La resposta ¨¦s periodisme

La doble crisi que colpeja els mitjans de comunicaci¨® ¡ªla financera i la de credibilitat¡ª ha deteriorat la relaci¨® entre la premsa i els lectors. El negoci tradicional ha fallat sense una alternativa clara amb la reducci¨® conseg¨¹ent de plantilles i sous en les redaccions i la substituci¨® d¡¯editors cl¨¤ssics per empresaris nous en el sector. En paral¡¤lel, els periodistes hem baixat la gu¨¤rdia amb la p¨¨rdua corresponent de confian?a dels ciutadans.

A tot aix¨° s¡¯hi afegeix el soroll a les xarxes i les tert¨²lies, el domini del tr¨¤fic informatiu per gegants d¡¯Internet i les inversions de l¨ªders o d¡¯Estats per manipular les not¨ªcies. A Espanya s¡¯afegeix un ambient pol¨ªtic en el qual tot ¨¦s blanc o negre, tamb¨¦ quan es jutja la premsa.

Nom¨¦s hi ha una resposta adequada a tot aix¨°: m¨¦s periodisme independent i professional. El relleu del Defensor del Lector propicia el rep¨¤s dels principis i les bones pr¨¤ctiques a EL PA?S. El seu compliment ¨¦s la defensa dels lectors, que tenen dret a estar ben informats per entendre la realitat i per formar-se el seu criteri. La salvaguarda d¡¯aquest dret com ¡°la ra¨® ¨²ltima del treball redaccional¡± ¨¦s a l¡¯Estatut de la Redacci¨®, en qu¨¨ s¡¯afirma que el diari ¡°rebutjar¨¤ qualsevol pressi¨® de persones, partits, grups econ¨°mics, religiosos o ideol¨°gics que tractin de posar la informaci¨® al servei dels seus interessos¡±.

En el Llibre d¡¯Estil hi ha aquests principis. Una prova de la preocupaci¨® per complir-los ¨¦s l¡¯esfor? diari dels redactors. I una altra, la subsist¨¨ncia de la figura del Defensor des del 1985. Diaris prestigiosos com The New York Times o The Washington Post han prescindit d¡¯aquest, de vegades, c¨¤rrec molest.

Amb tot, els diaris no hem patit sempre aquesta informaci¨® rigorosa, fiable, independent. Ho reconeixen molts professionals d¡¯aquest i d¡¯altres mitjans. I els lectors, ¨¦s clar. Segons un sondeig del Pew Research Center del maig, nom¨¦s el 31% dels espanyols es refia de la premsa, un percentatge molt inferior al d¡¯Holanda (67%), Alemanya o Su¨¨cia (64% en tots dos casos).

Hem decebut els ciutadans perqu¨¨ s¡¯han incomplit normes b¨¤siques. Una de fonamental per la qual vetllar¨¦ especialment es refereix a les fonts d¡¯informaci¨®, l¡¯element determinant perqu¨¨ una not¨ªcia sigui cre?ble o no. Fins i tot respectant l¡¯anonimat si aix¨ª ho demana l¡¯informant, el periodista ha de citar-les al m¨¦s concretament possible per donar aquesta credibilitat.

Les informacions, diu el nostre Llibre d¡¯Estil, ¡°nom¨¦s¡± es poden obtenir mitjan?ant tres vies: la pres¨¨ncia en el lloc dels fets, la narraci¨® per una tercera persona o la utilitzaci¨® de documents. I adverteix: ¡°El lector t¨¦ dret a con¨¨ixer quina de les tres possibilitats es corresponen amb la not¨ªcia¡±.

No hi ha gaireb¨¦ cap dia, no obstant aix¨°, que apareguin not¨ªcies sense fonts concretes. Diumenge passat, s¡¯afirmava en una cr¨°nica: ¡°En el PP nacional reconeixen que el seu partit a Madrid ¨¦s un ¡®niu d¡¯escur?ons i fam¨ªlies¡¯ amb ramificacions empresarials i policials en qu¨¨ ¨¦s f¨¤cil arru?nar la teva carrera pol¨ªtica¡±. Una desqualificaci¨® com aquesta exigeix que se¡¯n concreti m¨¦s el seu origen.

Aquests dies s¡¯han publicat not¨ªcies datades i signades a Madrid sobre fets a Su¨¨cia, Pol¨°nia o Gr¨¨cia i les fonts de les dades que eren, fins i tot, en els titulars. S¡¯hauria d¡¯haver compartit la signatura amb l¡¯ag¨¨ncia o el mitj¨¤ del qual es van extreure els elements importants. O almenys esmentar-la en les primeres l¨ªnies. Aix¨ª ho exigeix el Llibre d¡¯Estil que, a m¨¦s, aclareix: ¡°Se citar¨¤ sempre una font quan el periodista no hagi estat present en l¡¯acci¨® que transmet¡±.

De vegades s¡¯usa com a font el cop d¡¯efecte ¡°segons ha pogut saber aquest diari¡±, com si la not¨ªcia hagu¨¦s arribat per ci¨¨ncia infusa. La f¨®rmula nom¨¦s pot ser excepcional, per¨° recomano prohibir-la en la revisi¨® del Llibre d¡¯Estil. El seu coordinador, ?lex Grijelmo, ho assumeix.

Vigilar¨¦ tamb¨¦ l¡¯observaci¨® d¡¯altres principis: des d¡¯evitar el conflicte d¡¯interessos fins a separar clarament informaci¨® i opini¨®, passant pel tractament adequat de les imatges o la publicitat. I, per descomptat, per la transpar¨¨ncia, per explicar als lectors qu¨¨ passa en l¡¯empresa editora o per qu¨¨ el diari publica unes not¨ªcies i en rebutja d¡¯altres.

¡°L¡¯inter¨¨s del lector preval sobre qualsevol altre¡±, afirma el nostre codi. Per aix¨°, tots els periodistes hem de ser defensors dels lectors, tot i que el t¨ªtol el porti nom¨¦s un.

En els propers dies, el blog del Defensor en la web inclour¨¤ un apartat en el qual respondr¨¦ queixes i suggeriments. Com han fet els meus predecessors, tamb¨¦ tractar¨¦ temes espec¨ªfics en articles que apareixeran en la web i el paper.

Per tot aix¨°, els animo al fet que participin per millorar el nostre diari, el seu diari. En la primera intervenci¨® davant dels periodistes del diari, l¡¯actual directora, Sol Gallego-D¨ªaz, va afirmar: ¡°En aquesta redacci¨® nom¨¦s es demana obedi¨¨ncia al Llibre d¡¯Estil¡±. Doncs aix¨°.