El Suprem divideix la causa del proc¨¦s: els acusats nom¨¦s de desobedi¨¨ncia seran jutjats a Catalunya

El Tribunal Suprem ha optat per dividir en dos la causa oberta contra els l¨ªders independentistes de Catalunya. L'alt tribunal confirma per unanimitat la seva compet¨¨ncia per jutjar els delictes de rebel¡¤li¨® i de malversaci¨® de fons p¨²blics suposadament comesos durant el proc¨¦s, per¨° ha decidit enviar al Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya (TSJC) la part que afecta els sis processats que el fiscal nom¨¦s acusava de desobedi¨¨ncia.

La sala penal jutjar¨¤ 12 dels acusats: l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras; els exconsellers Ra¨¹l Romeva, Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn, Dolors Bassa, Meritxell Borr¨¤s, Carles Mund¨® i Santi Vila; l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell; l'expresident de l'ANC Jordi S¨¤nchez, actual diputat de Junts per Catalunya, i el president d'?mnium Cultural, Jordi Cuixart. Els altres sis processats a qui la Fiscalia nom¨¦s atribu?a un delicte de desobedi¨¨ncia seran jutjats a Catalunya, com demanaven els seus advocats. Es tracta dels exmembres de la Mesa del Parlament Llu¨ªs Maria Corominas, Llu¨ªs Guin¨®, Anna Sim¨®, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet, i l'exdiputada de la CUP Mireia Boya.

Els set magistrats ja designats per a la vista oral han pres la decisi¨® de dividir la causa en l'¨²ltim tr¨¤mit que quedava abans de posar en marxa el rellotge per celebrar un dels judicis m¨¦s importants dels ¨²ltims anys a Espanya. La decisi¨® ha arribat despr¨¦s de la vista pr¨¨via que es va fer el 18 de desembre, en la qual els advocats dels 18 dirigents independentistes processats van defensar que el judici s'ha de fer a Catalunya perqu¨¨ els principals delictes que els hi atribu?en es van cometre en aquesta comunitat.

En una interlocut¨°ria de la qual ha estat ponent el president de la sala penal, Manuel Marchena, el Suprem rebutja els arguments que defensaven els advocats dels processats per rebel¡¤li¨® o malversaci¨®, per¨° s¨ª que accepta part de les tesis de la defensa dels sis acusats per desobedi¨¨ncia. El tribunal ent¨¦n que "la previsible durada" de la vista, la pres¨¨ncia continuada dels processats durant les "prolongades" sessions del judici i "el despla?ament obligat" dels qui nom¨¦s han de respondre del delicte de desobedi¨¨ncia s¨®n raons suficients per dividir la causa.

La resposta que han donat ara els set magistrats contradiu la tesi que ha mantingut l'alt tribunal des de l'inici de la causa, el novembre del 2017. Quan en anteriors ocasions els advocats dels acusats han q¨¹estionat que el Suprem fos competent per jutjar el proc¨¦s, el tribunal sempre ha contestat que el delicte de rebel¡¤li¨® que se'ls atribu?a a alguns dels l¨ªders independentistes afecta tot Espanya i que el delicte de malversaci¨® no nom¨¦s es va cometre dins de Catalunya sin¨® tamb¨¦ fora (amb contractes de campanyes publicit¨¤ries o l'actuaci¨® del Diplocat), de manera que el cas s'havia de jutjar a Madrid. A m¨¦s, tant l'instructor de la causa, el magistrat Pablo Llarena, com la sala d'apel¡¤lacions i la Fiscalia, han sostingut que el proc¨¦s es basava en un repartiment de papers entre els dirigents independentistes, els partits i les associacions civils, i que no era possible dividir els fets per jutjar-los per separat.

L'alt tribunal insisteix en la interlocut¨°ria dictada ara que els fets comesos per cada acusat perseguien un objectiu ¨²nic i com¨² (la independ¨¨ncia unilateral de Catalunya), per¨° creu que una reforma introdu?da en la llei d'enjudiciament criminal el 2015 obre la porta perqu¨¨ els fets es jutgin per separat. En concret, el tribunal fa refer¨¨ncia a l'article 17.1 d'aquesta llei: ¡°Els delictes connexos seran investigats i jutjats en la mateixa causa quan la investigaci¨® i la prova en conjunt dels fets resultin convenients per al seu esclariment i per a la determinaci¨® de les responsabilitats procedents, tret que suposi una excessiva complexitat o dilaci¨® per al proc¨¦s¡±. En aquesta ¨²ltima excepci¨® basa ara el Suprem la seva resposta.

El tribunal admet que hi ha hagut un canvi de criteri, per¨° assegura que no est¨¤ q¨¹estionant la resposta que han donat fins ara altres magistrats de la sala, sin¨® que els escrits de qualificaci¨® presentats al novembre per les tres acusacions (la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i Vox) aporten elements que fins ara no es podien valorar. Segons el tribunal, aquests escrits deixen clar que els sis acusats als quals nom¨¦s s'atribueix desobedi¨¨ncia no van participar en cap dels fets que donen motiu a l'acusaci¨® de rebel¡¤li¨® o de malversaci¨®. S¨ª que van actuar conjuntament, per¨° nom¨¦s coordinant-se per desobeir les resolucions del Tribunal Constitucional en contra de la tramitaci¨® al Parlament de lleis o normes per avan?ar en el proc¨¦s independentista.

"La instrucci¨® ha finalitzat i la delimitaci¨® dels fets pels quals es formula l'acusaci¨® ja ha estat realitzada en els escrits formalitzats pel fiscal i les parts. No t¨¦ sentit, per tant, amplificar de manera innecess¨¤ria l'objecte del proc¨¦s afegint-hi fets i processats que s¨®n susceptibles d'un tractament individualitzat", afirma el Suprem. El tribunal adverteix, a m¨¦s, que d'aquests sis acusats nom¨¦s dos continuen sent aforats per ser diputats auton¨°mics (Guin¨® i Nuet), la qual cosa afegeix una ra¨® m¨¦s per no jutjar-los tots al Suprem.

El Suprem tamb¨¦ respon a la petici¨® d'alguns lletrats (especialment el de Turull, Rull i S¨¤nchez) que en la vista del 18 de desembre van sol¡¤licitar la instal¡¤laci¨® d'un sistema de traducci¨® simult¨¤nia per a l'interrogatori dels processats durant el judici. La sala crida l'atenci¨® sobre el fet que aquesta sol¡¤licitud es formuli ara, ja que durant els interrogatoris als acusats en la fase d'instrucci¨® cap advocat s'ha queixat d'¡°indefensi¨®¡± pel fet que les compareixences fossin en castell¨¤. El Suprem sempre ha tingut un traductor a la disposici¨® dels acusats, per¨° cap ha sol¡¤licitat la seva intervenci¨®. Malgrat tot, el tribunal deixa la porta oberta al fet que els interrogatoris es facin en catal¨¤ si aix¨ª ho demanen les defenses.

Per¨°, en resposta a aquesta i la resta d'arguments al¡¤legats pels advocats dels l¨ªders independentistes, el Suprem adverteix: ¡°Fer dependre el dret a un proc¨¦s just de la dist¨¤ncia entre la seu del domicili i la de l'¨°rgan jurisdiccional o de l'¨²s de la llengua materna pels professionals que assumeixen la defensa, conduiria al contrasentit de negar que aquest dret tingui vig¨¨ncia, per exemple, al Tribunal Europeu de Drets Humans".

Aquesta interlocut¨°ria tanca l'¨²nic serrell que quedava perqu¨¨ el Suprem posi en marxa el rellotge per fer el judici del proc¨¦s. A partir d'ara, comencen a comptar els 10 dies de termini que tenen les defenses per presentar els escrits de qualificaci¨® (en els quals els processats s'oposaran a les acusacions de rebel¡¤li¨®, sedici¨®, malversaci¨® i desobedi¨¨ncia) i les proves, informes i testimonis que volen incorporar al judici. Aquest termini finalitza el 15 de gener. Les peticions dels acusats han de ser contestades pel Suprem en una interlocut¨°ria en qu¨¨ es concretaran quins testimonis o proves hi haur¨¤ a la vista oral.

El judici encara no t¨¦ data i amb els terminis marcats en la resoluci¨® d'aquest dijous es complica la possibilitat que comenci a finals de gener, com volia el Suprem. Tanmateix, fonts de la sala ja apuntaven des de feia setmanes l'opci¨® d'iniciar la vista al febrer. El judici durar¨¤ diversos mesos en sessions de mat¨ª i tarda. La intenci¨® del tribunal ¨¦s que s'acabi abans del maig, per la qual cosa no coincidiria amb la campanya electoral de les eleccions auton¨°miques i municipals del 26 de maig. La sent¨¨ncia, si es compleixen aquests terminis, es podria dictar abans de l'agost (mes inh¨¤bil al Suprem). Els acusats han d'estar presents a la vista, per la qual cosa els nou processats que estan en pres¨® preventiva (Junqueras, Turull, Rull, Romeva, Forn, Forcadell, Bassa, S¨¤nchez i Cuixart) seran traslladats uns dies abans que comenci la vista des de les presons catalanes, on s¨®n ara, a presons de Madrid.