Primavera una altra vegada?

Durant la segona meitat dels anys vuitanta, Leoluca Orlando ¨Cper primera vegada alcalde de la capital siciliana, procedent del corrent d¡¯esquerres de la Democr¨¤cia Cristiana¨C va ser el protagonista de l¡¯anomenada ¡°Primavera de Palerm¡±, un experiment pol¨ªtic que, comprometent partits i moviments socials laics i cat¨°lics, va posar la legalitat i la lluita en contra de la m¨¤fia al centre de l¡¯acci¨® de l¡¯Ajuntament. Va ser breu: el 1989, quan es disposava a fer entrar a la majoria de govern del Consistori el PCI (el PCI de Pio La Torre, assassinat per la m¨¤fia el 1982), va ser defenestrat pel seu propi partit, tot i que havia guanyat una vegada les eleccions folgadament. Hist¨°ries antigues, gaireb¨¦ oblidades.

La setmana passada, l¡¯alcalde ¡°etern¡± de Palerm va tornar al centre de l¡¯escena pol¨ªtica. Considera que si la seva administraci¨® apliqu¨¦s la nova llei de seguretat (coneguda amb el nom de llei Salvini), estaria incomplint la Constituci¨®. L¡¯alcalde es refereix a l¡¯article 13, segons el qual els ajuntaments ja no podran inscriure al padr¨® els migrants amb papers de resid¨¨ncia per refugi, fet que elimina la possibilitat que accedeixin a llocs de treball regulars i a tot tipus de servei, des de la sanitat fins a l¡¯escola. Ja s¡¯ha calculat que, si la norma s¡¯apliqu¨¦s, d¡¯un dia per l¡¯altre hi hauria 120.000 persones condemnades a una exist¨¨ncia clandestina i miserable des del punt de vista dels drets humans.

Alguns alcaldes de ciutats importants, com ara N¨¤pols i Flor¨¨ncia, han decidit fer costat a Orlando, mentre que d¡¯altres ¨Cfins i tot del Moviment Cinc Estrelles (M5S), que va avalar en el seu moment la llei al Parlament¨C, sense arribar tan lluny en el gest reivindicatiu de l¡¯alcalde de Palerm, han manifestat la seva contrarietat als principis i la lletra de la norma. Entre els que han manifestat tota la seva perplexitat respecte a la nova llei hi ha tamb¨¦ l¡¯alcadessa de Roma, Virginia Raggi, que ja abans que s¡¯aprov¨¦s va presentar al ple de l¡¯Ajuntament de la capital una moci¨® cr¨ªtica. La disconformitat dels administradors locals va produir una reacci¨® descomposta en la majoria de govern Lliga-M5S: Salvini llan?ava anatemes contra els alcaldes a les xarxes socials, per¨° el primer ministre Conte anunciava una reuni¨® amb l¡¯associaci¨® de municipis (ANCI) per recollir les inquietuds i raons dels alcaldes. Mentrestant, dos presidents de regions ¨Cla Toscana i el Piemont, tots dos del Partit Democr¨¤tic¨C, han comen?at els tr¨¤mits per rec¨®rrer contra la llei al Tribunal Constitucional, i probablement tamb¨¦ ho faran els del Laci i l¡¯?mbria.

Tot i que falta saber com acabar¨¤ aquest contenci¨®s, se¡¯n desprenen dues consideracions que sembla que van m¨¦s enll¨¤ del cas estrictament itali¨¤.

La primera ¨¦s el fet que una vegada m¨¦s, sobre el tema m¨¦s candent pol¨ªticament i culturalment d¡¯aquests temps convulsos ¨Ca It¨¤lia i tamb¨¦ al conjunt de la Uni¨® Europea¨C com ¨¦s la migraci¨®, els vectors m¨¦s vius en termes de capacitat de pensar una forma de ciutadania racional i respectuosa amb els drets humans s¨®n els municipis. Fins i tot en un pa¨ªs on la involuci¨® avan?a a marxes for?ades, els ¨²nics que han sabut plantejar alternatives s¨®n els qui afronten quotidianament la pol¨ªtica de deb¨°, la que s¡¯ocupa en primer inst¨¤ncia de les persones, ¨¦s a dir, els municipis. Aix¨° ser¨¤ fonamental de cara a les eleccions europees, encara m¨¦s a Espanya, on les dues eleccions coincideixen en el dia.

La segona t¨¦ a veure amb la capacitat dels sistemes pol¨ªtics europeus de garantir procediments i valors democr¨¤tics. La tramitaci¨® de la llei Salvini va concloure d¡¯una manera vergonyosa, amb una reducci¨® substancial dels espais de debat i d¡¯esmena. El gest d¡¯Orlando i dels alcaldes ha estat un revulsiu, i pot ser el comen?ament de la batalla pol¨ªtica que les forces progressistes italianes fins ara no han estat capaces de lliurar. Sobretot, la iniciativa dels alcaldes sembla que ha sabut trobar ¨Cgr¨¤cies a la col¡¤laboraci¨® de les regions, capacitades per plantejar recursos d¡¯inconstitucionalitat¨C vies que poden permetre la vict¨°ria sobre la vergonya salviniana emparant-se en els contrapesos democr¨¤tics que ofereix la Constituci¨® italiana.

Es pot i s¡¯ha d¡¯acumular for?a pol¨ªtica per negociar sobre els decrets d¡¯actuaci¨® de la llei que suspenguin els efectes de l¡¯article 13. Es pot i s¡¯ha d¡¯arribar fins al final en el recurs d¡¯inconstitucionalitat. En el futur, es podria plantejar l¡¯abrogaci¨® de la norma via refer¨¨ndum popular. Seria el comen?ament d¡¯una nova primavera. Italiana, certament, per¨° tamb¨¦ europea.

Paola Lo Cascio ¨¦s historiadora i polit¨°loga.