Contra la pres¨® preventiva

Al Tribunal Suprem (TS) i al Constitucional (TC) els correspon decidir si reconsideren a fons la pertin¨¨ncia que els presos del proc¨¦s continu?n, un any despr¨¦s de la seva detenci¨®, en pres¨® preventiva. Tocaria fer-ho.

Perqu¨¨ aquesta mesura cautelar, dissenyada per assegurar que els processats compareguin a la seva vista i siguin efectivament jutjats, ¨¦s de naturalesa ¡°excepcional¡± (Sent¨¨ncia del Tribunal Constitucional, STC 128/1995).

?s a dir, nom¨¦s s¡¯ha d¡¯imposar quan sigui estrictament necessari, perqu¨¨ no es disposi d¡¯altres mesures ¡°alternatives¡±, menys oneroses que la restricci¨® de la llibertat personal per aconseguir aquesta finalitat.

I ¨¦s que el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) del Consell d¡¯Europa ha fet bandera a favor de la llibertat provisional fins a la celebraci¨® del judici. I a favor de cautelars m¨¦s suaus que la pres¨®: fian?a, compareixen?a peri¨°dica obligada davant del jutge, prohibici¨® d¡¯acudir a un determinat lloc...

La clau ¨¦s l¡¯article 5.3 del Conveni Europeu de Drets Humans del 1950: ¡°Tota persona t¨¦ dret a ser jutjada en un termini raonable o a ser posada en llibertat durant el procediment¡±.

La jurisprud¨¨ncia del TEDH ¨¦s progressiva i exponencialment contr¨¤ria a aquesta cautelar. La va validar en els casos Wemhoff (27/6/1968) i Matznetter (10/11/1969), en considerar ¡°la continuaci¨® molt perllongada d¡¯actes reprensibles, l¡¯enormitat del perjudici sofert¡± i ¡°la nocivitat de l¡¯acusat¡±, si acumula una llarga ¡°experi¨¨ncia¡± i ¡°grans capacitats¡± que el configuren com a susceptible de reiterar el delicte.

Per¨° va condemnar ?ustria en els casos Neumeister (27/6/1968), St?gmuller (10/11/1969) i Ringeisen (16/7/1971) perqu¨¨ el rebuig a la llibertat provisional no contenia fonamentaci¨® suficient, encara que hi aportessin motius, com el perill de la reincid¨¨ncia delictiva.

I tamb¨¦ va condemnar Espanya en el cas Sanders (7/7/1989), ja que va incomplir l¡¯exig¨¨ncia del ¡°termini raonable¡±: els tribunals inferiors van trigar dos anys. I fins que el TC va dirimir van transc¨®rrer cinc anys i mig. Estrasburg no fixa un termini m¨¤xim, per¨° rebutja moltes presons cautelars quan s¡¯allarguen dos anys.

I, en canvi, es mostra entusiasta amb les mesures alternatives a la pres¨®. Fins i tot quan hi interv¨¦ una clara ¡°gravetat dels delictes¡±, com una ¡°cat¨¤strofe tant internacional com nacional¡±, cosa que va succeir en el desastre mediambiental del cas Prestige (TEDH, 28/9/2010).

Aix¨ª, va celebrar la quantiosa fian?a imposada pels tribunals espanyols en aquell chapapote (2002) al capit¨¤ Ap¨®stolos Mangouras: tres milions d¡¯euros. Fins i tot encara que exced¨ªs la seva capacitat econ¨°mica. Aix¨ª s¡¯aconsegueix, va argumentar, ¡°que els responsables no tinguin inter¨¨s a evitar la just¨ªcia perdent la fian?a¡±.

La doctrina del TEDH sobre la pres¨® provisional cobreix dos moments punta: el de la seva imposici¨®, i el de la seva rev¨¤lida despr¨¦s que la recorri el justiciable. En el primer es requereix no nom¨¦s que hi hagi indicis de delicte greu, punible amb penes severes, sin¨® tamb¨¦ la concurr¨¨ncia d¡¯algun requisit personal¨ªssim, considerat de manera individualitzada, i no autom¨¤tica o ¡°estereotipada¡±: perill de fuga, de destrucci¨® de proves, de reiteraci¨® del delicte. En el segon es requereix als tribunals a justificar amb detall per quin motiu concret aquests riscos continuen sent v¨¤lids.

En el cas d¡¯Oriol Junqueras, la sala del TS va resoldre, el 5/1/2018, rebutjar la seva apel¡¤laci¨® contra la interlocut¨°ria del jutge instructor Pablo Llarena de 4/12/2017 tenint en compte nom¨¦s la seva conducta durant la tardor turbulenta del cop parlamentari. ¡°No existeix en l¡¯actualitat cap dada¡±, m¨¦s enll¨¤ d¡¯¡°algunes manifestacions no corroborades per fets posteriors que la seva voluntat o la del partit que el sost¨¦ [...] s¡¯orienti precisament a abandonar la idea d¡¯una proclamaci¨® unilateral [il¡¤legal] de la independ¨¨ncia que aconsegu¨ªs efectivitat¡±.

Ha plogut molt des del gener. I ?que potser aquelles declaracions, llavors no corroborades, no ho han estat despr¨¦s? Tant el protagonista com els seus adl¨¤ters han ofert m¨¦s que indicis d¡¯una voluntat diferent de la que els va animar en els fets d¡¯octubre.

El Tribunal d'Estrasburg prefereix mesures de control m¨¦s suaus que la privaci¨® provisional de llibertat

?Ha de pesar tant m¨¦s el pret¨¨rit que el present? Als magistrats els toca jutjar-ho, sabent que Estrasburg dir¨¤ algun dia l¡¯¨²ltima paraula. I que es juguen no nom¨¦s (i ja ¨¦s molt) la llibertat d¡¯uns ciutadans, sin¨® tot el prestigi liberal de la judicatura espanyola. Ja va dir lord Keynes que quan es produ?a un canvi en la realitat, ell tamb¨¦ modulava la seva opini¨® ¡ªno la seva ¨°ptica¡ª: ¡°I vost¨¨?¡±, va replicar a qui l¡¯increpava per aix¨°.

?s similar el cas de l¡¯exconseller d¡¯Interior Joaquim Forn. La sala va examinar el seu recurs el 22/3/2018 el seu recurs. Va validar l¡¯empresonament primigeni decretat per l¡¯instructor (interlocut¨°ria de 2/11/2017), en l¨ªnia amb una ¨¤mplia tradici¨® jurisprudencial.

Per¨° a l¡¯hora d¡¯entrar en els detalls d¡¯actualitat que justifiquessin la continu?tat de la m¨¤xima mesura cautelar es va quedar curta: va recordar que Forn havia renunciat a l¡¯acta de diputat i anunciat que abandonaria la pol¨ªtica, per¨° es va enrocar que en el passat havia estat ¡°un dels referents¡± del viratge il¡¤legal de l¡¯ordenament constitucional.

I amb aix¨° en va tenir prou per reiterar el perill de reiteraci¨® delictiva. I ho va fer contra el criteri del fiscal, que va proposar ¡ªen plena era Rajoy¡ª canviar la pres¨® per una fian?a en met¨¤l¡¤lic; no la va modificar, ni tan sols va entrar a discutir la pertin¨¨ncia, conveni¨¨ncia o possibilitat d¡¯imposar cautelars menys oneroses. I aix¨° fins i tot ¨¦s m¨¦s discutible avui, quan la vista oral ¨¦s imminent.

Una sent¨¨ncia recent¨ªssima, en un cas que tamb¨¦ tracta sobre conductes presumptament il¡¤legals de motivaci¨® pol¨ªtica, referma el radical liberalisme garantista del Tribunal d¡¯Estrasburg. I arriba com un regal caigut del cel als presos del proc¨¦s. ?s la dictada el 20/11/2018 en el cas 14305/17 del dirigent i diputat kurd Selahattin Demirtas contra Turquia.

Estrasburg endossa que fos jutjat per presumptes delictes grav¨ªssims i que se li impos¨¦s a l¡¯inici la pres¨® preventiva. Per¨° no que aquesta persisteixi dos anys despr¨¦s dels fets, ja que els jutges interns ¡°gaireb¨¦ no han especificat¡± les ¡°circumst¨¤ncies concretes¡± que ¡°fonamenten l¡¯exist¨¨ncia d¡¯algun risc¡±. Ni tampoc ¡°precisen de quina manera es plasmen i han persistit durant un per¨ªode tan llarg¡±. Ni han ¡°considerat¡± l¡¯¡°aplicaci¨® de mesures alternatives¡±. Els jutges, conclou, ¡°han de demostrar de manera fefaent que mantenir el processat a la pres¨® continua estant justificat¡±. I per aix¨° l¡¯alt tribunal decreta ¡°posar fi a la pres¨® provisional¡± de Demirtas.

?s cert que el TS ha procurat en les seves interlocut¨°ries tenir en compte la jurisprud¨¨ncia del TEDH. Per¨° no sempre amb fortuna. Per denegar la petici¨® d¡¯excarceraci¨® de Jordi S¨¤nchez, el jutge Llarena va enervar, entre altres motivacions, la sent¨¨ncia europea que havia denegat (6/10/2015) al franc¨¨s Thierry Delvigne votar en les eleccions al Parlament Europeu. Per¨° l¡¯instructor va copiar de manera maldestra, ja que el f¨°rum judicial que aix¨ª ho va decidir no va ser el Tribunal d¡¯Estrasburg (TEDH), com va escriure, sin¨® el Tribunal de Luxemburg (TJUE).

I el que ¨¦s pitjor, la doctrina d¡¯aquest ¨¦s (en aquest aspecte) m¨¦s restrictiva que la del seu col¡¤lega. Ho evidencia la sent¨¨ncia del TEDH sobre el fam¨®s assass¨ª Franco Scoppola (8/10/2013). Aix¨ª ho subratlla el gran exjurisconsult del Consell de la UE, Jean-Paul Jacqu¨¦ (Le vote des prisonniers aux ¨¦lections europ¨¦ennes). Per¨° d¡¯aquesta relliscada, ai, ni tan sols se n¡¯ha adonat la defensa.