Posant a T¨¤pies al seu lloc

Antoni T¨¤pies ¨¦s un dels artistes privilegiats que explica (com Joan Mir¨® i Pablo Picasso, a Barcelona, i Salvador Dal¨ª, a Figueres) amb una fundaci¨® que protegeix i vetlla per la seva obra i el seu llegat. Per¨° aquests centres, afavorits pels mateixos artistes no s¨®n els ¨²nics que vetllen per difondre i aprofundir en el coneixement de l¡¯obra d¡¯aquests artistes. En el cas de T¨¤pies, la fundaci¨® que va obrir les seves portes al juny 1990, est¨¤ acompanyada de la galeria Toni T¨¤pies, que dirigeix un dels fills del pintor. I des d¡¯aquest dijous tamb¨¦ de la galeria Mayoral (Consell de Cent, 287), que inaugura T¨¤pies avui (fins al 13 d¡¯abril), una exposici¨® en la qual a partir de gaireb¨¦ una dotzena d¡¯obres (realitzades entre el 1958 i el 2002) analitza la perviv¨¨ncia de l¡¯artista, que va morir el 6 de febrer del 2012, aviat far¨¤ set anys en els nostres dies. ¡°T¨¤pies no volia que la fundaci¨® fos un mausoleu com el de Mir¨®¡±, sintetitza el cr¨ªtic i fil¨°sof Arnau Puig, el comissari de la mostra i un gran amic de l¡¯artista des que van formar part del m¨ªtic moviment d¡¯avantguarda Dau al Set, per justificar la necessitat d¡¯aquesta exposici¨® que busca oferir una nova lectura i posa l¡¯accent en la vig¨¨ncia de l¡¯artista al segle XXI en obres com Fletxa i cordill, del 1974, en la qual s¡¯intueix un mapa de la pen¨ªnsula Ib¨¦rica desdibuixat i ple de guixades.

¡°Conec i estudio la seva obra plena d¡¯emoci¨® des de fa 72 anys i em continua estremint i commovent¡±, explica Puig, l¨²cid i r¨¤pid de ment el mateix dia que compleix els seus primers 93 anys, citant el mateix a Plini el Vell, Ausi¨¤s March, Plat¨®, Jorge Manrique, Ramon Llull o Goya, per acabar assegurant que T¨¤pies ¨¦s un autor de vanitas, bodegons i naturaleses mortes.

L¡¯exposici¨® permet veure com el pintor va passar a l¡¯informalisme a partir del 1954 i la seva evoluci¨® des d¡¯obres com Rect¨¢ngulos (1958), realitzada per T¨¤pies quan l¡¯artista va consolidar el seu llenguatge pict¨°ric i va participar a la Biennal de Ven¨¨cia i va obtenir premis internacionals com el premi Unesco i el Carnegie Institute de Pittsburgh. Aix¨ª mateix, permet veure que, a poc a poc, va avan?ar a l¡¯abstracci¨® informal i va convertir la superf¨ªcie pict¨°rica en murs on es podia realitzar incisions, gargots, marques, cal¡¤ligrafies, on imprimeix les seves petjades i hi enganxa objectes i elements relacionats amb la realitat, una manera de treballar que va acabar sent constant en la seva producci¨®, com es pot veure en obres com Almenas (1959), Agujeros i llaves sobre blanco (1968), Ocre con seis collages (1973) i Diarios amontonados (1969). ¡°S¨®n objectes volguts, benvolguts o que recorden experi¨¨ncies personals com en Nuat, del 1997, en el qual col¡¤loca una matr¨ªcula d¡¯un cotxe¡±, subratlla Puig.

La mostra es complementa amb un cat¨¤leg amb textos hist¨°rics dels anys seixanta i setanta de Dan Evans, Roland Penrose, Yvone Taillandier i Michael Tapi¨¦ i entrevistes als quatre directors de la Fundaci¨® T¨¤pies: Manuel Borja-Villel, Nuria Enguita, Laurence Rassel i Carles Guerra que coincideixen en ¡°la falta d¡¯una relectura i resituaci¨® de l¡¯artista al segle XXI¡±, i la seva poca vinculaci¨® amb el m¨®n acad¨¨mic, segons ha ressaltat l¡¯autor de les quatre entrevistes, el gestor cultural Lluci¨¤ Homs, que destaca l¡¯especial cruesa del director actual, Guerra, que assegura que T¨¤pies comen?a a estar absent dels discursos muse¨ªstics del segle XXI.

Segons Puig: ¡°Qualsevol obra que no sigui pensada per ser venuda ¨¦s una obra que no existir¨¤¡±. Aquestes existeixen, no s¨®n in¨¨dites, tot i que feia temps que no s¡¯exposaven, i es poden adquirir per una quantitat que va des dels 250.000 fins al 600.000 euros, perqu¨¨ T¨¤pies ¡°continua gaudint d¡¯un bon moment al mercat de l¡¯art, si b¨¦ els seus discursos acad¨¨mics i la seva influ¨¨ncia no estan a l¡¯altura¡±, segons Homs. ¡°Si la T¨¤pies estigu¨¦s en una altra ciutat com Par¨ªs o Nova York sempre hi hauria cues¡±, sentencia Puig. El 2017 (¨²ltimes dades disponibles) la van visitar menys de 55.000 persones, un 12% menys que l¡¯any anterior.

L¡¯exposici¨® comen?a la commemoraci¨® del 30¨¨ aniversari de la galeria Mayoral amb una programaci¨® que inclou la seva participaci¨® en Arco Madrid i, per primera vegada, en TEFAF de Maastricht.