La misteriosa pol¨ªglota

Barcelona ¨¦s una ciutat on passen coses diminutes cada segon. Part¨ªcules de fen¨°mens humans, gaireb¨¦ imperceptibles. Per aix¨° camino tant pels seus carrers, tot i que al final del meu recorregut sempre acabo desembocant al passeig de Gr¨¤cia. Una vegada travessada la Diagonal, enfilo l¡¯avinguda cap al mar. Per¨° abans m¡¯aturo un moment al Francesco de Val¨¨ncia amb passeig de Gr¨¤cia i faig un tallat. Comprovo que una de les treballadores de la barra ha ascendit i ara ¨¦s encarregada. Tinc ganes de felicitar-la per¨° em continc. En tinc prou amb veure-la feli?. Surto d¡¯all¨¤ i entro a la Casa del Llibre, on si demano l¡¯¨²ltima novel¡¤la de Sara Vaughan o John Grisham ning¨² em respon que aquests autors no els venen. Surto amb un llibre i m¡¯assec en un dels tres bancs que s¨®n a la sortida. Faig aquesta operaci¨® al mat¨ª o a la tarda. Aquesta rutina, caminar, que m¡¯agradaria tan lleugera com L¡¯home que camina, de Giacometti, m¡¯ajuda a viure en silenci i a dialogar amb mi mateix, com si m¡¯an¨¦s preguntant si ja estic preparat per fer-ho amb els altres.

La setmana passada em va passar una cosa que no s¨¦ si sabr¨¦ relatar tan b¨¦ com ho faria un escriptor amb talent. Les ganes de compartir l¡¯experi¨¨ncia imposen la meva imprud¨¨ncia est¨¨tica. Estava a punt d¡¯aixecar-me del seient, quan una dona se¡¯m va apropar i em va preguntar en castell¨¤ si jo era espanyol. Al principi em va deixar una mica descol¡¤locat, no tant per la pregunta com des d¡¯on la va fer, des de darrere el banc on estava assegut, com si caigu¨¦s del cel. Tal va ser aix¨ª que primer em va arribar la pregunta com un prec o gemec llastim¨®s, professional. Quan se¡¯m va posar al davant, vaig connectar la veu al seu f¨ªsic, alta, moderadament prima, vestida amb una roba que volia ser moderna encara que es vei¨¦s una mica desgastada no vaig acabar de saber si pel seu ¨²s o la intemp¨¨rie. La seva edat era indefinida, com si volgu¨¦s dissimular-la. Em va preguntar si parlava angl¨¨s o franc¨¨s o itali¨¤. Li vaig mentir amb un indissimulat desinter¨¨s dient-li que era franc¨¨s, i llavors va deixar anar una xerrameca de la qual no em vaig assabentar de res. Instant¨¤niament li vaig confessar que era espanyol. Llavors em va dir que acabava de sortir d¡¯un hospital i que necessitava alguns diners per poder llogar una habitaci¨® aquella mateixa nit. Abans de dir-li res, li vaig preguntar si sabia angl¨¨s i que m¡¯ho repet¨ªs en aquesta llengua. Ho va fer i aquesta vegada la vaig entendre millor, una cosa que, d¡¯altra banda, em va disgustar for?a perqu¨¨ vaig observar que la seva pron¨²ncia era millor que la meva. Li vaig demanar que ho repet¨ªs en itali¨¤. S¡¯ho havia apr¨¨s tot de mem¨°ria? O era una pol¨ªglota? Li vaig preguntar si sabia dir en aquestes lleng¨¹es alguna cosa m¨¦s que l¡¯almoina que demanava.

Llavors, com si s¡¯hagu¨¦s tractat d¡¯una ofensa, em va encastar una altra tirallonga de paraules, en totes tres lleng¨¹es, aquesta vegada de sintaxi i contingut m¨¦s complexos, que em va deixar mut. On ha apr¨¨s, vost¨¨, senyora, aquestes lleng¨¹es, a m¨¦s del castell¨¤ i el catal¨¤? ¡°B¨¦, sentint-les parlar¡±, va dir, com si m¡¯indiqu¨¦s que per aprendre-les no li havia calgut cap acad¨¨mia. Per¨° on? ¡°Per aqu¨ª, algun viatge per aqu¨ª, algun altre per all¨¤¡±. No vaig insistir m¨¦s perqu¨¨ vaig tenir la impressi¨® que ella mateixa era incapa? de determinar quan, on i com havia obtingut aquesta facilitat idiom¨¤tica. Li vaig donar un bitllet de cinc euros i li vaig preguntar per qu¨¨ feia aix¨°, demanar diners. Em va contestar que nom¨¦s ho necessitava per a aquella nit, que l¡¯endem¨¤ aniria a una assistent social i tot s¡¯aniria resolent. M¡¯ho va dir aix¨ª, gaireb¨¦ com si estigu¨¦s segura que res contradiria aquesta mec¨¤nica. ¡°D¡¯on ¨¦s vost¨¨?¡±, em va preguntar, i vaig tenir l¡¯estranya certesa que realment s¡¯interessava per mi. Vaig n¨¦ixer a l¡¯Argentina, li vaig contestar. ¡°Ja ho sabia, per¨° on?¡±. Buenos Aires. ¡°Ah, un dels meus somnis ¨¦s caminar algun dia per l¡¯avinguda de Mayo fins a la Casa Rosada. B¨¦, senyor, que tingui molt bona tarda i moltes gr¨¤cies per la seva generositat. Em va sorprendre el to llastim¨®s i teatral de la primera vegada, com si de sobte hagu¨¦s descobert que alguna cosa l¡¯havia apartat de la seva feina di¨¤ria. I es va perdre entre el riu de turistes cap a la Diagonal.

Vaig romandre assegut amb el llibre que acabava de comprar, La isla de los conejos, d¡¯Elvira Navarro. El fullejo una bona estona i m¡¯aturo en una an¨¨cdota d¡¯un dels seus relats. A una dona se li mor el fill de c¨¤ncer. Davant d¡¯aquesta immensa p¨¨rdua, la dona decideix morir com el seu fill. Comen?a a ingerir tots els aliments cancer¨ªgens que troba al seu pas. Havia decidit morir tamb¨¦ de c¨¤ncer.

Torno al mateix lloc. Per¨° la misteriosa pol¨ªglota encara no s¡¯ha presentat.

Ernesto Ayala-Dip ¨¦s cr¨ªtic literari.