Espanya ¨¦s una democr¨¤cia plena, i Catalunya?

Acaba de publicar-se el Democracy Index del 2018, elaborat per The Economist Intelligence Unit. Aquest ¨ªndex, que es publica des del 2006, pret¨¦n ser una foto de la situaci¨® mundial de la democr¨¤cia. Per fer-lo es tenen en compte cinc categories: proc¨¦s electoral i pluralisme, drets i llibertats fonamentals, funcionament de les institucions, participaci¨® pol¨ªtica i cultura pol¨ªtica. Algunes de les conclusions sobre la salut de la democr¨¤cia no s¨®n gaire afalagadores, tot i que, si s¡¯analitzen separadament, s¡¯han fet millores respecte d¡¯algunes categories, especialment, respecte de la participaci¨® pol¨ªtica de la ciutadana en sentit ampli, m¨¦s enll¨¤ de l¡¯exercici del dret al vot. Dit ras i curt, la gent ha sortit al carrer el 2018 en un nombre m¨¦s elevat que en anys anteriors. Una de les causes per a aquest augment de la categoria?participaci¨® pol¨ªtica ha estat l¡¯eclosi¨® del moviment feminista, que s¡¯ha visibilitzat especialment a trav¨¦s del #metoo als Estats Units.

Espanya se situa altre cop entre les 20 democr¨¤cies plenes identificades per aquest ¨ªndex democr¨¤tic, aix¨° ¨¦s, entre el 12% de pa?sos que compleixen els est¨¤ndards necessaris per ser-hi. La resta d¡¯Estats s¨®n democr¨¤cies defectuoses (entre els quals hi ha Eslov¨¨nia, It¨¤lia, Fran?a o B¨¨lgica), r¨¨gims h¨ªbrids (Turquia) i r¨¨gims autoritaris (com R¨²ssia o Vene?uela). Aix¨° s¨ª, en un context, el de les democr¨¤cies de l¡¯Europa occidental, en el qual el deteriorament de la democr¨¤cia ¨¦s continuat, i la categoria m¨¦s castigada ¨¦s la de drets i llibertats fonamentals. De fet, el desenvolupament de les xarxes socials i les seves innombrables possibilitats d¡¯¨²s estan provocant una reacci¨® excessivament restrictiva dels Estats en relaci¨® amb la llibertat d¡¯expressi¨® i informaci¨®. En qualsevol cas, els que en surten m¨¦s mal parats s¨®n els partits pol¨ªtics, que cada vegada perden m¨¦s confian?a com a agents d¡¯intermediaci¨® democr¨¤tica.

Tenint en compte la situaci¨®, no sembla que l¡¯esl¨°gan dels sobiranistes d¡¯¡°Espanya no ¨¦s una democr¨¤cia¡± i altres frases fetes del tipus ¡°Espanya ¨¦s un Estat opressor¡± puguin sostenir-se gaire m¨¦s temps. Espanya t¨¦ alguns problemes greus respecte als seus nivells democr¨¤tics que cal abordar i, en la mesura del possible, resoldre. Entre aquests, com he tingut l¡¯oportunitat d¡¯explicar en aquestes mateixes p¨¤gines, les restriccions excessives de determinades formes d¡¯exercici de la llibertat d¡¯expressi¨® i, fins i tot, d¡¯informaci¨®. La desconfian?a i la desafecci¨® pol¨ªtiques s¨®n, com revelen les dades, q¨¹estions globals que estan generant respostes pol¨ªtiques i populars de diferent tipus, i l¡¯element com¨² ¨¦s que s¨®n fortament identit¨¤ries.

La unilateralitat, en tot cas, casa molt malament amb els indicadors democr¨¤tics, perqu¨¨ implica desatendre els marcs jur¨ªdics de conviv¨¨ncia i la veu de les minories, en el cas de Catalunya fins i tot de majories. En aquest context, quan el president Torra i alguns dirigents o exdirigents sobiranistes reclamen gestos del Govern de S¨¢nchez per donar suport als Pressupostos, es fa dif¨ªcil entendre quins s¨®n els gestos als quals es refereixen que no atemptin contra la concepci¨® democr¨¤tica de l¡¯Estat de dret. Aix¨ª, des del Govern espanyol no hi ha cabuda per donar instruccions a la Fiscalia, ni tampoc influir (ni intentar-ho) en les decisions judicials. Per tant, ¨¦s en el terreny pol¨ªtic en el qual s¡¯han de fer aquests gestos. ?s el moment que els gestos vinguin de les institucions de la Generalitat, incloent el fet que comencin a funcionar normalment i deixin d¡¯estar al servei ¨²nicament de la causa independentista.

Perqu¨¨ el que no pot obviar el Govern de Torra ¨¦s que, sens dubte, les actuacions politicojur¨ªdiques de la tardor del 2017 van atemptar directament contra el marc constitucional espanyol que ens empara a tots. Quan una part decideix estripar la baralla, el m¨ªnim que pot fer ¨¦s assumir les conseq¨¹¨¨ncies d¡¯aquesta decisi¨®. En cas contrari, estar¨ªem davant de subjectes que no assumeixen les conseq¨¹¨¨ncies dels seus propis actes, aix¨° ¨¦s, de subjectes irresponsables.

La desconfian?a que ha provocat la unilateralitat de les institucions de Catalunya en part de la seva ciutadania, en les institucions de l¡¯Estat i en la resta d¡¯institucions del nostre entorn trigar¨¤ molt de temps a superar-se. La credibilitat de Catalunya com a entitat pol¨ªtica s¡¯ha vist clarament i profundament perjudicada. Aix¨ª doncs, el m¨¦s assenyat ¨¦s assumir l¡¯error en la t¨¤ctica i posar els peus a terra, catalana si pot ser ¨Cla belga ens surt molt cara¨C, i deixar de demanar impossibles. Catalunya ha d¡¯acceptar que forma part d¡¯un Estat, Espanya, que ¨¦s democr¨¤tic, cosa que no impedeix que necessiti canvis pol¨ªtics i institucionals als quals pot i fins i tot ha de contribuir a trav¨¦s de les vies previstes. Aix¨° ¨¦s la democr¨¤cia.