Lladres

Els lladres han arribat fins al Llu?an¨¨s, abans terra de bandolers i de bruixes, sempre altipl¨¤ de pas, avui encara no reconegut com a comarca de Catalunya. La gent va i ve, una ra¨® de m¨¦s perqu¨¨ tamb¨¦ els pispes apareguin i s¡¯amaguin, se s¨¤piga que hi s¨®n sense ser vistos, de cam¨ª a qualsevol lloc, qui sap si a Girona o Barcelona. El silenci afavoreix la quietud i els lladregots ataquen quan el sol es pon, sense que se s¨¤piga com s¨®n i d¡¯on surten, desafiadors amb uns Mossos d¡¯Esquadra que pregunten m¨¦s que responen des de la seva oficina de Vic.

La policia demana a la poblaci¨® que col¡¤labori amb la seva informaci¨® per poder detenir els bandits, un missatge institucional que troba poc consol en un auditori heterogeni, majorit¨¤riament atemorit, expectant amb la declaraci¨® institucional de l¡¯alcalde Ramon Casals i silenci¨®s per la intervenci¨® d¡¯un pag¨¨s que amena?a a disparar la seva escopeta de ca?a al primer intr¨²s que es trobi a casa, com si fos el x¨¨rif del comtat, el mateix que compartia taula i estovalles, i tamb¨¦ partida de cartes, amb la patrulla de la Gu¨¤rdia Civil.

Els tricornis de llavors han estat substitu?ts per les gorres dels Mossos, i el seu cap, Marc Caparr¨®s, confirma a El 9 Nou que els robatoris a Osona, la comarca a la qual encara pertany administrativament el Llu?an¨¨s, han augmentat un 30,15% respecte al novembre del 2017. Un dels pobles m¨¦s afectats ha estat Perafita, que va arribar a sumar 15 furts en 15 dies, una circumst¨¤ncia que ha portat els ve?ns a organitzar-se en dos grups de WhatsApp: un per comunicar les sospites i incid¨¨ncies i el segon per rondar todos a una como Fuenteovejuna.

Pel que sembla, els lladres entren per la C-17 des de l¡¯¨¤rea metropolitana i trien cases des d¡¯on sigui dif¨ªcil advertir la seva pres¨¨ncia des de fora i, al mateix temps, es pugui for?ar una porta, alguna finestra o puguin saltar a l¡¯interior des del jard¨ª o la terrassa, despr¨¦s d¡¯assegurar-se que no hi ha ning¨², ja sigui per la falta de llum o perqu¨¨ no es respon al timbre, m¨¦s estrident que els int¨¨rfons de Barcelona. Acostumen a actuar de dijous a diumenge en bandes de tres, i se suposa que despr¨¦s del furt tornen a la carretera, a l¡¯Eix.

Els qui n¡¯entenen asseguren que es tracta de bandes integrades majorit¨¤riament per estrangers que viatgen amb visats de mesos per robar i tornar al seu pa¨ªs, o almenys aix¨ª ho interpreten els Mossos, que suggereixen que s¡¯instal¡¤lin mesures de seguretat i es connectin les alarmes, poc freq¨¹ents a les cases del Llu?an¨¨s. Hi ha qui sospita que els lladres puguin tenir algun infiltrat o col¡¤laborador en la poblaci¨® perqu¨¨ els robatoris semblen selectius i de moment no s¡¯hi compten ferits ni agredits, sin¨® ciutadans sorpresos i llars saquejades, almenys a Perafita.

Avui se sap tot de nosaltres, i encara m¨¦s si tenim un m¨°bil, som addictes a les noves tecnologies i naveguem per Google. A les companyies els resulta relativament f¨¤cil seguir el nostre rastre i la majoria ho assumeix a canvi d¡¯estar connectat amb el m¨®n, de trobar el viatge m¨¦s barat, de comprar el menjar per internet. Intercanviem informaci¨®, permetem i tolerem que s¨¤piguen de nosaltres, a canvi de viure m¨¦s c¨°modes, de ser m¨¦s moderns; fins i tot descobrim que els nens estan quiets als restaurants quan se¡¯ls connecta un iPad.

Encara recordo que sent un adolescent ficava la m¨¤ a la caixa de la botiga de queviures per endur-me d¡¯amagat un duro i aix¨ª poder allargar la tarda del diumenge al futbol¨ª del Caf¨¨ de Baix. La meva mare feia veure que no mirava, com si no ho sab¨¦s, conforme amb aquella recompensa al treball comunitari de la qual no havien de tenir not¨ªcia els meus germans, i encara menys el meu pare. Els pactes presidien aquells temps en qu¨¨ els amos ni tan sols tancaven la casa, anys de portes obertes en qu¨¨ el meu avi en lloc de la clau utilitzava com a tope la reixa de l¡¯arada de Cal Cutret.

De vegades desapareixia un sac de blat, d¡¯altres s¡¯extraviava una aixada i sovint es perdia alguna panotxa de blat de moro. Res seri¨®s per m¨¦s que pogu¨¦s haver-hi certes picabaralles, coses d¡¯una vida comunit¨¤ria que nom¨¦s alterava l¡¯arribada dels gitanos, que s¡¯acusava de qualsevol furt, simplement perqu¨¨ eren gitanos, tot i que hi passaven tan sovint que eren tan coneguts com els ve?ns. Una cosa ¨¦s que t¡¯enredin, t¡¯estafin o et prenguin el p¨¨l, fins i tot que et robin la cartera o t¡¯estirin la bossa, i una altra, que et robin, com va passar a Perafita.

No vaig trobar mai cap manera millor de definir la sensaci¨® de vulnerabilitat que dir ¡°han entrat a casa¡±, se suposa que per robar o tafanejar, sempre per humiliar. No hi deu haver cap situaci¨® m¨¦s desemparada que sentir-se indefens i nu, com si en aquells calaixos regirats i en les joies desaparegudes s¡¯hi amagu¨¦s la vida m¨¦s ¨ªntima, justament tot el que no vol¨ªem compartir ni explicar a ning¨², all¨° que nom¨¦s era nostre. Els lladres rebutgen la bijuteria; volen els diners estalviats i amagats, allunyats tamb¨¦ de les caixes i els bancs, i el rellotge i les arracades protegits, que donen fe d¡¯un amor estimat i patit.

Toquen al cor. El robatori sense lladre, el que no es veu, sin¨® que es nota, genera fragilitat i impot¨¨ncia perqu¨¨ no t¨¦ recompensa, ni tan sols amb la detenci¨® dels delinq¨¹ents, si ¨¦s que els troben, perqu¨¨ m¨¦s que perillosos se¡¯ls considera mal¨¤nimes. Aix¨ª s¡¯explica la impaci¨¨ncia viscuda durant uns dies en alguns pobles, molts amb una poblaci¨® envellida, plena de records i ¨°rfena de prestatgeries de llibres dissuasives per als malfactors, com suggeria Quim Monz¨® en el seu article del dia 14 de desembre ¡°Per qu¨¨ serveixen els llibres¡±.

Els robatoris s¨®n ¨²ltimament m¨¦s espor¨¤dics, ja sigui per la intervenci¨® del poble o dels Mossos, i tamb¨¦ m¨¦s comentats, sobretot en les tert¨²lies de r¨¤dio i a les fondes i cases rurals, avui reclam tur¨ªstic d¡¯una comarca quieta amb molts vianants, alguns pastors, molts admiradors i ara tamb¨¦ lladres que furguen per uns pobles que han recuperat les millors festes en honor de les seves bruixes i els seus bandolers, d¡¯una hist¨°ria d¡¯una comarca que amb car¨¤cter general es diu el Llu?an¨¨s.