Empatia democr¨¤tica

El remol¨ª catal¨¤ engoleix tot el que se li apropa i ahir li va tocar el torn a dues mesures significatives de pol¨ªtica social adoptades formalment pel Govern central a Barcelona: l¡¯augment del 22% del salari m¨ªnim i un altre del 2,5% dels sous dels funcionaris. Dues decisions, que per si mateixes justifiquen la subsist¨¨ncia d¡¯aquest govern, van passar gaireb¨¦ desapercebudes enmig del soroll provocat per les protestes al carrer de l¡¯independentisme.

El que seria estrany ¨¦s que no hi haguessin protestes a Catalunya, si es t¨¦ en compte que el sobiranisme t¨¦ els seus principals dirigents a la pres¨® des de fa un any, tot esperant un judici, o a l¡¯estranger, despr¨¦s d¡¯haver ratificat la seva majoria absoluta al Parlament.

Mentre aix¨° sigui aix¨ª, la protesta ser¨¤ l¡¯inevitable tel¨® de fons a l¡¯escenari catal¨¤, aix¨ª com l¡¯argument perqu¨¨ el PP, Ciutadans i Vox continu?n amb la subhasta a l¡¯al?a per veure qui es presenta a la resta d¡¯Espanya com l¡¯adversari m¨¦s intransigent de l¡¯independentisme.

Aquesta subhasta ha contribu?t a la derrota del PSOE a Andalusia, i ha il¡¤luminat una configuraci¨® nova de la dreta com a espai pol¨ªtic tripartit. El seu objectiu ara ¨¦s ofegar la via del di¨¤leg amb el moviment independentista que el PSOE i Podem pugnen per mantenir oberta com a ¨²nica forma de canalitzar la crisi constitucional. El simple reconeixement de la crisi oberta el 2010 exaspera les dretes, que la neguen, i ho qualifiquen de tra?ci¨®. La via del di¨¤leg topa tamb¨¦ amb la part del sobiranisme que es resisteix a recon¨¨ixer les seves limitacions i actua com si el projecte independentista dispos¨¦s d¡¯una representativitat, una consist¨¨ncia pol¨ªtica i un suport social m¨¦s elevat que el que t¨¦.

L¡¯entrevista de dijous entre S¨¢nchez i Quim Torra, juntament amb decisions com l¡¯aprovaci¨® al Congr¨¦s amb el suport dels independentistes del sostre de despesa pressupost¨¤ria, marquen una tornada d¡¯aquests actors pol¨ªtics al realisme m¨¦s estricte, al reconeixement de les debilitats de cada part. El Govern de S¨¢nchez penja de l¡¯anomenada majoria parlament¨¤ria de la moci¨® de censura contra Rajoy, que inclou nacionalistes bascos i catalans. Sense ells, deixa d¡¯existir. Al seu torn, Torra, el PDeCat i ERC han cedit novament davant l¡¯evid¨¨ncia que tot el que no sigui un govern de S¨¢nchez ser¨¤ pitjor per a ells. Molt pitjor. Una majoria formada per PSOE i Ciutadans els seria molt m¨¦s adversa. I encara ho seria m¨¦s el tripartit de les dretes. ?s la conclusi¨® a la qual va arribar al maig l¡¯ex-coordinadora general del PDeCat Marta Pascal, al preu que el seu partit l¡¯expuls¨¦s en un rampell d¡¯irracionalitat. ?s el que ara ha hagut d¡¯assumir Torra, tot i que amb unes retic¨¨ncies que nom¨¦s auguren ensurts.

Cada vegada que s¡¯apropen al precipici, els dirigents dels corrents del catalanisme arriben a la mateixa conclusi¨®, avalada per la hist¨°ria: el seu aliat objectiu nom¨¦s pot ser el progressisme espanyol. Ara s¨®n el PSOE de S¨¢nchez i Podem. Ells s¨®n els ¨²nics que poden pronunciar paraules lenitives sobre trag¨¨dies com la de Llu¨ªs Companys, tal com va fer ahir el Govern central a Barcelona, perqu¨¨ al cap i a la fi pertanyen a un patrimoni com¨². Nom¨¦s ells poden connectar amb empatia democr¨¤tica amb la meitat de Catalunya que, a poc a poc, es desenganxa sentimentalment d¡¯Espanya. Nom¨¦s ells aposten pel di¨¤leg.