Qui en t¨¦ la culpa?

Sis dies, ha durat la vaga ¡ªo, m¨¦s concretament, l¡¯atur patronal¡ª dels taxis de Barcelona per protestar per la regulaci¨® dels seus suposats competidors, els autom¨°bils VTC que gestionen les empreses Uber i Cabify. A Madrid, unes protestes semblants van comen?ar pocs dies m¨¦s tard i encara duren, amb l¡¯agreujant que han afectat la important fira internacional de turisme Fitur, situada en el recinte d¡¯Ifema, que est¨¤ allunyat del centre urb¨¤, motiu pel qual, tot i que est¨¤ ben comunicat amb el metro, li caldr¨¤ un servei de taxis a qui no conegui prou la ciutat.

En qualsevol cas, les dificultats de transport per les protestes dels taxistes, no debades porten a terme funcions pr¨°pies del servei p¨²blic, han causat perjudicis considerables a empreses i particulars de tota mena. Cal subratllar, a m¨¦s, que els cotxes VTC han tingut m¨¦s clients que mai: compte, taxistes, que els ciutadans es poden habituar a aquest tipus de transport i, com ¨¦s sabut, ¡°qui estima, s¡¯arrima¡±.

No obstant aix¨°, aquest ¨¦s un conflicte diferit. Aquest era el t¨ªtol de l¡¯editorial d¡¯EL PA?S de l¡¯1 d¡¯octubre passat, despr¨¦s que el Govern aprov¨¦s un decret que establia alguns principis reguladors, per¨° traspassava la gesti¨® de les seves compet¨¨ncies en aquesta mat¨¨ria a les comunitats aut¨°nomes. Ara ¨¦s el Govern de la Generalitat el que, en bona part, l¡¯ha traspassada a l¡¯autoritat metropolitana de Barcelona que presideix Ada Colau.

El que han de fer els poders p¨²blics ¨¦s regular la compet¨¨ncia, una cosa b¨¤sica en una economia de mercat que benefici? tothom

Aix¨ª doncs, uns es passen la pilota als altres. Aix¨° no ¨¦s governar de deb¨°, aix¨° ¨¦s eludir la responsabilitat de governar, ¨¦s la por d¡¯enfrontar-se amb els problemes. Com en tantes altres mat¨¨ries, els titulars dels poders p¨²blics renuncien a les funcions per les quals han estat triats perqu¨¨ no siguin titllats d¡¯impopulars en algun sector. En lloc de resoldre els conflictes decideixen ajornar-los. I, de vegades, s¨®n de molt grans i amb interessos enfrontats molt seriosos i dif¨ªcils de conciliar. Per¨° aquest no ¨¦s el cas.

Es tracta, al meu parer, d¡¯un problema que es pot resoldre amb relativa facilitat si les autoritats, com a representants dels ciutadans, dialoguen i negocien amb les parts per acabar adoptant una resoluci¨® final realista i de sentit com¨² que s¡¯atingui a criteris de just¨ªcia per a totes les parts i d¡¯efic¨¤cia per al transport urb¨¤. La prova pr¨¤ctica que aix¨° no ¨¦s dif¨ªcil de solucionar queda palesa en el fet que la conviv¨¨ncia entre tots dos tipus de transport no ha estat conflictiu a Europa ni a Am¨¨rica. Vegem-ho.

La funci¨® de tots dos tipus de transport ¨¦s la mateixa: operar a grans ciutats i ¨¤rees urbanes per traslladar viatgers. A partir d¡¯aquesta premissa, cal establir una relaci¨® d¡¯igualtat entre les parts en conflicte. Potser la difer¨¨ncia sigui que una part, els taxis, t¨¦ una hist¨°ria passada i l¡¯altra, els VTC, com que s¡¯han implantat recentment, no t¨¦ les mateixes c¨¤rregues que la primera. Es tracta, per tant, de resoldre aquesta desigualtat de tracte en all¨° que pot ser discriminatori. I, certament, ¨¦s discriminatori que per a un servei molt semblant, si no, id¨¨ntic, a uns se¡¯ls exigeixin unes c¨¤rregues fiscals, laborals i administratives diferents a les dels altres. Per tant, el que han de fer els poders p¨²blics ¨¦s regular la compet¨¨ncia, una cosa b¨¤sica en una economia de mercat que benefici? tothom. A m¨¦s, tenint en compte els avan?os tecnol¨°gics, les difer¨¨ncies entre tots dos tipus de transport estan desapareixent. De fet, ja hi ha agrupacions de taxis que funcionen com els VTC. Que les parts tinguin els mateixos drets i deures ¨¦s la tasca que han de realitzar les autoritats competents, que saben que el principi d¡¯unitat de mercat ¨¦s un aspecte central de tot el conflicte.

Ni tan sols resoldre aix¨°, no saben fer, les nostres autoritats estatals, auton¨°miques i locals? Doncs, que em perdonin, per¨°, si ¨¦s aix¨ª, s¨®n bastant incompetents, per no dir in¨²tils. I els m¨¦s perjudicats, almenys en aquests dies d¡¯aturades, s¨®n els ciutadans, aquells que els han de votar les properes eleccions. Per tant, potser, fins i tot, els assessors electorals dels c¨¤rrecs p¨²blics s¡¯equivoquen quan els recomanen eludir responsabilitats que s¨®n ineludibles perqu¨¨ van en el sou.

Els taxistes s¡¯han passat amb les seves accions obstructives i, en certs casos, violentes. Per¨° crec que no soc un demagog populistes, avui tan en voga, si dic que, en aquest cas i en el fons de la q¨¹esti¨®, la culpa ¨¦s dels pol¨ªtics.

Francesc de Carreras ¨¦s professor de Dret Constitucional.