Mor el compositor Joan Guinjoan, figura clau de la m¨²sica contempor¨¤nia

El compositor, pianista i director d¡¯orquestra catal¨¤ Joan Guinjoan, un dels referents de la creaci¨® musical contempor¨¤nia a Espanya, ha mort als 87 anys. Considerat per la cr¨ªtica com un creador de grans formes abstractes i expressives dins de la m¨²sica simf¨°nica, va ser distingit amb el Premi de Composici¨® Reina Sof¨ªa el 1983, el Premi Nacional de M¨²sica el 1989 i l¡¯Iberoameric¨¤ Tom¨¢s Luis de Vict¨°ria del 2004, entre molts altres guardons. Deixa un prol¨ªfic cat¨¤leg de m¨¦s de cent obres de m¨²sica de cambra i simf¨°nica.

Va n¨¦ixer el 28 de novembre del 1931 a Riudoms (Tarragona) i als 14 anys va rebre un acordi¨® com a regal, un instrument que va despertar el seu inter¨¨s per la m¨²sica. Poc despr¨¦s es va preparar per realitzar la carrera de piano amb un professor de Reus. Va estudiar composici¨® i orquestraci¨® al Conservatori Superior de M¨²sica del Liceu de Barcelona amb el mestre Crist¨®bal Taltavull. Va estudiar piano a l¡¯?cole Normale de Musique de Par¨ªs amb el professor Gentil, i composici¨® i direcci¨® d¡¯orquestra a la Schola Cantorum Univesitaria Barcinonensis, sota la direcci¨® de Pierre Wissmer.

Relaci¨® amb l¡¯avantguarda art¨ªstica

Despr¨¦s d¡¯una intensa carrera pian¨ªstica (1957-1960), amb recitals a Espanya, Fran?a i Alemanya, el 1964 va contactar amb l¡¯avantguarda musical francesa i es va dedicar plenament a la composici¨®. El 1965 va fundar, juntament amb el clarinetista Juli Panyella, l¡¯agrupaci¨® Diabolus in Musica amb l¡¯objectiu de difondre la m¨²sica contempor¨¤nia.

El 1986 va crear i va dirigir el Centre de Documentaci¨® i Difusi¨® de la M¨²sica Contempor¨¤nia, que pertany a l¡¯?rea de Cultura de l¡¯Ajuntament de Barcelona, des d¡¯on va desenvolupar diferents taques organitzatives en la vida musical catalana. Sota la seva direcci¨® es va publicar la primera versi¨® espanyola de la Historia del soldat de Stravinski.

El seu repertori, netament vitalista, ¨¦s una s¨ªntesi de llenguatges, coordinats per un estil personal en qu¨¨ el ritme i el timbre determinen el seu origen mediterrani.

Una carrera prol¨ªfica

T¨¦ un cat¨¤leg extens de m¨¦s de 100 obres de m¨²sica de cambra, vocal i simf¨°nica, entre les quals hi ha la Sinfon¨ªa de la Imperial Tarraco (1961), Escenas de ni?os (1961), Suite de los cinco continentes (1969), M¨²sica intuitiva (1969), Bi-tematic (1970), Diagramas (1972), Ab origine (1974), Ambient n¡Â1 (1977), Phobos (1978) i Trama (1982).

El seu repertori, netament vitalista, ¨¦s una s¨ªntesi de llenguatges coordinats per un estil personal on el ritme i el timbre determinen el seu origen mediterrani

El seu repertori, netament vitalista, ¨¦s una s¨ªntesi de llenguatges, coordinats per un estil personal en qu¨¨ el ritme i el timbre determinen el seu origen mediterrani

Aix¨ª mateix, va realitzar l¡¯¨°pera Gaud¨ª, sobre el genial arquitecte catal¨¤ i amb llibret de Josep Mar¨ªa Carandell, per a la Olimp¨ªada Cultural de Barcelona. El 2004, aquesta obra es va estrenar al Liceu i va ser distingida amb el Premi Daniel Montorio de la SGAE. A petici¨® del Departament d¡¯Estat dels Estats Units, va realitzar una gira pels EUA, i ha estat artista convidat en els m¨¦s prestigiosos centres musicals d¡¯Europa i d¡¯Am¨¨rica.

Guardonat en tres ocasions amb el Premi de Composici¨® Ciutat de Barcelona (1972,1978 i 1983), tamb¨¦ posseeix el t¨ªtol de Cavaller de l¡¯Orde de les Arts i les Lletres de Fran?a (1981), el Premi Nacional del Disc (1982), el Premi de Composici¨® Reina Sof¨ªa (1983), el Premi Nacional de M¨²sica (1989), el doctorat honoris causa de la Universitat Rovira i Virgili (1999), el Premi Daniel Montorio de la SGAE (2004) i l¡¯Iberoameric¨¤ Tom¨¢s Luis de Victoria (2004).

El 2001, amb motiu del seu 70¨¨ aniversari, va rebre el reconeixement del m¨®n musical amb un ¨¤lbum que va gravar l¡¯Orquestra Simf¨°nica de Barcelona, diversos concerts i el llibre de la SGAE Guinjoan, sobre la vida, l¡¯obra i l¡¯est¨¨tica musical de l¡¯artista. El 2005, l¡¯Orquestra Simf¨°nica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) va enregistrar un disc amb tres concerts de Joan Guinjoan titulat com el nom de l¡¯autor.

Les reflexions que Guinjoan va fer de la seva producci¨® en el volum autobiogr¨¤fic Ab origene (1981) mostren la projecci¨® de les seves nombroses obres i activitats. A m¨¦s, va ser cr¨ªtic musical en el Diari de Barcelona i va divulgar la cultura musical a trav¨¦s de programes televisius (Recital, Pentagrama, Siglo XX) i en nombroses confer¨¨ncies.