Oriol Junqueras: ¡°La soluci¨® pol¨ªtica per a Catalunya no pot ser unilateral¡±

El president d¡¯Esquerra Republicana de Catalunya, Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 1969), ¨¦s un pol¨ªtic en una situaci¨® estranya: ¨¦s avui el dirigent amb m¨¦s pes en l¡¯escena catalana, molt m¨¦s que el ja borr¨®s Carles Puigdemont i que el declinant Quim Torra. I al mateix temps, el que t¨¦ menys marge de maniobra. Viu entre reixes, a la pres¨® de Lledoners, prop de Montserrat. Modern¨ªssima i de r¨¨gim tolerant, per¨° una pres¨®, al cap i a la fi. D¡¯aqu¨ª a pocs dies ser¨¤ jutjat pel Tribunal Suprem per presumpta rebel¡¤li¨®, en el judici al proc¨¦s. La Fiscalia demana per a Junqueras 25 anys de reclusi¨®. Nom¨¦s aquesta xifra ja el converteix en el l¨ªder clau del m¨®n independentista. I tamb¨¦ la seva fe de pedra. En ell mateix, cosa que dissimula amb maneres d¡¯aparen?a franciscana. I en la religi¨® cat¨°lica: una altra raresa, tenint en compte que Esquerra ¨¦s el partit hist¨°ric de la ma?oneria.

Sembla un pol¨ªtic en transici¨® amb la seva pr¨°pia traject¨°ria, ja que comen?a a sumar diferents grisos sense deixar el blanc i el negre. Es manifesta en aquesta entrevista, per primera vegada d¡¯una manera tan categ¨°rica, contra la unilateralitat com a soluci¨® per a Catalunya, i a favor de la multilateralitat. Per¨° evita l¡¯autocr¨ªtica i nega una vegada i una altra haver actuat il¡¤legalment. S¡¯inclina (sense ordenar-ho als seus) per donar suport als Pressupostos de Pedro S¨¢nchez, per¨° li reclama m¨¦s gestos. Reconeix el frac¨¤s de l¡¯aventura turbulenta de la tardor del 2017, tot i que continua defensant l¡¯objectiu de la independ¨¨ncia. Per¨° es diu disposat a trobar ¡°un altre mecanisme¡±.

Una mica m¨¦s prim, amb els cabells com un recluta, sempre somrient darrere el vidre del locutori, no defuig cap pregunta, d¨²plica ni r¨¨plica, perqu¨¨ aquesta ¨¦s una conversa infreq¨¹ent, sense gui¨® previ, res a veure amb els freq¨¹ents q¨¹estionaris. L¡¯acompanya una estona el seu col¡¤lega l¡¯exconseller Ra¨¹l Romeva, entre una bull¨ªcia lateral de pol¨ªtics presos i advocats entregats.

Pregunta. Qu¨¨ far¨¤ ERC en la tramitaci¨® dels Pressupostos Generals de l¡¯Estat?

Resposta. Volem ajudar tothom i amb tot, i espero que tothom vulgui ajudar. Per¨° el Govern ha de saber que els drets democr¨¤tics ni es compren ni es venen.

P. Per¨° donar¨¤ suport als Pressupostos, o almenys a la tramitaci¨®?

R. Dep¨¨n del que faci el Govern espanyol i de si ent¨¦n el veritable sentit de la democr¨¤cia.

P. Creu que el Govern no ent¨¦n la democr¨¤cia?

R. Amb aix¨° vull dir que no reprimeixi els drets, com el dret de Catalunya a decidir lliurement el seu futur.

P. Els que ha presentat el Govern s¨®n uns Pressupostos que poden beneficiar Catalunya i el conjunt d¡¯Espanya. Aix¨° no ho posa a la balan?a?

R. Nosaltres hi serem per ajudar en tot all¨° que afavoreixi els interessos dels ciutadans. Esperem poder ajudar, i esperem que tothom vulgui ajudar.

P. Podem concloure, doncs, que no hi haur¨¤ esmena a la totalitat?

R. S¨ª, per¨° aix¨° dep¨¨n del que faci el Govern.

P. Qu¨¨ pot fer el Govern perqu¨¨ aix¨° no passi?

R. Pot engegar la taula de di¨¤leg amb la Generalitat per buscar sortides pol¨ªtiques a la q¨¹esti¨® catalana.

P. Si vost¨¨ fos un pensionista catal¨¤, no el molestaria que perill¨¦s la pujada dels seus ingressos per manca de suport pol¨ªtic?

R. ERC continuar¨¤ sent el m¨¤xim defensor dels pensionistes. Qualsevol proposta que es vulgui fer en aquest sentit es pot fer dins o fora del marc pressupostari.

P. No hi ha marge fora dels Pressupostos.

R. Per aix¨° vam votar a favor del nou objectiu de d¨¨ficit, per facilitar-ho.

P. Veu possibilitats d¡¯aprovar els Pressupostos catalans?

R. Dependr¨¤ de la voluntat dels qui s¡¯asseuen a negociar amb nosaltres.

P. La responsabilitat sempre ¨¦s dels altres, segons vost¨¨. A Madrid, del Govern; i a Catalunya, on vost¨¨s governen, la responsabilitat ¨¦s de l¡¯oposici¨®.

R. El que est¨¤ passant a Catalunya, en el fons, ¨¦s un reflex del que est¨¤ passant a tot Europa, amb l¡¯auge de l¡¯extrema dreta. Nosaltres, els independentistes, som el seu primer objectiu, com ho demostra que exerceixi l¡¯acci¨® popular judicial contra nosaltres. Nosaltres sempre serem al costat dels qui vulguin defensar els valors democr¨¤tics i europeistes.

P. Si no hi ha Pressupostos Generals el m¨¦s probable ¨¦s que hi hagi eleccions. Se sentirien m¨¦s c¨°modes amb un Govern central d¡¯un altre signe, amb el suport eventualment de l¡¯extrema dreta?

R. No ens hi sentir¨ªem m¨¦s c¨°modes perqu¨¨ l¡¯extrema dreta ens est¨¤ perseguint als tribunals. Nosaltres som una garantia de defensa de la democr¨¤cia, i esperem que el Govern ens permeti continuar defensant-la.

P. L¡¯exconsellera Dolors Bassa, tamb¨¦ a la pres¨® i del seu partit, ha demanat que no es deixi caure el Govern de Pedro S¨¢nchez.

R. Ella t¨¦ tota la meva comprensi¨®, suport i afecte. No en tenim cap per als qui volen posar en risc la democr¨¤cia.

P. El preocupa la deriva de vegades violenta d¡¯alguns sectors independentistes com els CDR?

R. El conjunt de l¡¯independentisme catal¨¤ ha donat constants mostres de comprom¨ªs amb el pacifisme. Estic segur que continuar¨¤ sent aix¨ª. Fins ara qui ha actuat amb viol¨¨ncia ha estat la Policia Nacional durant el refer¨¨ndum de l¡¯1 d¡¯octubre.

P. I el fet que el president de la Generalitat anim¨¦s els CDR a ¡°pressionar¡±?

R. No acostumo a opinar sobre el que diuen els altres.

P. En qualsevol cas, els CDR tamb¨¦ han donat mostres de comportament violent, com el dia que van voler entrar per la for?a al Parlament.

R. Ho reitero: el nostre comprom¨ªs amb el pacifisme i la no-viol¨¨ncia ¨¦s ferm.

P. Pot solucionar-se la q¨¹esti¨® pol¨ªtica catalana per la via unilateral, com van defensar la Generalitat i el seu partit?

R. Jo estic comprom¨¨s amb la bilateralitat i amb la multilateralitat, amb un di¨¤leg obert. Els grans problemes que afrontem, ambientals, pol¨ªtics i tamb¨¦ el de Catalunya, superen l¡¯¨¤mbit de decisi¨® dels Estats. Cap gran conflicte ¨¦s estrictament unilateral, les solucions han de ser de car¨¤cter multilateral, tamb¨¦ la de Catalunya. Nosaltres, a ERC, som uns federalistes europeus conven?uts, i el projecte republic¨¤ s¡¯ha d¡¯integrar en un projecte federal europeu.

P. Llavors, descarta una soluci¨® unilateral per a Catalunya.

R. O ¨¦s multilateral o no t¨¦ soluci¨®.

P. Per¨° la tardor del 2017 vost¨¨s van actuar unilateralment, ¨¦s a dir, prescindint de l¡¯Estat de dret, de la legislaci¨® vigent. Quan ¨¦s que podem esperar del lideratge republic¨¤ una revisi¨® pol¨ªtica i una autocr¨ªtica de les pol¨ªtiques unilaterals que han practicat i que eren contr¨¤ries a la legalitat vigent?

R. No hem actuat mai contra la legalitat vigent, mai l¡¯hem vulnerat. Estem conven?uts que no s¡¯ha vulnerat la legalitat vigent. Convocar un refer¨¨ndum no ¨¦s il¡¤legal, va ser excl¨°s del Codi Penal de manera expl¨ªcita. No hem com¨¨s cap delicte. I jo no soc un enemic d¡¯Espanya. He dit moltes vegades que estimo Espanya, la seva gent i la llengua espanyola.

P. El 6 i 7 de setembre del 2017, amb l¡¯aprovaci¨® de les anomenades lleis de desconnexi¨®, van vulnerar com a m¨ªnim l¡¯article 222 de l¡¯Estatut, que reflecteix que s¨®n necess¨¤ries dues terceres parts per modificar-lo.

R. Nosaltres no est¨¤vem modificant l¡¯Estatut en aquell moment. I, per tant, no t¨¦ sentit invocar l¡¯article 222 en aquest moment.

P. A l¡¯inrev¨¦s, vost¨¨s feien molt m¨¦s que reformar-lo, l¡¯eliminaven, canviaven l¡¯status quo, imposaven una transici¨® a la independ¨¨ncia. Des del dret rom¨¤, qui no pot el poc no pot el molt.

R. La reforma del reglament que ho va permetre va ser impugnada, i despr¨¦s validada pel Tribunal Constitucional.

P. I quan el Tribunal Constitucional prohibeix obertament la celebraci¨® de l¡¯anomenat refer¨¨ndum, vost¨¨s continuen endavant. Tampoc van desobeir?

R. Els tribunals constitucionals occidentals, quan parlen, ¨¦s sempre ex post, no ex ante. Validen o invaliden actuacions que ja s¡¯han produ?t, i no prohibeixen els debats parlamentaris. El TC no podia prendre una decisi¨® anterior a una cosa que no havia passat.

P. Despr¨¦s de la consulta, el 27 d¡¯octubre, el Govern decideix proclamar la independ¨¨ncia, amb vost¨¨ defensant aquesta l¨ªnia. Es deixarien tornar a arrossegar cap a posicions unilaterals per la pressi¨® del carrer?

R. En el marc en el qual ens trob¨¤vem, despr¨¦s del refer¨¨ndum, nosaltres vam decidir continuar treballant en la via de la negociaci¨®, per¨° no vam trobar ning¨² a l¡¯altra banda. Al Canad¨¤, despr¨¦s d¡¯un refer¨¨ndum convocat unilateralment, el Tribunal Suprem el que va fer va ser vehicular la demanda, no castigar-la, perqu¨¨ les q¨¹estions pol¨ªtiques es tracten pol¨ªticament.

P. Per¨°, per qu¨¨ tanta por de rectificar? Francesc Maci¨¤ va renunciar a la independ¨¨ncia, i Llu¨ªs Companys, al confederalisme, sense por que els titllessin de tra?dors. I van refor?ar el seu lideratge. Una vegada fracassada l¡¯estrat¨¨gia del 2017, per qu¨¨ no enfoquen les seves demandes d¡¯una altra manera sense renunciar a les seves idees?

R. Si per fracassar ent¨¦n estar tancat en una pres¨®, doncs s¨ª, hem fracassat, som a la pres¨®.

P. No es tracta de renunciar a uns valors, sin¨® de canviar els m¨¨todes. Per qu¨¨ no?

R. Nosaltres, a ERC, som coherents. Vam votar en contra de la Constituci¨® del 78 i de l¡¯Estatut del 2006. Si em diuen que el que cal fer ¨¦s trobar un altre mecanisme, discutir quina ¨¦s la majoria necess¨¤ria i q¨¹estions sobre les formes, se¡¯n pot parlar. I malgrat ser a la pres¨®, no deixem de defensar el principi. En la hist¨°ria, molts objectius pol¨ªtics han topat amb obstacles, i no per aix¨° els seus impulsors han desistit. Nosaltres insistim en la via democr¨¤tica per aconseguir la independ¨¨ncia. I ens empara la Declaraci¨® Universal de Drets Humans de Nacions Unides.

P. De deb¨° vost¨¨ vol ser l¨ªder de Catalunya?

R. Jo vull ajudar la gent en tot el que pugui.

P. De vegades un l¨ªder ha de contrariar la pulsi¨® de la seva gent, com va fer el comunista Palmiro Togliatti el 1944 en la Svolta di Salerno, que va donar pas a un Govern d¡¯unitat nacional. El van acusar de ¡°monarquista¡±, per¨° va construir un gran partit itali¨¤ i europeu.

R. Suposo que ho haig d¡¯entendre com un elogi a Togliatti.

P. A la capacitat de lideratge. Tamb¨¦ el democristi¨¤ Helmut Kohl va saber discrepar de les seves bases quan es va produir l¡¯acc¨¦s a l¡¯euro.

R. Tots aquests eren contextos diferents. En qualsevol cas, les institucions i les lleis no s¨®n eternes, es modifiquen per d¡¯altres. Ser¨¤ un plaer parlar-ne amb els dem¨°crates espanyols.

P. El seu partit forma part d¡¯un Govern que cada setmana dona preocupants senyals de par¨¤lisi, i no ha aprovat ni una sola llei al Parlament. El preocupa que l¡¯independentisme, malgrat les circumst¨¤ncies en qu¨¨ es troba, no pugui donar senyals que ¨¦s capa? de governar b¨¦?

R. Tothom ha de tenir en compte la situaci¨® en qu¨¨ estem governant, amb gent a la pres¨® i alguns diputats que no poden exercir. Dit aix¨°, considero que la feina que estem fent al Govern ¨¦s molt positiva.

P. L¡¯¨²ltima enquesta de la Generalitat reflecteix malestar dels ciutadans, especialment amb el president Torra, que susp¨¨n.

R. Doncs no s¨¦ si recomanar-li al president Torra que treballi per ser m¨¦s ben valorat, tenint en compte que el dirigent que t¨¦ m¨¦s acceptaci¨®, que soc jo, ¨¦s a la pres¨®.

P. Com ho fa per continuar fent de pare de dos fills petits en la situaci¨® en qu¨¨ es troba?

R. B¨¦, cal tenir present que als meus fills, en els 15 mesos que he estat a la pres¨®, els he vist una vintena de vegades, per un breu espai de temps en cada ocasi¨®. En total no devem haver estat junts m¨¦s de 30 hores. Ho intento pal¡¤liar amb cartes i contes que els escric. I tenim sort de la bona gent que ens est¨¤ ajudant.

P. Va calcular en algun moment que es veuria aix¨ª?

R. Jo sempre vaig tenir present que l¡¯aparell de l¡¯Estat no podria resistir la temptaci¨® d¡¯empresonar-nos si tenia aquesta oportunitat. I aix¨ª ho va fer. Per¨° la pres¨®, en el nostre cas, forma part del testimoni dels valors democr¨¤tics que defensem. Ara toca defensar-los en aquestes circumst¨¤ncies, que s¨®n m¨¦s dif¨ªcils.