Els invisibles del traster

Si est¨¤s pensant a viure en un traster, et recomanem que canvi?s d¡¯idea. Els inconvenients s¨®n innombrables i el seu ¨²s est¨¤ clarament definit per la legislaci¨® vigent¡±. ?s a dir, no es pot. Amb aquesta amigable recomanaci¨® conclou l¡¯escrit que hi ha a la p¨¤gina web de l¡¯empresa Gobalbox de lloguer d¡¯espais d¡¯emmagatzematge. Ells saben molt b¨¦ de qu¨¨ estan parlant. En una societat en la qual la maquin¨¤ria dels desnonaments treballa a tota marxa, la deriva que va de perdre l¡¯ocupaci¨® a perdre la casa pot acabar, amb sort, en un traster. Hi ha gent que viu en un traster. I gent que est¨¤ pensant a llogar-ne un com a soluci¨® d¡¯emerg¨¨ncia a una situaci¨® l¨ªmit. Viure en un traster pot ser una mesura temporal, per¨° tamb¨¦ l¡¯avantsala de viure al carrer. Molts dels sensesostre van pensar, la primera nit que van dormir al carrer, que seria una cosa temporal. ¡°Com a m¨¤xim una setmana¡±, repetia un home que havia perdut la casa i la fam¨ªlia a causa de l¡¯alcohol quan un dels voluntaris d¡¯Arrels se li va apropar.

Quanta gent viu en aquests moments en un traster? No ho sabem. Per¨° fa uns dies hem conegut el perfil d¡¯una d¡¯aquestes persones que entren sigil¡¤loses i tanquen la porta r¨¤pidament perqu¨¨ no se s¨¤piga que viu en un guardamobles. Rosario Planas ¨¦s una dona de Val¨¨ncia de 66 anys que va acabar vivint en un traster amb el seu fill discapacitat. Cuidava gent gran i guanyava prou per anar fent per¨° es va trencar el turmell i es va quedar sense feina. Amb els 380 euros que cobrava el seu fill per la discapacitat i els 366 que rebia ella per cuidar-lo podia pagar els 370 euros de lloguer del pis en qu¨¨ vivien, per¨° nom¨¦s li quedaven 50 euros per menjar. Just el que costava llogar un traster de 5 m². Aquestes s¨®n les dades de l¡¯economia dels exclosos.

A Barcelona es produeixen m¨¦s de 4.000 desnonaments cada any, el 84% dels quals per impagament del lloguer. Hi ha m¨¦s de 30.000 persones en la llista d¡¯espera de l¡¯Ajuntament per a un habitatge social. El degoteig de procediments judicials no s¡¯atura, en una imatge que es mimetitza amb el paisatge social de la ciutat com una cosa tan quotidiana com inevitable. La Plataforma d¡¯Afectats per la Hipoteca (PAH) prova de lluitar contra la idea de fatalitat, com si els procediments fossin les r¨¨pliques imprevisibles d¡¯un sisme inevitable. Cada vegada que el desnonament afecta una persona malalta, d¡¯avan?ada edat, amb menors al seu c¨¤rrec i que no disposa d¡¯un lloc alternatiu on viure, actuen per impedir-ho. Amb aix¨° els activista de la PAH persegueixen un doble objectiu: teixir una malla de solidaritat que permeti preservar tant com sigui possible l¡¯autoestima dels afectats i, tan important com l¡¯anterior, fer visible una realitat que incomoda els poders p¨²blics.

Ara es troben amb el fet que la mateixa Administraci¨® de Just¨ªcia maniobra per tornar-los a la invisibilitat. Des de fa uns mesos alguns jutjats de Barcelona dicten l¡¯ordre de desallotjament sense fixar una data i una hora per al desnonament. S¨®n els anomenats desnonaments oberts. Sense la data i l¡¯hora, ¨¦s impossible organitzar la solidaritat. S¡¯ha acabat la resist¨¨ncia. D¡¯all¨° que els ulls no veuen, el cor no se¡¯n dol. Per¨° la just¨ªcia ¨¦s la primera que ha de complir la llei. Els activistes de la PAH i del moviment ve?nal consideren que els desnonaments oberts no nom¨¦s vulneren l¡¯actual normativa sin¨® que tamb¨¦ priven els afectats del dret a una tutela judicial efectiva.

Qu¨¨ guanya l¡¯administraci¨® de just¨ªcia impedint que aflorin les disfuncions d¡¯un sistema econ¨°mic i pol¨ªtic incapa? de garantir el dret a l¡¯habitatge? Els jutjats que han ideat aquesta maniobra no s¨®n conscients, segurament, que t¨¦ moltes implicacions. Amb la execuci¨® freda d¡¯una just¨ªcia cega i insensible, el sistema pot perdre la seva darrera caixa de reclutament. Els afectats, els que pateixen els rigors del darrer esgla¨® social, se senten expulsats, ignorats. No es consideren tractats com a ciutadans de ple dret.

Si els poders p¨²blics els ignoren i proven de sepultar-los sota una llosa d¡¯invisibilitat, si proven d¡¯arrabassar-los l¡¯¨²nica cosa que tenen, que ¨¦s la solidaritat dels altres, quins incentius els queda per creure en el sistema pol¨ªtic? Si les vies convencionals de protesta no serveixen per fer prosperar la seva causa, pot ser que cada vegada m¨¦s exclosos arribin a la conclusi¨® que nom¨¦s alterant el fonament del sistema, que ¨¦s l¡¯ordre, aquest reaccionar¨¤. Quina dosi d¡¯aix¨° hi ha en l¡¯explosi¨® de les armilles grogues a Fran?a?