Catalunya nom¨¦s recupera un ter? dels dip¨°sits bancaris despr¨¦s de la fugida per l¡¯amena?a secessionista

Catalunya es recupera a poc a poc de la gran fugida de dip¨°sits bancaris que va motivar l'amena?a independentista amb el refer¨¨ndum de l'1 d'octubre del 2017. En el tercer trimestre d'aquest any, la regi¨® va recuperar 2.273 milions d'euros que, junt amb els 8.000 milions que van tornar en el segon trimestre, totalitzen 10.302 milions en sis mesos, segons les ¨²ltimes dades del Banc d'Espanya. Una dada esperan?adora, per¨° que nom¨¦s suposa un ter? dels 32.600 milions que es van treure de Catalunya entre el tercer trimestre del 2017 i el primer del 2018.

De juny a setembre i, per segon trimestre consecutiu, les oficines banc¨¤ries catalanes van recuperar fons en comptes corrents i d'estalvi. La xifra total de dip¨°sits a Catalunya es va situar a finals del setembre passat en 162.471 milions d'euros, 2.273 milions m¨¦s que a finals de juny. Aquest repunt de l'1,41% va permetre a la comunitat aut¨°noma catalana seguir tamb¨¦ recuperant una mica de pes respecte al total nacional, en passar del 12,97% al 13,26%. Malgrat aix¨°, est¨¤ lluny de les seves xifres hist¨°riques, ja que en 2010 representava el 16,86% del total nacional.

La fugida dels estalvis no va tenir conseq¨¹¨¨ncies per a les entitats, ja que els clients ¨²nicament van obrir comptes mirall en altres comunitats, no en altres bancs. A Catalunya, els que m¨¦s pres¨¨ncia tenen s¨®n Caixabank, Banc Sabadell i BBVA (despr¨¦s de la compra de Catalunya Caixa i Unnim).

Encara que el refer¨¨ndum il¡¤legal de l'1 d'octubre del 2017 va ser el detonant, la sagnia de dip¨°sits massiva va comen?ar ja en el tercer trimestre del 2017. El p¨¤nic dels estalviadors es va produir coincidint amb la sortida de nombroses empreses que van canviar la seva seu social fora de la comunitat, entre elles entitats financeres com CaixaBank o Banc Sabadell.

?s tamb¨¦ ressenyable que l'augment dels dip¨°sits del tercer trimestre a Catalunya es produeix en un moment en el qual descendeixen a nivell nacional. De juny a setembre passat, van caure un 4,1% en tot l'Estat, sortint dels productes d'estalvi al voltant de 10.000 milions d'euros, per totalitzar 1.225.535 milions d'euros al final del per¨ªode.

Val¨¨ncia, la m¨¦s beneficiada

La comunitat m¨¦s beneficiada per la fugida de dip¨°sits a Catalunya ha estat la valenciana que, entre el segon trimestre del 2017 i el primer dle 2018 ha guanyat 9.939 milions d'euros i ha passat de representar el 7,94% del total de dip¨°sits a escala nacional al 8,75%. No obstant aix¨°, entre juliol i octubre l'efecte fugida no es va notar en absolut i la comunitat va perdre fins i tot 223 milions d'euros.

Al marge de les seq¨¹eles del conflicte independentista catal¨¤, Madrid va ser la comunitat que, en nombres absoluts, m¨¦s fons va veure sortir dels dip¨°sits bancaris en el tercer trimestre d'aquest any. En aquest per¨ªode, els dip¨°sits van disminuir en 12.480 milions d'euros, un 3,4% menys que en el segon trimestre.

Les comunitats aut¨°nomes amb saldo positiu en el tercer trimestre van ser Cant¨¤bria, Balears, Arag¨®, La Rioja, Can¨¤ries i Pa¨ªs Basc. I les que van veure disminuir els seus dip¨°sits van ser Gal¨ªcia, Andalusia, Ast¨²ries, Castella-la Manxa, Castella i Lle¨®, Madrid i Val¨¨ncia. Navarra va romandre sense variaci¨®.