S¨®n ¨²tils, les llistes amb el millor de l¡¯any?

A final d¡¯any, en un intent de posar ordre al caos, proliferen les llistes del millor del curs fetes pels cr¨ªtics literaris, que molt rarament coincideixen amb les classificacions del que s¡¯ha venut m¨¦s, el que llegeix el p¨²blic en general. Les llistes liter¨¤ries pretenen oferir una guia, convertir-se en la llum que il¡¤lumina el t¨ªtol que no ens hav¨ªem de perdre i que encara som a temps d¡¯extreure de la biblioteca, cada vegada m¨¦s gran, del que s¡¯ha produ?t durant els darrers 365 dies. Per¨° se¡¯n refia, el lector, d¡¯aquestes llistes? El cr¨ªtic, se sent representat en el col¡¤lectiu que ha confegit la llista que s¡¯ha creat a partir de la seva opini¨® i la de moltes altres?

En un m¨®n farcit d¡¯opinions, en qu¨¨ en tenim prou amb un clic per saber quin ha estat el llibre preferit del nostre escriptor favorit perqu¨¨ el m¨¦s probable ¨¦s que ho hagi compartit a les xarxes socials, continuen tenint sentit les llistes que elaboren els suplements culturals? Per al fil¨°sof Jos¨¦ Luis Pardo ¡ªque ja va deixar clar, en el seu moment, per qu¨¨ no li agradaven les llistes¡ª, al m¨®n d¡¯on venim, en el qual la literatura ¡°tenia una pretensi¨® d¡¯universalitat constitutiva¡± i el llibre pretenia ser ¡°valu¨®s per a qualsevol possible lector¡± amb qu¨¨ es creu¨¦s, les llistes dels cr¨ªtics ¡°es feien amb la intenci¨® de millorar els gustos del p¨²blic en general¡±. Per contra, el m¨®n cap al qual anem, opina, at¨¨s que els llibres es dirigeixen a una comunitat molt determinada i se sap que agradaran, no es pret¨¦n amb les llistes ¡°ampliar, millorar o canviar els gustos del p¨²blic, sin¨® sancionar-los, restringir-los i satisfer-los¡±. Segons Pardo, col¡¤laborador de EL PA?S, ¡°ja no hi ha tant una llista per al gran p¨²blic, sin¨® una llista per a cadascuna de les comunitats en les quals s¡¯ha fragmentat aquest gran p¨²blic¡±. I afegeix: ¡°S¨®n els gustos d¡¯aquests minip¨²blics els que les legitimen, a elles i als cr¨ªtics que les elaboren¡±.

En la pr¨¤ctica, a peu de llibreria i segons Paco Goyanes, al capdavant de C¨¢lamo, a Saragossa, el lector se¡¯n refia cada vegada menys, d¡¯aquestes llistes. ¡°Fa uns 10 anys, el client creia que no era ning¨² si no tenia el llibre que aquest o aquell altre suplement cultural havia considerat el millor de l¡¯any. Avui s¨®n molt conscients que cada mitj¨¤ t¨¦ als seus preferits, i que hi ha interessos comercials al darrere¡±, diu. Aix¨° s¨ª, si, com ha passat aquest any, o l¡¯anterior, hi ha hagut unanimitat, i ha estat una unanimitat que coincidia amb els seus gustos ¡ªel 2017, Patria, de Fernando Aramburu, va sortir en totes les llistes, i el mateix ha passat el 2018 amb Ordesa, de Manuel Vilas¡ª, ¡°llavors s¨ª que es nota¡±, diu el llibreter. En qualsevol cas, la sensaci¨® ¨¦s que el poder dels mitjans ha disminu?t molt¨ªssim. ¡°De vegades, surten t¨ªtols que la gent ni tan sols coneix i el fet que els considerin els millors els sembla relatiu¡±, assegura. Sobretot, parla de la premsa escrita, perqu¨¨ la r¨¤dio i la televisi¨® encara continuen tenint un poder considerable.

I qu¨¨ hi ha dels cr¨ªtics? Nadal Suau, cr¨ªtic de El Cultural, avorreix la simple idea d¡¯una possible intencionalitat comercial d¡¯aquestes llistes, per b¨¦ que admet que el diverteix fer-les i llegir-les. Considera, aix¨° s¨ª, que ¡°la majoria de llistes s¨®n predictibles i tendeixen al mateix tipus d¡¯homogene?tat que el mercat¡±. Quant a si se sent representat per aquelles en les quals participa com a votant, assegura que sol coincidir ¡°en un 40% o 50%¡±. ¡°No ¨¦s una xifra baixa de coincid¨¨ncia¡±, apunta, tot i que, afegeix: ¡°El m¨¦s interessant de les llistes individuals acostuma a ser, precisament, el tant per cent de t¨ªtols que no aconsegueixen cap representaci¨® en la col¡¤lectiva. All¨¤ ¨¦s on es registren les difer¨¨ncies generacionals, ideol¨°giques, de g¨¨nere, est¨¨tiques, sociol¨°giques o culturals m¨¦s riques. Tamb¨¦ per aix¨°, em sembla molt necessari que qualsevol llista col¡¤lectiva vagi acompanyada de les votacions completes de cada participant¡±.

Apostes amb parany

D¡¯altra banda, Juan Antonio Masoliver R¨®denas, un cr¨ªtic veter¨¤ de La Vanguardia, creu que cal diferenciar entre diversos tipus de llistes, i totes poden tenir parany.

Les dels cr¨ªtics, opina, per m¨¦s raonades que estiguin, de vegades tamb¨¦ poden estar condicionades per ¡°l¡¯enverinada amistat entre el cr¨ªtic i l¡¯escriptor¡±. Les que ¡°el diari elabora sense signatura¡±, diu, ¡°poden estar manipulades per la pressi¨® dels editors o pels interessos dels llibreters, o poden afavorir els autors de la casa¡±. L¡¯¨²nica infal¡¤lible, apunta el cr¨ªtic, ¨¦s ¡°la del boca a boca¡±, que ¡°aposta per t¨ªtols indiscutibles, com Ordesa o Patria¡±. I, en qualsevol cas, tant si respecten el gust dels lectors com el dels cr¨ªtics, ¡°m¨¦s que informar, desinformen¡±, perqu¨¨ en cap cas ¡°s¨®n uniformes¡±. ¡°Si calen les llistes ¨¦s perqu¨¨ el lector, tot i l¡¯exist¨¨ncia de suplements literaris, est¨¤ poc informat. Per aix¨° s¨®n tan necess¨¤ries en pa?sos de formaci¨® cultural deficient, com ¨¦s el cas d¡¯Espanya. A un lector atent no li calen les llistes¡±, sentencia el cr¨ªtic abans de concloure amb una m¨¤xima: ¡°El que llegim, aquesta ¨¦s la nostra llista¡±.