Mapi Le¨®n: ¡°En el futbol mascul¨ª no hi ha gais?¡±

¡°Hi ha molta gent que em diu que practiqui en pell de porc¡­ Per¨° a mi tant me fa, ¨¦s el meu cos¡±. No ¨¦s cirurgiana pl¨¤stica, ni tampoc veterin¨¤ria. ?s Mar¨ªa Pilar Le¨®n, Mapi, (Saragossa, 23 anys), futbolista professional del FC Barcelona, internacional amb Espanya. ¡°No li agrada?¡±, pregunta amb un somriure, alhora que ensenya el tatuatge que duu al palmell de la m¨¤ esquerra; ¡°me¡¯l vaig fer jo. ?s una rosa¡±. Explica que sempre li ha agradat dibuixar, que li interessa l¡¯art i que mai ha perdut la curiositat. Li agrada parlar, per¨° escolta. Tamb¨¦ pregunta. De vegades ¨¦s reflexiva, d¡¯altres, espont¨¤nia; Mapi ¨¦s, essencialment, natural. I t¨¦ carisma. Guarda, sobretot, aquesta s¨¤via inconsci¨¨ncia de la gent valenta.

¡°No em sento una icona, per qu¨¨ m¡¯hi hauria de sentir? Jo, primer de tot, soc futbolista. No tinc un discurs ni el vull tenir. Nom¨¦s busco ser sincera¡±. L¡¯estiu passat, el compte d¡¯Instagram de Mapi estava esvalotat. Acabava de dir p¨²blicament que ¨¦s lesbiana. No paraven d¡¯arribar-li missatges: ¡°Gr¨¤cies¡±, ¡°T¡¯he vist a tu i m¡¯ha donat for?a¡±, ¡°No estic sola¡±. Noies i nois de tot Espanya li reconeixien el seu gest. ¡°Els vaig llegir a tots, no els vaig contestar. No pensava que podia ser important per a tanta gent¡±.

El seu missatge, m¨¦s revelador que alliberador, va ser un motor de catarsi aliena. ¡°Si tu tens un entorn en el qual la gent diu ¡®putos gais de merda¡¯ o ¡®les lesbianes em fan f¨¤stic¡¯, potser t¡¯ho has de pensar b¨¦ abans de confessar-ho, no? Aix¨° encara li passa a molta gent¡±, analitza Mapi. ¡°Sempre he estat molt reservada, molt meva. Abans de fer-ho p¨²blic, vaig analitzar els pros i els contres. Tinc la sensaci¨® de que he pogut ajudar. I aix¨° ¨¦s l¡¯important¡±.

Mapi no s¡¯amaga i, si dubte, es pren uns segons per meditar b¨¦ la seva resposta. Per qu¨¨ no hi ha futbolistes masculins gais? ¡°Em sembla una cosa curiosa¡±, afirma Mapi. I q¨¹estiona: ¡°Tants jugadors com hi ha al m¨®n, cap ¨¦s gai?¡±. Creu, no obstant aix¨°, que sortir de l¡¯armari no seria una prova f¨¤cil en el mascul¨ª. ¡°Hi hauria moltes cr¨ªtiques, tant de bo m¡¯equivoqui¡±. I posa un exemple: ¡°Els nois de la nostra edat tenen moltes curiositats. Un dia, un amic em va preguntar: ¡®En un vestuari hi ha moltes lesbianes? Jo no podria estar amb un gai al vestuari, em miraria¡±. Le¨®n no s¡¯intimida. ¡°Jo l¡¯hi vaig intentar explicar, no s¨¦ si el vaig ajudar. Potser quan li passi a ell s¡¯adonar¨¤ que el que pensava era una ximpleria. La gent t¨¦ por del que ¨¦s desconegut, d¡¯all¨° a qu¨¨ no est¨¤ acostumada. Com a mecanisme de defensa, jutja. I aix¨° es converteix en prejudici. Cal normalitzar-ho, ¨¦s l¡¯¨²nica via¡±.

I, en aquest cam¨ª, tamb¨¦ hi ha el futbol femen¨ª. A pur cop de destral a la selva dels estereotips. ¡°Quan escoltes gent que diu que no ¨¦s ni futbol ni femen¨ª cal mirar de qui ve. A mi m¡¯agradaria preguntar-los: ¡®Qu¨¨ busquen quan miren un partit? Que es peguin? Que juguin bonic? Que corrin molt?¡¯ Hi ha partits dels nois molt intensos i bonics, com tamb¨¦ els tenim nosaltres¡±, explica Le¨®n. Llavors, s¡¯enc¨¦n. Li agrada parlar de futbol. ¡°I crec que ho entenc¡±, adverteix. ¡°Hi ha gent r¨¤pida, una altra que sap regatejar, hi ha els contundents¡­ Que siguis bo no et fa entendre el joc. Hi ha gent que no s¡¯adona del que passa al camp, ni sap trobar els espais ni gestionar el temps¡±, explica la defensa blaugrana.

Del pati de l¡¯escola als parcs, fins a arribar al futbol sala. ¡°Vaig comen?ar d¡¯extrem, em van passar a jugar de lateral i ara soc central. Els coixos a la defensa¡­¡±, diu. No pot dissimular el riure. Una pausa i es torna a posar seriosa: ¡°Intento llegir el joc, em van fitxar per a aix¨°. I soc contundent. Odio perdre, em dona tanta r¨¤bia que no puc anar a robar una pilota a camades, ho haig de fer al m¨¤xim. Aix¨° es porta a la sang i es nota¡±, explica Mapi, que es va formar al Saragossa, va passar per l¡¯Espanyol i l¡¯Atl¨¦tico, abans que el Bar?a la fitx¨¦s per 50.000 euros. Un fet hist¨°ric: va ser el primer trasp¨¤s a Espanya.

No s¡¯hi val tot

Encara no ha pogut aixecar la Lliga amb el FC Barcelona, subcampi¨® les tres darreres campanyes. ¡°No dir¨¦ res de nou, ens deixem punts en camps on no haur¨ªem d¡¯haver-ho fet. No s¨¦ si ens va faltar ¨¤nima, orgull, mala llet o qu¨¨. Alguna cosa ens va faltar¡±, explica. Al Bar?a saben que la lliga ¨¦s una prioritat, despr¨¦s d¡¯invertir gaireb¨¦ 3,5 milions. La Champions, en canvi, encara ¨¦s una quimera. ¡°A nivell f¨ªsic hem d¡¯estar el m¨¦s a prop possible de les grans pot¨¨ncies. Aix¨° no vol dir que ens hem d¡¯oblidar del que significa jugar al FC Barcelona. Aqu¨ª no val amb ser supermegabona i fer tres gols. Al Bar?a es fan les coses d¡¯una manera determinada. Hi ha l¡¯exemple de Guardiola quan va arribar al Bayern¡­¡±, sost¨¦ la saguera blaugrana.

Mapi sap que viu un moment ¨²nic per al Bar?a, sobretot per al femen¨ª. ¡°Em considero part viva del canvi. Quan era nena jugava en camps de terra, per¨° m¡¯ho passava pipa. Ara, ¨¦s veritat, la qualitat de la roba, la quantitat d¡¯afici¨® i fins i tot l¡¯atenci¨® de la premsa ha canviat. Quan la sub-17 va guanyar el Mundial a Cuatro, abans s¡¯havia de veure¡­ La sub-19 va ser campiona d¡¯Europa i no s¨¦ qui se¡¯n va recordar¡±. Es toca la m¨¤ dreta, mira el tatuatge. ¡°Aquest va ser el primer que em vaig fer. No m¡¯ha quedat molt b¨¦, per¨° tant me fa¡±. Is possible, afirma. I per a Mapi, no hi ha cap dubte que ser¨¤ possible.