Barcelona gaireb¨¦ duplica la xarxa de carrils bici des del 2015

Les bicis representen encara una minoria en el frenes¨ª de la mobilitat urbana, per¨° van guanyant pres¨¨ncia. A Barcelona l¡¯¨²s dels pedals ha crescut un 40%. En el repartiment entre les formes de moure¡¯s per la ciutat (la quota modal), la bici ha passat de l¡¯1,8% al 2,5%.[/TEX-ENTRA] Madrid no pot exhibir tant de m¨²scul: tot i que el nombre de bicicletes ha crescut a la capital (un 516% entre el 2008 i el 2017, segons dades municipals), el repartiment modal fa anys que est¨¤ estancat a l¡¯entorn de l¡¯1%. Alhora que la bici p¨²blica madrilenya bat el r¨¨cord de viatgers, els col¡¤lectius ciclistes es queixen de la falta d¡¯infraestructura espec¨ªfica a la capital. [TEX-ENTRA]Mentre que Barcelona gaireb¨¦ ha duplicat la xarxa de carrils bici des del 2015 ¡ªde 116 quil¨°metres a 209 i n¡¯hi ha 63 m¨¦s de pressupostats¡ª, Madrid nom¨¦s ha constru?t 21 quil¨°metres de vies ciclistes i espera afegir-ne 20 m¨¦s abans del final de la legislatura.

El salt durant el govern de Colau es pot objectivar en xifres, per b¨¦ que, segons qui les interpreta, la valoraci¨® canvia. Els responsables de Mobilitat de l¡¯Ajuntament es mostren raonablement satisfets, tot i que admeten que no arribaran als objectius, com ara el de triplicar la xarxa, perqu¨¨ la maquin¨¤ria municipal ¨¦s m¨¦s lenta del que esperaven. L¡¯oposici¨® ¡ªde la m¨¤ dels ve?ns d¡¯alguns barris o en carrils plantejats amb poca m¨¤ esquerra¡ª va obligar que l¡¯Executiu se¡¯n replanteg¨¦s alguns. I des de les entitats, fan el paper que els toca: recon¨¨ixer el treball que s¡¯ha fet, per¨° retreure que se n¡¯hagu¨¦s pogut fer m¨¦s i millor.

La regidora de Mobilitat, Mercedes Vidal, fa servir les xifres per donar valor a la seva gesti¨®: quota modal del 2,5%, 205.000 despla?aments diaris, 209 quil¨°metres de xarxa i ¡°un miler de carrers per bicis si s¡¯hi afegeixen les vies pacificades en zones 30, 20 o 10 quil¨°metres per hora o de plataforma ¨²nica¡±. ¡°?s el salt m¨¦s important que ha donat la bici en nom¨¦s quatre anys¡±. Entrant amb m¨¦s detalls, assegura que s¡¯ha ¡°afrontat una transformaci¨® de model, s¡¯ha d¡¯anar m¨¦s enll¨¤ de la pintura d¡¯una infraestructura ciclista molt senzilla¡±.

Amb carrils que s¡¯han desdoblat, s¡¯han allargat, s¡¯han eixamplat, s¡¯han baixat de la vorera a la cal?ada, s¡¯han segregat millor amb aparcaments per a motos, s¡¯han instal¡¤lat centenars de sem¨¤fors, nova senyalitzaci¨®, m¨¦s aparcaments¡­. ¡°Una xarxa que es reflecteix en un augment d¡¯usuaris i que es transforma¡±, assegura i cita el Manual de Diseny per implantar carrils bici ¡°de qualitat¡±, creat pel seu equip. Nom¨¦s en carrils, la inversi¨® ha estat de 29 milions d¡¯euros.

I contra qui han hagut de lluitar? ¡°Hi ha una certa sensaci¨® que la cal?ada ¨¦s propietat de qui ja existeix, que la bici ¨¦s l¡¯¨²ltim convidat a la festa i l¡¯oposici¨® no ho ha ent¨¨s¡±, lamenta la regidora. Dels ve?ns no en parla, per¨° alguns han mostrat la seva oposici¨® en veure com desapareixien, en total, 3.000 places d¡¯aparcament dels carrers.

Vidal admet que han fallat q¨¹estions com ara millorar la connexi¨® de la xarxa, o que no s¡¯han abordat punts clau de la ciutat (com els desastres de la pla?a de Catalunya o la d¡¯Espanya, on les bicis no tenen un lloc per passar si no ¨¦s molestant als vianants): ¡°Els propers passos s¨®n connectar de nou, acabar de resoldre problemes de conviv¨¨ncia i convertir la xarxa en infraestructura¡­ El que ens preocupa ¨¦s que tots els sistemes sostenibles creixin, perqu¨¨ hi guanyem tots¡±.

Des de la veterana entitat Amics de la Bici, Albert Garcia es mostra inclement: ¡°S¡¯ha perdut una gran oportunitat¡±. ¡°?s cert que s¡¯han fet molts carrils, per¨° s¨®n de mala qualitat i reversibles i les connexions s¨®n fatals¡±, diu, ¡°es podria haver estat valent amb la normativa i fer m¨¦s lleis probicicleta¡±. ¡°Als pa?sos del nord, els que van a treballar amb bici tenen compensacions. Si condolides la bici, millora la salut de tots, dels que pedalegen i de la resta¡±, resumeix. Preveu que seran els patinets el¨¨ctrics els que acabaran omplint els carrils bici.

Carles Benito, del Bicicleta Club de Catalunya (BACC), valora el treball de l¡¯equip de Colau i recorda que ¡°la meitat dels t¨¨cnics de mobilitat van amb bici: ¨¦s impossible que alg¨² que va amb bici no faci res¡±. ¡°Van prometre una aposta, s¡¯ha intentat i la intenci¨® ja ¨¦s molt. I m¨¦s per a un govern en minoria i amb una oposici¨® que no ha sabut passar de la cr¨ªtica a la proposta¡±. Benito subratlla ¡°l¡¯extensi¨® i la qualitat de la xarxa, que resol la demanda i en genera de nova¡±, tot i que retreu que ¡°no s¡¯han resolt punts negres denunciats¡±. ¡°En el futur caldr¨¤ acabar de fer cirurgia¡±, suggereix. Des d¡¯Amics de la Bici, reclamen pol¨ªtiques de promoci¨® que no siguin infraestructura espec¨ªfica, com ara incentivar els despla?aments a la feina.

¡°La bici podria ser la soluci¨® de molts problemes, per¨° el cotxe encara bloqueja el repartiment de l¡¯espai¡±, lamenta l¡¯experta en mobilitat Esther Anaya, que investiga en el Imperial College de Londres sobre l¡¯¨¤rea. Anaya apunta les debilitats de les xarxes ciclistes de Barcelona i de Madrid. A la capital catalana troba a faltar l¨ªnies avan?ades per a bicis en els sem¨¤fors, com els bike box de Londres o les que hi ha a Madrid. Tamb¨¦ alerta sobre alguns sem¨¤fors antinormatius, que deixen circular bicicletes quan encara poden passar cotxes¡±, mal plantejats, i q¨¹estiona els carrils bidireccionals: ¡°No es recomanen en cap manual t¨¨cnic¡±. I que no s¡¯hagin resolt ¡°els grans nuclis de comunicaci¨® o zones tur¨ªstiques en qu¨¨ la meitat de la gent va caminant i clama a D¨¦u que no s¡¯envaeixin¡±.

En el cas de Madrid, Anaya critica la suposada cohabitaci¨® a la cal?ada. El denominat ¡°model Madrid¡±. La capital t¨¦ diversos tipus d¡¯infraestructures ciclistes, la majoria (250 quil¨°metres) s¨®n ciclocarrils: ¨¦s a dir, carrils limitats a 30 quil¨°metres per hora on bicis i cotxes comparteixen espai. ¡°No ¨¦s una soluci¨® ¨°ptima perqu¨¨ no prioritza prou el tr¨¤nsit ciclista¡±, diu Anaya, ¡°hi ha qui est¨¤ disposat a pedalejar per la jungla, per¨° altres perfils no ho faran mai¡±.

Justament, la por ¨¦s l¡¯objecci¨® principal que posen els ciutadans per passar-se a la bici a la capital. Les xifres del repartiment modal ho constaten: segons dades de l¡¯Ajuntament, nom¨¦s un de cada 100 viatges (1,32%) es realitza amb bici a la ciutat. ¡°Fa anys que estem estancats¡±, lamenten des de la plataforma ciutadana Carril Bici Castellana (CBC), que va sorgir aquesta legislatura per reclamar una via segregada en aquest passeig, que travessa la ciutat.

¡°L¡¯Ajuntament porta nom¨¦s de boca la bicicleta¡±, es queixa Jos¨¦ Rossi, membre de CBC. Critica que en reformes com la de la Gran Via no s¡¯hagi fet ¡°un carril bici en condicions¡±. Tamb¨¦ que en tota la legislatura nom¨¦s s¡¯hagin creat 21,31 quil¨°metres de vies segregades (hi ha 9,6 quil¨°metres m¨¦s en execuci¨® i 10,32 projectats per al 2019).

¡°Madrid va ser pionera en la bici, per¨° durant molts anys no va ser un element clau de la mobilitat¡±, opina Carlos Corral, conseller t¨¨cnic municipal de Mobilitat. ¡°Ara ho ¨¦s¡±, afegeix. Des de l¡¯Ajuntament, ressalten l¡¯¨¨xit de Madrid Central, les restriccions al cotxe en el cor de la capital i el tr¨¤nsit calmat que comporta. Tamb¨¦ exhibeixen bici p¨²blica: ¡°BiciMad ¨¦s una de les experi¨¨ncies m¨¦s positives de la ciutat¡±, afirma In¨¦s Saban¨¦s, al capdavant de Medi ambient i Mobilitat. Amb m¨¦s de 65.000 abonats, BiciMad va batre el r¨¨cord de viatges diaris (m¨¦s de 16.000) el setembre passat.

¡°S¡¯han fet moltes coses, per¨° se¡¯n podrien haver fet m¨¦s¡±, reconeix Jorge Garc¨ªa Casta?o, regidor de Centre a Madrid. Potser per aix¨°, l¡¯Ajuntament vol fer l¡¯ullet als que pedalen i deixar signat un comprom¨ªs amb els col¡¤lectius ciclistes per reformar la Castellana: ¡°Urbanisme ja ho est¨¤ estudiant¡±, diu Casta?o.

Bicihub: el ¡®programari¡¯ per als ciclistes

Si els carrils s¨®n el maquinari de la mobilitat ciclista, el Bicihub seria el programari. ?s un espai de refer¨¨ncia per al sector i el seu lema ¨¦s el dels seus impulsors, la cooperativa Biciclot: ¡°Canviem el m¨®n a cop de pedal¡±. Situat a Can Pic¨®, al centre de Poblenou, i rehabilitat amb la col¡¤laboraci¨® de l¡¯Ajuntament, est¨¤ vinculat a l¡¯economia social i exerceix de paraigua d¡¯entitats i activitats vinculades a la bicicleta i la mobilitat sostenible. Ofereix formaci¨® i acull entitats com el BACC, 30 dies amb bici o Amb bici sense edat.