M¨¤cula al ¡®Vatic¨¤ catal¨¤¡¯

?s molt dif¨ªcil mantenir el secret en una comunitat mon¨¤stica integrada per unes desenes de persones. No obstant aix¨°, durant anys gaireb¨¦ no ha transcendit res del que passava intramurs a Montserrat. M¨¤ de ferro. Qualsevol informaci¨® cr¨ªtica era negada, els sospitosos d¡¯haver-la facilitat, castigats amb el desterrament, i els mitjans de comunicaci¨® el vehicle de la den¨²ncia, titllats d¡¯enemics de l¡¯Esgl¨¦sia i de la p¨¤tria. No debades Montserrat va mantenir la flama de la catalanitat durant la llarga nit franquista i va saber ser de portes enfora suficientment montiniana. Per aix¨° ¨¦s tan important el testimoni de Miguel Hurtado, que va patir abusos quan tenia 16 anys per part del monjo Andreu Soler, responsable durant 40 anys del grup scout de Montserrat.

Quan aquest diari va publicar fa 18 anys la crisi que hi havia a Montserrat a causa que un grup de monjos cada vegada feia m¨¦s expl¨ªcites les manifestacions de la seva sexualitat, abats i visitadores de l¡¯ordre benedictina van desmentir la informaci¨®, tot i que van rebre queixes en aquest sentit per part d¡¯alguns membres de la comunitat. L¡¯abat, Josep Maria Soler, va respondre a la not¨ªcia publicada per EL PA?S amb una entrevista de dues p¨¤gines a La Vanguardia: ¡°Hem estat ferits, vivim en una societat obsessionada pel sexe¡±. ¡°Tamb¨¦ els nazis es burlaven del celibat per desprestigiar l¡¯Esgl¨¦sia¡±, reblava l¡¯abat.

Mentre que el discurs oficial era aquest, per la porta del darrere i amb m¨¤ de ferro, dos monjos cr¨ªtics eren bandejats: el destacat te¨°leg evangelista Vilanova, ja mort, va ser enviat al Centre Borja dels jesu?tes que hi ha a prop de Barcelona, i el prestigi¨®s historiador Hilari Raguer, al Miracle, a prop de Solsona (Lleida). Un tercer, justament, Andreu Soler, la persona denunciada com a autora dels abusos a Miguel Hurtado, tamb¨¦ va ser apartat al Miracle.

Des de la jerarquia abacial es mantenia un silenci prudent, segons el parer dels piadosos, o un hermetisme cardenalici, per als m¨¦s incr¨¨duls, a l¡¯espera que amain¨¦s la tempesta. La capacitat de resposta de Montserrat es fa palesa en un manifest de personalitats que des del centreesquerra a l¡¯esquerra comunista va sortir en defensa de l¡¯honorabilitat de la comunitat benedictina. Era important la imatge de portes enfora.

I ¨¦s que des del final de la Guerra Civil, Montserrat va jugar un paper molt diferent al del nacionalcatolicisme imperant. En la celebraci¨® de l¡¯entronitzaci¨® de la Moreneta, el 1947, es van canalitzar els anhels del catalanisme moderat i es va propiciar una reconciliaci¨® t¨¨nue entre els catalans creients, paral¡¤lelament als pomposos actes oficials. Calia fer molts equilibris en un catolicisme capa? de donar bisbes, com Pla i Deniel, que va batejar la revolta militar franquista com a croada, i d¡¯altres, com Vidal i Barraquer, que no va subscriure la carta conjunta que avalava l¡¯al?ament i va morir a l¡¯exili. Era dif¨ªcil casar, a menys de 10 anys que hagu¨¦s finalitzat la contesa, als requet¨¨s del Ter? de la Mare de D¨¦u de Montserrat amb els democristians seguidors de Manuel Carrasco Formiguera, l¨ªder d¡¯Uni¨® Democr¨¤tica que van afusellar els franquistes.

Els temps i l¡¯obertura conciliar van fer que Montserrat es convert¨ªs en un referent antifranquista: des de les declaracions a Le Monde (1963) de l¡¯abad Aurel¡¤li Escarr¨¦ contra la dictadura franquista (manipulades o no), fins al tancament d¡¯intel¡¤lectuals contra les penes de mort a membres d¡¯ETA en el consell de guerra de Burgos (1970). La mateixa i desapareguda Converg¨¨ncia, que era la viva encarnaci¨® de l¡¯esperit montserrat¨ª, va n¨¦ixer el 1974 entre els murs de l¡¯abadia. Fa amb prou feines un mes, al desembre passat, Montserrat va ser l¡¯escenari del dejuni del president Quim Torra, en solidaritat amb la vaga de fam dels l¨ªders independentistes presos. I ¨¦s que per a cert catalanisme conservador, Montserrat ¨¦s el pont espiritual que comunica nacionalisme i religi¨®. Per a l¡¯esquerra ha suposat hist¨°ricament una generosa pilota d¡¯oxigen. Per aix¨°, veure el monestir a la merc¨¨ dels vents de la peder¨¤stia que colpegen l¡¯Esgl¨¦sia ¨¦s una m¨¤cula dif¨ªcil de suportar per a aquesta mena de Vatic¨¤ catal¨¤.