La via ¨¦s oberta

La foto ¨¦s un poema: presidents i consellers en semiarc, amb cara de circumst¨¤ncies i mirades que no convergeixen. Nom¨¦s el president S¨¢nchez esbossa un t¨ªmid somriure molt m¨¦s contingut del que ¨¦s habitual. Una foto d¡¯equilibris for?ats, com la declaraci¨® conjunta que dona sentit al que la Moncloa considera una reuni¨® de presidents i la Generalitat, una cimera entre governs. Per¨° la trobada ha existit i totes dues parts han estat capaces d¡¯establir un m¨ªnim punt de partida per entrar a la via pol¨ªtica, que mai s¡¯hauria d¡¯haver abandonat. En resum, una aposta ¡°per un di¨¤leg efectiu que vehiculi una proposta pol¨ªtica que tingui un ampli suport en la societat catalana¡±. I un cam¨ª: ¡°Avan?ar en una resposta democr¨¤tica a la demanda de la ciutadania de Catalunya, en el marc de la seguretat jur¨ªdica¡±.

En el rerefons de l¡¯aposta, la construcci¨® de majories sobre reivindicacions concretes que superin la divisi¨® identit¨¤ria de la societat catalana, que es troba tant en l¡¯estrat¨¨gia anomenada del 80 per cent per part de l¡¯independentisme, com en la demanda expressada pel president S¨¢nchez en seu parlament¨¤ria que els partits sobiranistes presentin propostes amb un ampli suport ciutad¨¤. D¡¯aquesta manera, pren certa rellev¨¤ncia la ¡°Taula de Di¨¤leg¡± en qu¨¨ els sobiranistes s¡¯asseuen amb els comuns i amb el PSC. L¡¯expressi¨® ¡°en el marc de la seguretat jur¨ªdica¡± ¨¦s, ¨°bviament, un eufemisme per expressar l¡¯exig¨¨ncia de respecte a la llei sense esmentar expl¨ªcitament la Constituci¨®, que el sobiranisme q¨¹estiona.

La reuni¨® s¡¯ha fet, i aix¨° no era evident fa una setmana. Hi ha hagut un posicionament conjunt. I senyals previs de distensi¨®, com l¡¯anunci del final de la vaga de fam dels presos. El sobiranisme va assumint que no ¨¦s el mateix que governi S¨¢nchez que que governi la dreta. El calendari ¨¦s prou complicat, en vig¨ªlies del judici del Suprem i davant d¡¯una campanya electoral en qu¨¨, amb Vox i amb la complicitat del PP i Ciutadans, els vents asfixiants de l¡¯extrema dreta aconseguiran nivells de risc en el reescalfament del clima pol¨ªtic. Per¨° s¡¯ha fet un primer pas, s¡¯ha obert una via per canalitzar finalment el conflicte a trav¨¦s de la pol¨ªtica i del di¨¤leg democr¨¤tic, ¨¦s a dir, del reconeixement mutu. No ser¨¤ gens f¨¤cil. Hi haur¨¤ intents de bloqueig per totes bandes. La dreta espanyola no ha trigat ni un minut a llan?ar el seu arsenal d¡¯invectives: ¡°?s humiliant veure un president d¡¯Espanya fent compliments que reclama la via eslovena de confrontaci¨® civil a Catalunya¡±, Pablo Casado; ¡°La imatge de la humiliaci¨®: S¨¢nchez tracta com si fos un cap d¡¯Estat un supremacista que encoratja la viol¨¨ncia i vol destruir Espanya¡±, Albert Rivera. Mai cap idea pol¨ªtica, mai cap proposta que no sigui repressiva, sempre buscant nom¨¦s excitar les baixes passions ciutadanes. Amb aquest personal no ser¨¤ f¨¤cil fer progressar la via del di¨¤leg. I a l¡¯altra banda, els sectors que continuen penjats al mandat de l¡¯1 d¡¯octubre, resistint-se a qualsevol canvi estrat¨¨gic, seguiran rebutjant qualsevol aposta de negociaci¨®, aferrats a la quimera de la Rep¨²blica ara mateix.

Per¨° ara hi ha una cosa clara, i ¨¦s que hi ha dues vies possibles: la de la confrontaci¨® (en la qual es troben la dreta espanyola i l¡¯independentisme del com pitjor va, millor) i la de la pol¨ªtica, ¨¦s a dir, la del reconeixement mutu i el di¨¤leg. Aquesta ja ¨¦s la nova l¨ªnia de demarcaci¨®. Els uns i els altres hauran d¡¯escollir. La dreta espanyola, si continua en la frivolitat de la sobreactuaci¨® actual, nom¨¦s pot conduir el pa¨ªs al desastre. Expulsar del terreny de joc dos milions i escaig de catalans ¨Cque ¨¦s el que anomenen la derrota necess¨¤ria de l¡¯independentisme¨C seria la liquidaci¨® definitiva del r¨¨gim constitucional i la construcci¨® d¡¯un nou autoritarisme.

S¡¯ha obert una via, encara molt prec¨¤ria, per¨°, m¨¦s enll¨¤ dels interessos partidaris, que s¡¯embruteixen amb els discursos de l¡¯odi i de l¡¯exaltaci¨® patri¨°tica, tots els partits democr¨¤tics haurien d¡¯apostar-hi. A la dreta espanyola no hi ha sectors liberals o conservadors capa?os d¡¯entendre el que est¨¤ en joc? A partir d¡¯ara, no hi ha excusa: pacte o confrontaci¨®, reconeixement o satanitzaci¨® de l¡¯adversari, di¨¤leg o viol¨¨ncia. Vull creure que la societat espanyola acabar¨¤ premiant la voluntat d¡¯acord. I espero que el president S¨¢nchez tamb¨¦ s¡¯ho cregui.