Un Nobel per al Bru de Sala

Com que no hi ha cap premi Nobel de Literatura Comparada, caldria demanar al jurat suec que n¡¯instaur¨¦s un per al Bru de Sala, gr¨¤cies a un sol article: Els dolents i el catal¨¤, aparegut a El Peri¨®dico el 14 de gener, on ens diu que la literatura catalana ¨¦s apocal¨ªptica i la castellana integrada. Ho raona admirablement afirmant que el com¨² denominador de la literatura espanyola ¨¦s ¡°el contrast entre el mestratge descriptiu i el conformisme davant l¡¯autoritat i la societat vertical¡±, mentre que la literatura catalana parteix ¡°d¡¯una posici¨® inconformista i rebel, d¡¯un desig d¡¯horitzontalitat que la impot¨¨ncia no amanseix¡±. Quina meravella de discerniment, aquest home!

Per¨° aix¨° no ¨¦s tot: resulta que, si els escriptors catalans dolents (segons ell, Josep Carner, Carles Riba i Josep Pla) no s¨®n realment tan dolents, ¨¦s perqu¨¨ s¨®n (atenci¨®, lectors!) criptosubversius. I, en canvi, els realment bons (entre altres, segons ell, Baltasar Porcel i Miquel de Palol) s¨®n pura dinamita contra l¡¯ordre. Es fa del tot necessari recollir firmes a la pla?a de Catalunya per demanar que s¡¯instauri, com m¨¦s aviat millor, aquest Nobel de Literatura Comparada. No oblidem que el Bru de Sala, ja de molt jove, era posse?dor d¡¯una estranya maduresa. Ho va dir l¡¯Albert Manent (D¨¦u l¡¯hagi perdonat!). De fet, s¨ª que ho era una mica, d¡¯estranya, perqu¨¨ va escriure La fi del fil, un llibre que, com el seu nom indica, versifica sobre la crisi del sector t¨¨xtil.

La xarxa es va omplir d¡¯insults i atacs contra ell, per¨° tota mena d¡¯atenci¨®, ni que sigui negativa, a ell el transfigura (no hi ha foto seva sense el seu somriure de satisfacci¨® gen¨¨tica). Jo, en canvi, l¡¯admiro molt. De fet, crec que li haurien de donar el Nobel de tot. Pertany a una generaci¨® d¡¯escriptors molt intel¡¤ligents que es van situar molt aviat a l¡¯abric de l¡¯Administraci¨®, que ¨¦s la millor manera d¡¯inflar la bossa. Com a escriptor catal¨¤, no s¨¦ si ¨¦s criptosubversiu o pura dinamita o si, ara i ad¨¦s, alterna les dues coses. Alguns amics em diuen que, d¡¯escriptor, res; que nom¨¦s ¨¦s un escrivent llagoter al servei del poder, i que ho dissimula molt b¨¦ nedant i guardant la roba. Res, pura enveja.

L¡¯¨²nic obstacle que potser impediria donar-li el Nobel ¨¦s que t¨¦ una temible competidora, que en lloc de nedar i guardar la roba, es tira directament a l¡¯aigua vestida. Es tracta d¡¯una altra escriventa: la imparcial, l¡¯educada i continguda tertuliana de FAQS, l¡¯hagi¨°grafa del Mas, la fan del puigfugit i del seu ratafi¨®s successor, la gran propagandista i flama del proc¨¦s: la patri¨°tica Pilar Rahola (que tamb¨¦ sap com inflar la bossa amb els substancials favors que li proporciona el rei Artur). No tots els pa?sos poden estar orgullosos de tenir un parell de joies aix¨ª, llumeneres i guies intel¡¤lectuals de la nostra futura independ¨¨ncia. Nom¨¦s de pensar-hi, em venen ganes de sortir al carrer i cridar: ¡°Visca Catalunya lliure!¡±.