Un any de transici¨® per relligar pol¨ªtica i empresa

Ni Josep S¨¢nchez Llibre, flamant president de Foment del Treball, ni qui assumeixi al maig la presid¨¨ncia de la Cambra de Comer? de Barcelona, com a relleu de Miquel Valls (quatre candidats en unes noves eleccions nou anys despr¨¦s!), determinaran la marxa del PIB catal¨¤ el 2019. Tampoc ser¨¤ essencial l¡¯estrena de Pau Relat a Fira de Barcelona, malgrat el soroll que ha generat la designaci¨® del nou president. M¨¦s aviat, aquestes estrenes donaran idea de si els colors pol¨ªtics es reposicionen en l¡¯economia institucional, i com aquesta aconseguir¨¤ relligar-se a les administracions catalanes despr¨¦s d¡¯un temps donant-se l¡¯esquena. Per¨°, de moment, afectaran ben poc les dades macroecon¨°miques.

L¡¯activitat continuar¨¤ al marge d¡¯aquests noms propis. Hi ha consens entre els serveis d¡¯an¨¤lisi que l¡¯economia catalana tornar¨¤ a cr¨¦ixer a ritme ferm el 2019. Els pron¨°stics ballen entre el 2% dels m¨¦s pessimistes i el 2,4% dels qui dirigeixen la confecci¨® dels pressupostos. Unes bones dades malgrat que continuar¨¤ el proc¨¦s de desacceleraci¨® general, motivat m¨¦s pel que passa de portes enfora que no dins del Principat. Les d¨¨ries de Donald Trump, el futur del Brexit o l¡¯evoluci¨® del petroli han demostrat tenir m¨¦s pes en la macro catalana (molt dependent de les exportacions) que les decisions internes (pressupostos prorrogats) o la incertesa sobre el Govern de torn. Amb efectes a curt termini nom¨¦s ¨¦s coneguda una excepci¨® a aquesta conclusi¨® general, la de l¡¯octubre del 2017, que va deprimir (uns mesos) el comer? i el turisme i va acabar amb milers d¡¯empreses allunyant el domicili social de Catalunya. Malgrat aix¨°, el 2017 va ser un bon any, amb un creixement del PIB d¡¯un 3,4%.

Aix¨ª, les estad¨ªstiques diuen que l¡¯economia continua anant b¨¦ i que l¡¯impacte del proc¨¦s ha estat controlat. Fins i tot, es preveu que l¡¯atur a Catalunya es torni a apropar al 10% despr¨¦s d¡¯anys castigant les fam¨ªlies i precaritzant el mercat laboral. ?s la millor dada per a una bona part de la poblaci¨®, la que fa anys que sent all¨° de la sortida de la crisi, de l¡¯arribada d¡¯inversions foranes (sobretot tecnol¨°giques) i de notar poca cosa m¨¦s a les butxaques que la inflaci¨® i l¡¯encariment dels preus dels pisos.

Respecte a la crisi per la marxa d¡¯empreses iniciada a finals del 2017, enguany ser¨¤ un exercici de transici¨®. Les empreses ja no se¡¯n van, per¨° tampoc tornen (amb alguna excepci¨® comptada). Alguns economistes van advertir que els efectes no serien immediats, que es comen?arien a percebre dos o tres anys despr¨¦s. A partir de llavors, deien, es podrien confirmar els pitjors presagis: canvis efectius dels centres de decisi¨®, inversions fugint dels centres de treball locals per d¡¯altres m¨¦s motivadors, destrucci¨® de llocs de treball. I vet aqu¨ª que el 2019 ¨¦s l¡¯any segon despr¨¦s d¡¯aquells fets, i els despatxos d¡¯advocats que van gestionar la marxa d¡¯empreses ni estan gestionant les possibles tornades ni les esperen. Els qui relliguen empresa i pol¨ªtica s¡¯hi hauran de posar. Per a aix¨°, i per dissenyar una pol¨ªtica econ¨°mica que rutlli. Perqu¨¨ el PIB continuar¨¤ viu el 2020.