Armilles nues

Fa tan sols uns mesos que m'he mudat d'Atenes a Par¨ªs, aix¨ª que dissabte passat em vaig llevar encara conf¨®s i, en obrir la finestra parisenca i veure diversos cubells d'escombraries cremant, vaig pensar per un moment que encara era als carrers que porten fins a la pla?a Sintagma. Amb l'aixecament dels gilets jaunes assistim a l'hel¡¤lenitzaci¨® del conflicte franc¨¨s o, per invertir el sentit de la met¨¤fora, a l'europe?tzaci¨® del conflicte grec. El que est¨¤ passant ¨¦s el despla?ament de les formes d'opressi¨®, per¨° tamb¨¦ de resist¨¨ncia i de contestaci¨®, des dels marges d'Europa al centre. Aquest desbordament es repeteix en el per¨ªmetre nacional despla?ant-se des de les rotondes de les prov¨ªncies a les avingudes de la capital. L'ona expansiva de la crisi de les institucions democr¨¤tiques europees que va sacsejar els pa?sos designats com a PIGS (Portugal, It¨¤lia, Gr¨¨cia i Espanya) el 2011 i que va esclatar a Gr¨¨cia el juny del 2015, quan la comunitat europea es va negar a acceptar les conseq¨¹¨¨ncies pol¨ªtiques del resultat del refer¨¨ndum sobre el rescat financer i la imposici¨® de mesures d'austeritat, no ha pogut ser continguda als marges i ha arribat progressivament al centre, estenent-se durant aquests ¨²ltims anys fins a Fran?a.

L'enfonsament del Parlament grec, que els que podr¨ªem anomenar, per oposici¨® als PIGS, llops d'Europa ¨CFran?a i Alemanya¨C van propiciar i van aplaudir des del seu tron colonial, no era sin¨® la primera detonaci¨® d'una explosi¨® programada de totes les institucions democr¨¤tiques europees. Les brutals pol¨ªtiques aplicades a Gr¨¨cia es van estendre a poc a poc des d'Atenes fins a Par¨ªs: la mateixa neoliberalitzaci¨® del mercat de treball, un escanyament fiscal semblant a les classes mitjanes, un desmantellament similar de les institucions p¨²bliques, una precaritzaci¨® extrema id¨¨ntica dels treballadors pobres, un agreujament id¨¨ntic de les pol¨ªtiques migrat¨°ries, la mateixa accentuaci¨® dels llenguatges institucionals racistes com a ¨²nica manera de donar cohesi¨® nacional a un teixit social fracturat.

Si les revoltes s'han manifestat aix¨ª a Fran?a no ¨¦s nom¨¦s per la generalitzaci¨® de l'atac neoliberal contra els Estats del benestar, sin¨® tamb¨¦ perqu¨¨ Fran?a s'ha convertit en un altre porc en relaci¨® amb el col¨®s alemany. Les desigualtats de l'euro, accentuades per les desigualtats de classe, fan que les classes populars franceses siguin tractades aqu¨ª com el populatxo grec ho ¨¦s a Europa: com el sud de la naci¨®. ¡°Que es podreixin¡±, semblen afirmar a l'un¨ªson multinacionals, accionistes i dirigents, sense entendre que la mis¨¨ria del lumpen ser¨¤ aviat la seva pr¨°pia mis¨¨ria. A ning¨² en aquest extrem d'Europa li va importar que crem¨¦s Ex¨¤rkhia: ara el que cremen s¨®n els Camps Elisis.

La q¨¹esti¨® ja no ¨¦s portar o no una armilla groga, sin¨® deixar caure els pantalons del lluitador viril

Amb el pas de la crisi i la resposta de la perif¨¨ria al centre, canvien els contrastos i els jocs de fons i forma: Europa va ocultar la crisi de la democr¨¤cia representativa a Gr¨¨cia sota l'aparen?a del que va anomenar la doble crisi del deute i dels refugiats. Es va dir dels grecs, titllant-los de negres i otomans d'Europa, que eren ganduls i incapa?os de pagar impostos. El cos del migrant, assenyalat com a amena?a per als l¨ªmits (racials, sexuals) de la naci¨®, va ser atacat en benefici de la reconstrucci¨® d'una imatge nacional (blanca, occidental, viril) forta. A Fran?a, el despla?ament del problema es repeteix: la crisi de la democr¨¤cia representativa es converteix en una resposta per la p¨¨rdua de poder adquisitiu de les classes treballadores blanques i en un conflicte per la gesti¨® de la migraci¨® de la qual l'extrema dreta francesa ¡ªcom ja ho va fer Alba Daurada a Gr¨¨cia¡ª s'alimenta en un banquet que devora pobresa i desarrelament i vomita llenguatges i s¨ªmbols colonials i patriarcals. L¡¯esv¨¤stica es menja l'energia transformadora dels armilles grogues. Estem, per dir-ho amb Pasolini, davant del proc¨¦s a trav¨¦s del qual una subcultura de la c¨°lera absorbeix una subcultura de l'oposici¨®.

Aquesta transformaci¨® alqu¨ªmica de la pot¨¨ncia de la revolta en neonacionalisme ¨¦s la que porta a enfrontar l'armilla groga i la bandera verda, l'armilla groga i el gorro rosa. Tot sembla afirmar que hem d'escollir entre la revolta de classe i l'ecologia, entre la cr¨ªtica del neoliberalisme i la revoluci¨® transfeminista.

Les idees patriarcocolonials de representaci¨® pol¨ªtica, d'Estat-naci¨®, de fam¨ªlia i de ciutadania han patit una erosi¨® sense precedents en els ¨²ltims cinquanta anys. Des de baix, aquestes nocions han estat posades en q¨¹esti¨® per les minories (enteses no en termes de nombre, sin¨® en termes d'opressi¨® i potencial revolucionari) de g¨¨nere, sexuals i racials que denuncien el funcionament d'aquestes institucions de la modernitat com a tecnologies d'opressi¨®. Els processos de descolonitzaci¨® i de despatriarcalitzaci¨® iniciats als anys cinquanta i seixanta assoleixen avui una dimensi¨® planet¨¤ria i reclamen la invenci¨® de noves institucions i contractes socials. D'altra banda, i de manera simult¨¤nia, encara que inversa, els processos de financiaritzaci¨® de l'economia i robotitzaci¨® del treball han buidat de contingut i poder els centres de decisi¨® nacional de l'antic r¨¨gim i han desdibuixat les formes d'acci¨® i reacci¨® que donaven cohesi¨® a la revolta de la classe obrera. Endeutada i amb feines prec¨¤ries externes a la f¨¤brica, a la nova massa d'e-proletaris li manca consci¨¨ncia d¡¯e-classe i desconeix les seves possibles aliances transfeministes i anticolonials.

Les brutals pol¨ªtiques aplicades a Gr¨¨cia es van estendre a poc a poc des d¡¯Atenes a Par¨ªs

Cal desemmascarar la fal¡¤l¨¤cia que s'amaga sota la disjuntiva entre lluites de classe i lluites transfeministes i anticolonials. Som al davant d'un ¨²nic proc¨¦s de revoluci¨® planet¨¤ria, de canvi de paradigma, en el qual una multiplicitat de vectors nous s'oposen a la vella cultura necropol¨ªtica patriarco-colonial-capitalista. Aquest nou moviment ecotransfeminista nom¨¦s pot ser revolucionari, ja que exigeix al mateix temps un canvi total (des del cos al territori, des de la instituci¨® a la imaginaci¨®) de les maneres de produir i de reproduir la vida sobre el planeta. ?s davant d'aquesta revoluci¨® planet¨¤ria davant de la qual s'al?a, utilitzant part de l'energia de les revoltes dels precaris com a combustible alqu¨ªmic, un proc¨¦s tamb¨¦ planetari de contrarevoluci¨® als Estats Units, el Brasil, Turquia, Andalusia, Gr¨¨cia o Fran?a.

La deriva hel¡¤l¨¨nica del conflicte franc¨¨s exigeix l'europe?tzaci¨® urgent de la lluita. Nom¨¦s des d'aquest horitz¨® europeu, i fins i tot caldria dir planetari, des de la internacionalitzaci¨® ecologista, anticolonial i transfeminista del conflicte i de la lluita, ¨¦s possible afrontar la crisi de la democr¨¤cia representativa i el final del r¨¨gim del carb¨®-patriarcat-capitalisme.

La q¨¹esti¨® ja no ¨¦s portar o no una armilla groga, sin¨® deixar caure els pantalons del lluitador viril. Afirmem la nostra condici¨® de cos vulnerable davant del capitalisme patriarcocolonial. Retornem la sensualitat i la poesia a la lluita, que cada armilla groga besi l¡¯altra, cada dia una boca diferent, sense identitat i sense papers. Posem semen seropositiu a la r¨¤bia i purpurina a la c¨°lera perqu¨¨ l'extrema dreta no pugui alimentar-se'n. Que la lluita sigui boja i marica. Parlem del poder amb viol¨¨ncia: que siguin les paraules i no els cossos els que s'estripin. I siguem poderosos abra?ant els carrers. Que en la lluita c¨¤piguen les mans tremoloses i les cames febles. Que l'¨²nica cosa que calgui immolar sigui el nom de tots els dictadors, del passat i del futur.

Paul B. Preciado?¨¦s fil¨°sof.