El ¡®Mediterr¨¢neo¡¯ de Serrat continua emocionant

I?Serrat?ha tornat a casa per Nadal. Era natural que despr¨¦s de vuit mesos a la carretera el del Poble-sec volgu¨¦s passar el solstici d'hivern amb la seva gent. I la seva gent era al F¨°rum, tres nits seguides amb totes les entrades venudes des de fa mesos, gaireb¨¦ 10.000 persones (per ser exactes 9.252 butaques ocupades) disposades a celebrar amb el cantant no ja l'entel¨¨quia nadalenca, sin¨® alguna cosa molt m¨¦s tel¡¤l¨²rica i palpable: aquest Mediterrani que tenim tan a prop i al qual estem tan units, encara que de vegades ens n'oblidem.

La gira Mediterr¨¢neo da capo atracava per fi a Barcelona i, a m¨¦s, al local m¨¦s a prop possible a aquest mar que glossa. Serrat havia passat al juliol per un parell de poblacions catalanes, que havia encisat, per¨° despr¨¦s una inoportuna afecci¨® de laringe va impedir que altres llocs poguessin gaudir amb la proposta.

Aix¨ª que una certa expectaci¨®, que es va notar en el xivarri que hi havia a l'immens i inh¨°spit vest¨ªbul de l'auditori, envoltava l'estrena barcelonina d'una aventura que, a priori, podria semblar extempor¨¤nia per¨° que, en aquest cas, no ho ¨¦s gens: recuperar en escena un disc sencer 47 anys despr¨¦s de la seva publicaci¨®. ?s clar que no es tractava d'un disc qualsevol: si el 1971 Mediterr¨¢neo?va ser un aut¨¨ntic esclat, amb el pas dels anys s'ha convertit en una d'aquestes rares propostes que aplega p¨²blic i cr¨ªtica, i ha estat triat millor disc del pop espanyol.

I l'expectaci¨® va anar en augment a l'interior de la sala, ocupada per un p¨²blic ja madur que feia l'efecte que ja havia assaborit el disc en el moment que es va publicar. A les 21.10, ¨¦s a dir, amb nom¨¦s uns minuts de retard, es van apagar les llums, l'auditori sencer va contenir la respiraci¨® durant uns segons i els m¨²sics van comen?ar amb una barreja de can?ons de l'homenatjat elap¨¦. Serrat va apar¨¨ixer al gegantesc escenari, vestit de color fosc, amb la camisa oberta, va somriure, va agafar la guitarra, i el Mediterrani, el mar, els seus records, els nostres, els de tots, van omplir tota la sala.

Aix¨ª, sumits en aquesta humida felicitat en la qual la nost¨¤lgia ben entesa s'entremesclava, m¨¦s que amb l'actualitat, amb les ganes d'un futur m¨¦s llumin¨®s, va passar la primera hora. I va passar com un vendaval, gaireb¨¦ sense que ens n'adon¨¦ssim. Serrat va parlar dels 47 anys que havien passat des que va compondre aquestes can?ons a Calella de Palafrugell: ¡°Podria haver esperat als 50 anys per¨°, tal com estan les coses, prefereixo pecar de prudent i celebrar-ho a compte¡±. I va recomanar immediatament: ¡°Si alg¨² t¨¦ alguna cosa a celebrar que no esperi que el calendari li doni perm¨ªs¡±.

Totes les can?ons de l'hist¨°ric disc van desfilar una rere l'altra, tot i que en un altre ordre. Va comen?ar i va acabar la tanda, l¨°gicament, Mediterr¨¢neo, aquesta can?¨® amb la qual una majoria encara s'identifica. En acabar ens vam quedar amb la sensaci¨® que nosaltres hem envellit per¨° aquestes can?ons, gens. En els seus nous arranjaments, que tampoc difereixen tant en la seva ess¨¨ncia dels originals, van sonar fresques i properes, et continuen atrapant, emocionant, gaireb¨¦ mig segle despr¨¦s d'haver-se escrit.

Despr¨¦s del nostre passeig mar¨ª, el concert es podria haver acabat i segur que haur¨ªem anat cap a casa exultants, per¨° encara quedava m¨¦s, molt m¨¦s. L¨°gicament ning¨² es va moure del seient i Serrat va tornar, m¨¦s somrient encara, per fer content el personal. Va ser un petit grans ¨¨xits en el qual va retrocedir fins als inicis de la seva carrera: Can?¨® de matinada, Me'n vaig a peu, Can?¨® de bressol, li va cantar a la lluna, a Barcelona, a la dona, al temps passat i va tornar a cantar-li al mar. Va parlar de la viol¨¨ncia de g¨¨nere, de la fam¨ªlia Ulisses, del Quixot, dels pl¨¤stics que omplen el fons del mar i va qualificar aquest Mediterrani que unificava la vetllada com ¡°un sarc¨°fag de cad¨¤vers d'homes i dones¡±.

Va cantar a Le¨®n Felipe, a Josep Vicen? Foix, a Miguel Hern¨¢ndez, i el p¨²blic va cantar amb ell a Antonio Machado. Una mica m¨¦s de dues hores euf¨°riques que van concloure, com a quart bis, precisament amb aquest tamb¨¦ euf¨°ric Cantares. En aquest moment el personal va decidir que ja en tenia prou i, encara que alguns seguien aplaudint, una majoria va emprendre el cam¨ª de tornada a casa. Ens vam quedar sense Paraules d¡¯amor. Ja hi tornarem.

Mediterr¨¢neo da capo va passar per Barcelona amb la nota m¨¦s alta. Ara es pren ara uns dies de vacances per¨° a mitjans de gener torna a fer les maletes i se'n va primer cap a les illes Can¨¤ries i despr¨¦s cap a Am¨¨rica, de sud a nord, incl¨°s el llegendari Beacon Theatre novaiorqu¨¨s. Potser encara tindrem ocasi¨® a Barcelona de tornar a capbussar-nos en aquest Mediterrani serratenc abans que es compleixi el mig segle de vida, sens dubte tornar¨ªem a fer-ho amb gust.