Magn¨ªfic i modest Pi de la Serra

Fa quatre d¨¨cades llargues que estimo les can?ons i el bon fer de Quico Pi de la Serra, la seva imaginaci¨® inquieta, els autoretrats austers, la dol?a mala llet i la seva poesia enorme. Sempre m'acompanya, no m'ha decebut mai. Acostuma a estar temps sense gravar ni actuar, el pa¨ªs ¨¦s petit i el talent ¨¦s molt, hi falta espai, m¨¦s per a un artista que ha fet vot de mod¨¨stia. Guitarrista, lletrista, compositor i int¨¨rpret musical, la veu del Quico no ¨¦s menys excel¡¤lent. Com els bons cantautors, l'ha anat modulant fins a aconseguir que sigui ella, la veu, la que marqui el so, al ritme i al son dels versos del seu amo, aquestes can?ons tan dotades, parelles de les de Georges Brassens i L¨¦o Ferr¨¦, als quals cito no nom¨¦s perqu¨¨ siguin els seus referents i mestres sin¨® per posar-lo al costat dels grans m¨²sics d'aquesta singular fam¨ªlia de poetes de la guitarra i de l'escenari, per on entren tamb¨¦ Chico Buarque i Caetano Veloso.

M'agrada tamb¨¦ bojament quan actua i grava amb Maria del Mar Bonet, els uneix un feeling magn¨¨tic (que no s¡¯acostuma a donar en la can?¨®). No s¨¦ si podr¨¦ veure'ls a l¡¯Alguer el 25 d'abril, al programa del festival Barnasants que hi commemorar¨¤ l'aniversari de l'alliberament d¡¯It¨¤lia del feixisme, per¨° espero veure¡¯l a Sants al concert Tren Seeger, en mem¨°ria i homenatge al cantautor nord-americ¨¤ de qui aquest any que ve es complir¨¤ el centenari. Com veuen, Francesc Pi de la Serra continua al peu del can¨®.

Tot aix¨° per explicar-vos que aquest diumenge 16, al Museu de la M¨²sica barcelon¨ª, aquest home va fer un concert extraordinari, de gran vitalitat i mestratge. Nascut el 1942, a l¡¯edat que t¨¦ l'art que el mena est¨¤ en el seu apogeu. Prim i flexible, va ser primer curi¨®s veure¡¯l actuar davant un orgue g¨°tic de proporcions igualment g¨°tiques i va ser, de seguit, un gust i una alegria. L¡¯acompanyaven dos dels seus millors camarades dels ¨²ltims temps, bastant m¨¦s joves: Amadeu Casas, que estrenava una guitarra el nom de la qual no puc recordar que el tenia emocionad¨ªssim, i les harm¨°niques que Joan Pau Cumellas toca com els ¨¤ngels m¨¦s ben entrenats. Un concert de migdia, una programaci¨® que va en augment, no nom¨¦s als auditoris veterans sin¨® tamb¨¦ a sales teatrals com ara el Mald¨¤. Un concert m¨¦s dels que programa el Museu de la M¨²sica, que dirigeix amb punteria i encert Jaume Ayats, m¨²sic, etnomusic¨°leg i estudi¨®s acad¨¨mic.

Un concert que no es va fer perqu¨¨ s¨ª en un museu. El Quico tocava i cantava amb el seu combo molt a prop de l'exposici¨® que el Museu de la M¨²sica dedica a les seves guitarres. Pi de la Serra no ¨¦s un col¡¤leccionista sense m¨¦s sin¨® un int¨¨rpret musical enamorat del seu instrument, de les varietats adoptades al llarg dels segles i de les que adopta avui en aquest continent i en els altres, amb especial dedicaci¨® a les terres americanes, a les quals acostuma a cantar. Es notava que el concert era en un museu perqu¨¨ estaves davant d¡¯instrumental musical hist¨°ric ¨Cel gran orgue, repeteixo¡ª i apuntaven pels costats diapositives de segles passats, per¨° a dreta llei era m¨¦s eloq¨¹ent del lloc el fet que els tres m¨²sics vestissin amb eleg¨¤ncia, americanes i corbates pensades per a l'ocasi¨®, de ben segur. Una altra bona ra¨® m¨¦s per assistir al concert, la roba com a respecte i saber estar.

El Quico va acabar els bisos, sense americana, amb l¡¯espl¨¨ndida ¡°La cultura¡±, del disc QuicoLabora, una can?¨® del 2011 que se les sap totes i no deixa ni un cap per lligar. Els cito algunes estrofes: ¡°La cultura rima b¨¦ amb literatura, / amb amargura, cura i aventura, / amb pura cara dura i amb censura, / amb futura obertura i dictadura. // (¡­) Amb conjura, cura i musculatura, / candidatura i caricatura, / amb cintura i amb magistratura, / amb criatura, usura i confitura, / amb mesura, amb mesura. // Cultura ¨¦s una paraula delicada, / tan perillosa com la dinamita, / generalment en manca m¨¦s que en sobra, / generalment tothom en necessita.¡± No deixa cap cap sense lligar, fins a anar acabant i dir: ¡°M¨¦s tard direu que soc contradictori / Qu¨¨ vull dir amb aix¨°? Vost¨¨ mateix. / Jo em faig la meva cuina i si li agrada / si vol venir a menjar, el convidar¨¦ / Jo em faig la meva cuina i si tens gana / i m'ho demanes b¨¦, te¡¯n donar¨¦. // En fi, per un preu que crec raonable / podr¨¤s mastegar un Sol / podr¨¤s mastegar un Sol / podr¨¤s mastegar un Sol, La, Si, Do, Re.¡± A ritme de blues, del blues m¨¦s negre i m¨¦s bell. Bon 2019, Quico. Bon 2019.

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i professora de la UPF.