Pessoa i el pessimisme

A excepci¨® d¡¯un llibre d¡¯Eduard von Hartmann ¡ªque no s¡¯ha de confondre amb el neokanti¨¤, de nom Nicolai¡ª, Zur Geschichte und Begrundung des Pessimismus (Sobre la historia i la fonamentaci¨® del pessimisme), amb prou feines es troba bibliografia sobre aquest tema, que ho ¨¦s, b¨¤sicament, dels segles XIX i XX; per ser m¨¦s exactes, de mitjan segle XIX fins als nostres dies. Les revolucions de 1830 i 1848 a Fran?a, la desfeta de R¨²ssia a la guerra de Crimea (1856), l¡¯ascens d¡¯una burgesia est¨°lida, el mite fal¡¤laci¨®s del progr¨¦s, el naixement de l¡¯opini¨® comuna i d¡¯altres fets hist¨°rics esdevinguts al continent van generar en la classe intel¡¤lectual de tot Europa el sentiment que era tan dif¨ªcil creure en D¨¦u com en l¡¯home, i que, per tant, ja no hi havia res m¨¦s per creure que un mateix, posat que aquest un mateix tingu¨¦s prou fe i confian?a en si com per ser optimista.

L¡¯obra de Schopenhauer ¡ªque arru?na tot l¡¯optimisme hegeli¨¤ respecte a l¡¯individu i l¡¯Estat, un optimisme que, exultat, seria un dels fonaments del Tercer Reich¡ª, i despr¨¦s, per acabar-ho d¡¯adobar, l¡¯obra de Nietzsche, van reblar un sentiment molt escampat en les lletres i les arts europees en qu¨¨ el nihilisme com a concepci¨® universal s¡¯agermanava amb aquest malestar i manca de perspectives per a l¡¯individu que anomenem pessimisme: les societats poden viure en la mis¨¨ria, per¨° no s¨®n pessimistes; els pobles poden viure en l¡¯enduran?a, per¨° sempre s¡¯inventen alguna il¡¤lusi¨® per carregar-se d¡¯esper.

Turgu¨¨niev, pel que sembla, va ser qui es va inventar la paraula nihilisme (de nihil, no res en llat¨ª), i la va exemplificar a la seva novel¡¤la Pares i fills (1862). Per¨° ja Friedrich Heinrich Jacobi ¡ªtan criticat per H?lderlin¡ª, en una carta enviada a Fichte l¡¯any 1799, feia servir aquest llatinisme. No ¨¦s gens estrany: Fichte era un optimista independentista, mentre que Jacobi, com a rom¨¤ntic mel¡¤liflu, veia en els fets de la revoluci¨® de 1789 l¡¯origen de tot el pessimisme que hom es pugui afigurar.

Sense aquest rerefons d¡¯escepticisme general, amb el biaix propi d¡¯aquest fenomen quan entra en la consci¨¨ncia individual, no s¡¯hauria produ?t una gran quantitat de literatura dels ¨²ltims dos segles, o quasi, sovint dominada per una perplexitat extraordin¨¤ria davant la hist¨°ria, el m¨®n, la societat, i fins i tot el llenguatge: vegeu alguns textos de Hofmannsthal i de Wittgenstein, tamb¨¦ el libretto de Mois¨¨s i Aar¨®, l¡¯¨°pera de Sch?nberg. Com a literatura primig¨¨nia del pessimisme, aix¨° s¨ª, sempre haurem de tenir present el llibre prof¨¨tic d¡¯Isa?es.

Sense aquesta tradici¨® tampoc no s¡¯hauria produ?t un llibre tan carregat d¡¯inquietud ¡ªno pel m¨®n, sin¨® a l¡¯entorn d¡¯un mateix¡ª com aquest de Fernando Pessoa que avui aconsellem, un dels grans textos sobre la q¨¹esti¨® que hem comentat: Llibre del desassossec, nova edici¨® corregida i ampliada de Richard Zenith, traducci¨® de Gabriel Sampol i Nicolau Dols (Barcelona, Quaderns Crema, 2018). Es tracta d¡¯una nova edici¨®, corregida i millorada, del llibre que va ser publicat fa cosa de vint anys. El llenguatge que s¡¯hi fa servir continua sent una mica arcaic (pret¨¨rits simples en comptes del m¨¦s usual perifr¨¤stic; i ara recordo que Badia i Margarit comentava que, al Principat, no a Val¨¨ncia, paraules com digu¨¦ o an¨¤ en lloc de va dir o va anar nom¨¦s s¡¯empassen gr¨¤cies a les abans acostumades lectures b¨ªbliques; ¡°Jes¨²s an¨¤ i digu¨¦ als seus deixebles...¡±); per¨° la traducci¨® ¨¦s rica i fidel.

Sigui com vulgui, el Llibre del desassossec de Pessoa ¨¦s un dels grans llibres sobre el pessimisme existencial que ha donat el segle, juntament amb algunes p¨¤gines del Sartre de L¡¯¨¦sser i el no res ¡ªt¨ªtol que va despertar aquesta fac¨¨cia per part d¡¯un ir¨°nic: ¡°Molt no res i poc ¨¦sser¡±. En el cas de Pessoa, com que es tracta d¡¯un home de lletres, aquest no res dels existencialismes es transforma en una barreja d¡¯escepticisme antic, una dissoluci¨® de la categoria del subjecte molt pr¨°pia del temps de Sigmund Freud ¡ªque, en part, ¨¦s un fenomen de l¡¯¨¨poca, i en un intent calmat, no pas desesperat, de trobar justificaci¨® a aquell ¨¦sser-en-el-temps que va ocupar l¡¯obra de Heidegger: tant, que al final l¡¯¨¦sser va triomfar per damunt de tot nihilisme gr¨¤cies a haver l¡¯autor bandejat de la seva filosofia tant la moral com l¡¯ethos social.

Aix¨° passa tamb¨¦ al Llibre del desassossec, amb un inici en qu¨¨ es parla de la manca de fe en D¨¦u i en la Humanitat alhora. I afirma el portugu¨¨s: ¡°Ser pessimista ¨¦s agafar qualsevol cosa com a tr¨¤gic, i aquesta actitud ¨¦s una exageraci¨® i un destorb¡±. ?s un destorb tan gran, que no ¨¦s estrany que, sense creure ni en D¨¦u ni en els homes, hi hagi molta gent que, per no desassossegar-se massa, hagi donat sentit a la seva vida amb una fe desaforada en el primer que han trobat a m¨¤: la p¨¤tria, l¡¯ecologia, el feminisme, el menjar sa, l¡¯esport, els animalons, l¡¯antitabaquisme i tot el que es veur¨¤. Aquests no es desassosseguen, per¨° passen pel m¨®n sense haver tret el cap, responsablement, a l¡¯abisme del poc sentit que t¨¦ sempre l¡¯exist¨¨ncia, i l¡¯esc¨¤s que tenen la hist¨°ria i la humanitat als nostres dies.