Tres o quatre reis

Carles III de Borb¨®, fill de Felip V, va renunciar a la seva corona reial de N¨¤pols i de Sic¨ªlia per cenyir-se la d¡¯Espanya. Va voler arribar pel port de Barcelona, sabent que els fills i nets dels derrotats el 1714, 45 anys despr¨¦s, encara odiaven el seu pare. Era un d¨¨spota il¡¤lustrat i volia educar i modernitzar el seu nou regne. Va desembarcar amb una comitiva d¡¯arist¨°crates italians que van introduir a la cort modes noves i costums nous. Una d¡¯aquestes era la d¡¯instal¡¤lar als salons reals o aristocr¨¤tics una monumental representaci¨® del naixement de Jes¨²s a Betlem, amb imitacions ostentoses de les muntanyes i del portal i amb valuoses imatges barroques del nen, la mare verge, el cast Josep, la mula i el bou, acompanyats de nombroses figures en id¨ªl¡¤liques escenes d¡¯adoraci¨® pastoral.

Quan aquest costum va arribar a la immensa majoria de la poblaci¨® espanyola que no tenia imatges barroques valuoses ni salons luxosos en qu¨¨ exhibir-les, es va transformar en una imitaci¨® modesta, entre altaret i teatret, que anomenaven naixement o pessebre, i que encara presideix bona part de les cases per Nadal, amb les seves figurites entranyables, i l¡¯imprescindible caganer, amb la seva antiqu¨ªssima picada d¡¯ullet de m¨²rria escatologia rural.

Mentre visqui el rei, la reina no pot exercir funcions constitucionals, o sigui, que no t¨¦ cap poder, nom¨¦s aromes

Ni en els pessebres m¨¦s modestos ni en els m¨¦s aristocr¨¤tics podien faltar els reis d¡¯Orient, un de blanc, un altre de ros i un altre de negre. No se sap res de les seves dinasties ni dels seus regnes, per¨° tant ¨¦s, perqu¨¨ van ser coronats per la tradici¨® del cristianisme primitiu, per la imaginaci¨® d¡¯un poble fidel i cr¨¨dul, i per segles d¡¯ing¨¨nua il¡¤lusi¨® infantil. Ni Carles III ni els seus descendents din¨¤stics fins avui van tenir mai un origen tan digne ni una acceptaci¨® tan entranyable i un¨¤nime. Els reis d¡¯Orient es representaven amb les seves ofrenes simb¨°liques: el poder de l¡¯or, el fum de l¡¯encens i les aromes de la mirra. Els evangelis no relaten qu¨¨ va passar amb l¡¯or, perqu¨¨ era simplement simb¨°lic. Per aix¨°, despr¨¦s de la visita, Jes¨²s i la seva fam¨ªlia van continuar sent igual de pobres. Si els reis no haguessin estat imaginaris i simb¨°lics, els maliciosos podrien sospitar que, despr¨¦s d¡¯exhibir l¡¯or, se¡¯l van emportar, i no seria estrany perqu¨¨ els reis de deb¨°, des de l¡¯antiguitat, gaireb¨¦ sempre van ser menys avesats a donar que a rebre ofrenes, regals o comissions.

Com que, segons el relat evang¨¨lic, les ofrenes eren tres, la tradici¨® primitiva va deduir que eren tres els reis que les portaven. Dos portarien l¡¯encens i la mirra, el fum i l¡¯aroma. El tercer portaria l¡¯or, el poder. Aquest seria el veritable monarca. Sempre va anar aix¨ª en els relats tradicionals i en els contes per a nens, i aix¨ª continua sent en la realitat. Per exemple, aqu¨ª i ara tenim quatre reis per¨°, alhora, tenim un ¨²nic monarca. El poder constitucional d¡¯aquest ¨¦s molt esc¨¤s: moderar, arbitrar, signar i callar, perqu¨¨ en una monarquia parlament¨¤ria el rei regna per¨° no governa. No est¨¤ subjecte a responsabilitats, per¨° tots els seus actes pol¨ªtics estan controlats pel govern, que ¨¦s qui respon per ells. L¡¯hist¨°ric poder del rei, simbolitzat per l¡¯or m¨¤gic que portava el rei del pessebre, en la realitat pr¨¤ctica avui es queda en gaireb¨¦ res.

La reina consort ¨¦s com el rei d¡¯Orient que portava la mirra. Segons la Constituci¨®, mentre visqui el rei no pot exercir funcions constitucionals, o sigui, que no t¨¦ cap poder, nom¨¦s aromes. Els reis em¨¨rits nom¨¦s tenen dret a l¡¯¨²s honor¨ªfic del t¨ªtol de rei o reina, i a honors an¨¤legs als de la princesa d¡¯Ast¨²ries. O sigui, com la seva neta, cap poder, nom¨¦s tenen el fum dels t¨ªtols i l¡¯ostentaci¨®, que es va esvaint.

Per¨° on hi ha fum hi ha brases. Quan va abdicar Joan Carles, es va adonar que, en no ser rei, quedava al descobert davant qualsevol jutge, si alg¨² li demandava o denunciava per preteses filiacions extramatrimonials, per negocis dubtosos o per presumptes percepcions de comissions que estarien prohibides a qualsevol autoritat. Llavors es va engegar l¡¯aparell legislatiu, sempre tan lent. En 22 dies l¡¯havien blindat amb una Llei Org¨¤nica que li atorgava un fur extraordinari. Nom¨¦s el Tribunal Suprem podr¨¤ jutjar els reis em¨¨rits i la reina consort. Aix¨ª doncs, no se¡¯ns ha de fer estrany que cada vegada hi hagi menys nens que creuen en els tres reis d¡¯Orient, si cada vegada resulta m¨¦s dif¨ªcil explicar als adults qu¨¨ fan i per a qu¨¨ serveixen els nostres quatre reis reials.

Jos¨¦ Mar¨ªa Mena va ser fiscal en cap del TSJC.