tres-cents, fins arribar a un acord. ?s la seva feina, per a aix¨° els triem i els paguem.

Per¨° vost¨¨ no ¨¦s 'indepe', oi?

No contestar¨¦. La meva postura ¨¦s coneguda. Per¨° estic de vacances pol¨ªtiques. Me n'he cansat. No de les meves opinions, sin¨® dels pol¨ªtics. I de la falta de respecte. El respecte est¨¤ cobrant un protagonisme in¨¨dit perqu¨¨ s'est¨¤ perdent. Posem a lluitar les opinions perqu¨¨ no hagin de lluitar les persones. Estem tots en el mateix vaixell, i el vaixell ¨¦s important¨ªssim, perqu¨¨ nom¨¦s n¡¯hi ha un, que ¨¦s el planeta, i aix¨° es veur¨¤ dram¨¤ticament en els propers anys.

Una parella com la seva amb Portet, amb totes les seves difer¨¨ncies, seria possible avui a Catalunya?

Absolutament. Segur que n'hi ha. Aquesta fraternitat, aquesta suma en el vessant hum¨¤ i art¨ªstic, nom¨¦s dona beneficis, fins i tot pol¨ªtics.

Conec molta gent que l¡¯estima i d¡¯altra que el detesta.

Jo no em fico amb ning¨². La veu humana atreu, o repel¡¤leix. Pot subjugar-te o pot obligar-te a canviar d'emissora. I despr¨¦s hi ha el personatge. Jo parlo, no callo, i el que dic pot agradar o no. A mi tampoc m'agraden altres cantants. La m¨²sica ¨¦s un art per tocar la fibra. Soc aqu¨ª perqu¨¨ vull. Podria passar-me la resta de la meva vida pintant. Per¨° tinc projectes art¨ªstics que em donen alegria, m¡¯alimenten i, ja el bingo total, fan feli? la gent. No m'ho invento. Aix¨ª m'ho fan saber. Aquest ¨¦s el meu ¨²nic poder: emocionar la gent.

Insurrecci¨®, incertesa. Quin ¨¦s el temps d'ara?

El de l'ansietat. El de voler abastar-ho tot amb una m¨¤ molt petita. La velocitat ens est¨¤ perdent. Estem tot el dia treballant per comprar ximpleries. Tenim el cervell alterat, li estem donant massa feina. El cor va fent, per¨° el cervell vol fotre, va de cul i ens fa anar de cul. El cor es calma amb una guitarra, jo em bressolo, em canto a mi mateix, per¨° el cervell...

Aquesta fraternitat, aquesta suma en el vessant hum¨¤ i art¨ªstic [com la de Manolo Garc¨ªa i Quimi Portet], nom¨¦s dona beneficis, fins i tot pol¨ªtics

No em digui que encara s¡¯emociona amb les seves pr¨°pies can?ons.

S¨ª, no m'avergonyeix. M'emociona la veu humana, fins i tot la meva. De vegades, cantant les primeres frases d'un text que has escrit tu i que te¡¯l creus, perqu¨¨ ¨¦s el teu puto text, t¡¯estimula tant com quan et prens un caf¨¨ i una magdalena a les nou del mat¨ª. Aix¨ª vaig comen?ar en aix¨°. Amb 14 anys, vaig sentir Led Zeppelin i vaig al¡¤lucinar. Un dia vaig pensar, cony, jo tinc una veu bonica, doncs cantar¨¦ i far¨¦ can?ons. Aquesta va ser la meva llicenciatura.

Vost¨¨ de jove em recordava el Pijoaparte, el xicot obrer de la pija catalana a ?ltimas tardes con Teresa, de Mars¨¦.

B¨¦, soc un noi de barri. En el meu hi havia barraques, droga. Alguna cosa hi havia d'aix¨°. D'aquest orgull de classe obrera, d'aquesta reacci¨® d'anar a la contra dels de dalt.

Vost¨¨ ja t¨¦ 63 anys...

Perdona, jo no tinc anys.

Llavors, qu¨¨ t¨¦, quilos?

Projectes, ¨¤nsia de viure, d'emocionar-me. Si tens il¡¤lusions, ganes de fer coses, vius fins a l'¨²ltim al¨¨. Quan nom¨¦s mires cap enrere amb nost¨¤lgia, ets un puto vell. Som esclaus del rellotge. Estem triturats. Jo aboliria els rellotges. Em nego a tenir anys. Deixin-nos viure. Encara estic d'anada.

Aix¨ª ¨¦s com conserva aquests cabells tan negres.

B¨¦, algun de blanc ja em va sortint, per¨° hi ha uns tints fant¨¤stics i me¡¯ls sulfato, s¨ª, i qu¨¨?

La seva can?¨® m¨¦s rodona?

No soc tan vanit¨®s per pensar que he fet alguna cosa rodona, per¨° s¨ª que en veig alguna d¡¯ovalada, amb corbes, amable. Sento ¡°P¨¢jaros de barro¡± en un bar i dic, cony, aquesta em va sortir b¨¦. Aquesta ¨¦s una de les raons per les quals continuo. No s¨®n els diners, no ¨¦s l'addicci¨® a l'escenari, no ¨¦s la vanitat. Sempre estar¨¦ buscant la can?¨® perfecta que no assoleixo mai, per¨° mentrestant vaig passant l'estona i la vida.

Cantant va...

... Cantant vinc. Diuen que qui canta, els seus mals espanta.