A la Lluna amb Tint¨ªn i Armstrong

"Jo a la Lluna? I amb vost¨¨? Vost¨¨ no hi toca! A la Lluna!". Aquestes frases tan excitades les deixa anar el capit¨¤ Haddock al professor Tornasol quan aquest els comunica a Tint¨ªn i a l'irascible marine a?Objectiu: la Lluna que t¨¦ pensat embarcar-se cap al nostre sat¨¨l¡¤lit i portar-los a tots dos amb ell. En la seg¨¹ent aventura, Aterratge a la Lluna,?aconseguiran arribar i ho faran el 1953, 16 anys abans que ho faci la missi¨® real de l'Apollo 11! Vaja, que Tint¨ªn va precedir m¨¦s de tres lustres Neil Armstrong, almenys a les vinyetes, i, a m¨¦s, portant-hi el Mil¨². Herg¨¦ la va encertar tant en l¨ªnies generals en la seva descripci¨® que despr¨¦s li van demanar que fes una historieta-reportatge sobre la seg¨¹ent missi¨®, la de l'Apollo 12. Aqu¨ª Tint¨ªn i Haddock amb els seus vestits espacials de color taronja sortien a rebre els astronautes nord-americans, per a la seva gran sorpresa, quan aquests allunatges.

L'exposici¨® Tint¨ªn i la Lluna, que es va inaugurar dilluns al CosmoCaixa combina la perip¨¨cia espacial del personatge d'Herg¨¦ amb la gesta de l'Apollo 11 per commemorar d'una manera molt original i simp¨¤tica els 50 anys de l'arribada a la blanca companya de la Terra, l'¨²nic cos celeste on els ¨¦ssers humans han posat fins ara els peus (l'aniversari ser¨¤ el 20 de juliol del 2019).

La mostra (que es pot visitar fins al 26 de maig i que es podria titular?Fly me to the moon, Tintin) no ¨¦s gaire gran per¨° t¨¦ molt¨ªssims atractius. S'hi exhibeixen reconstruccions a mida natural de la cabina del m¨°dul lunar Eagle, en el qual Armstrong i Aldrin van baixar a la Lluna, i del m¨°dul de comandament Columbia (la part de l'Apollo 11 que va tornar a la Terra amb ells dos i Collins), objectes relacionats amb els viatges espacials (inclosos aliments que feien pinta de caducats i pasta de dents de la NASA que es pot empassar), i algunes rel¨ªquies especialment commovedores, com un tros de lluna de deb¨° (un fragment petit¨® de meteorit lunar, que s¨®n roques expulsades de la Lluna quan hi xoca algun altre cos celeste i que es precipiten a la Terra) o un trosset de la mida d'una ungla del revestiment t¨¨rmic del m¨°dul de comandament de l'Apollo 11.

Destaquen tamb¨¦ els dispositius interactius que permeten tenir una visi¨® augmentada tal com es vol de la superf¨ªcie lunar, reviure minut a minut l'allunatge de l'Eagle al Mar de la Tranquil¡¤litat, amb la imatge real del que captaven les c¨¤meres del m¨°dul (no era f¨¤cil, es guiava amb un ordinador menys potent que un m¨°bil d'avui) o experimentar personalment, si t'atreveixes, el que se sent en estar en gravetat de Lluna (sis vegades menor que la terrestre) penjant-te d'un arn¨¦s i saltant alegrement com si fossis en una expedici¨® extravehicular (EVA), ¨¦s a dir, en un passeig lunar.

La visita a l'exposici¨® llan?a unes boniques vistes (com ¨¦s l¨°gic) i permet contemplar alhora, sota la mateixa Lluna, un coet Saturn de les missions Apollo (el m¨¦s poder¨®s que s'ha constru?t mai) i el no menys ic¨°nic X-FLR 6 de Tint¨ªn, tan deutor de les letals V-2 del Tercer Reich, per m¨¦s que ho dissimuli la pintura a quadres vermells i blancs. Els Saturn i les V-2 eren, per descomptat, fills del mateix pare, Wernher von Braun, l'entusiasta coetaire de Hitler i despr¨¦s,?tapant-se molt el nas els nord-americans per fitxar-lo, del programa Apollo.

Cal recordar que tot i que Armstrong va ser el primer home que va trepitjar la Lluna, Buzz Aldrin va ser el primer que hi va pixar (dins del vestit, per¨°), encara que sense frase per a la posteritat

La mostra es divideix en cinc ¨¤mbits que cobreixen des de la hist¨°ria de l'obsessi¨® humana per la Lluna i les observacions de Galileu fins a idees per colonitzar-la en el futur. La part dedicada a Tint¨ªn inclou una il¡¤lustraci¨® ampliada a mida mural dels pl¨¤nols del coet de Tornasol (d'impulsi¨® at¨°mica per¨° amb nevera) i una selecci¨® d'originals d'Herg¨¦ de l'aventura lunar, tamb¨¦ preciosos esbossos fets a llapis, que permeten contemplar la manera de treballar del creador. A m¨¦s, s'hi exhibeix un dels llibres que va fer servir per documentar-se:?L'astronautique, d'Alexandre Ananoff (1950). La sala de comandaments del coet de Tint¨ªn ¨¦s igual que la que es mostra en el volum.

Entre les coses curioses de l'exposici¨® hi ha una bossa de recollida de femta de cosmonauta, utilitzada, segons s'indica, en les missions Apollo, Soyuz i Skylab (esperem que l'hagin rentat b¨¦). Cal recordar que si b¨¦ Armstrong va ser el primer home que va trepitjar la Lluna, Buzz Aldrin va ser el primer que hi va pixar (dins del vestit, per aix¨°), tot i que sense frase per a la posteritat. Entre la lletra petita de la conquesta de l'espai figuren tamb¨¦ uns coberts met¨¤l¡¤lics de la MIR o el vestit espacial pioner inventat per l'espanyol Emilio Herrera el 1935, tot i que l'original el van acabar trossejant milicians a la Guerra Civil per fer-se impermeables.

Cal subratllar que, encara que hi hagi sistemes interactius, no tot es pot tocar a l'exposici¨®. Un entusiasta visitant, assaltat per la s¨ªndrome dels (molts) botons i el record del bonic vestit d'astronauta que va tenir de nen, va intentar ahir pr¨¦mer un interruptor del m¨°dul lunar quan ning¨² el veia i va trencar la clavilla. Corresponia a la indicaci¨® ¡°4 jet enable¡±. Esperem que la missi¨® lunar no hagi fallat per culpa seva...?