A l¡¯habitaci¨® 121

Els van veure per ¨²ltima vegada la vig¨ªlia de Reis, prop de les deu del mat¨ª. La parella caminava per l¡¯hotel, aixecat sobre la sorra de la platja del Portitxol. Les dunes i els pins corbats pel vent van conviure tot sols amb el mar fins al 1907, quan es va construir Villa Teresita, avui rebatejada com a hostal Emp¨²ries. L¡¯hotel va n¨¦ixer per acollir els arque¨°legs que esgarrapaven la terra a la recerca de les ciutats grega i romana amagades al ventre de les ru?nes d¡¯Emp¨²ries.

Potser la nostra parella va caminar al mat¨ª pel laberint geom¨¨tric del jaciment grecorom¨¤, amb una audioguia, imaginant-se la vida que un dia van aixoplugar aquells murs escassos de pedra. A l¡¯Empord¨¤, es presumeix amb freq¨¹¨¨ncia d¡¯aquests importants vestigis. ¡°No entenem absolutament res, per¨° ens fascina perqu¨¨ el trobem vell¡±, escrivia Josep Pla a El meu pa¨ªs, i assegurava que els que som dels voltants no el visitem mai perqu¨¨, com es fa amb la fam¨ªlia, el donem per descomptat. En dono fe.

Probablement, en el seu passeig, la nostra parella no duia barret blanc, ni traje blanc, ni camisa, corbat¨ª i sabates tamb¨¦ blanques, com una mena de cowboy cub¨¤. Aquesta ¨¦s la fila que feia l¡¯estiu passat el tex¨¤ Kimbal Musk. I ¨¦s que el germ¨¤ d¡¯Elon Musk, cofundador de Tesla, va triar el petit poble mariner de la Costa Brava per casar-se, mentre el seu germ¨¤ es rebolcava en el fangar de Twitter. Van llogar les ru?nes (s¨ª, resulta que aix¨° es pot fer), i van blindar el centre per garantir la seguretat d¡¯una llista de convidats amb el cognom Hayek.

Per sort, quan la nostra parella va arribar a l¡¯Escala, la tramuntana ja havia escombrat les restes del fenomen Musk i la turistada de l¡¯estiu; les terrasses atape?des s¡¯havien transformat en nues cadires met¨¤l¡¤liques al caliu d¡¯una estufa solit¨¤ria, aptes nom¨¦s per a esperits forts. En les seves Tres guies, altre cop Pla, el relator per excel¡¤l¨¨ncia de l¡¯Empord¨¤, va resumir aix¨ª el municipi que acull les ru?nes d¡¯Emp¨²ries: ¡°No pot doncs constituir una sorpresa l¡¯aspecte asc¨¨tic, simple, esquem¨¤tic, que t¨¦ aquesta poblaci¨®: la terra ¨¦s pobra, el mar, extrem; les calamitats i els dolors, constants¡±.

Per¨° la tarda d¡¯un dissabte qualsevol, la nostra parella potser va pensar que caminava pel lloc on els somnis es fan realitat. El raconet per poder gaudir d¡¯una vida ordin¨¤ria, lluny de l¡¯estr¨¨s del m¨°bil, per poder estendre la roba al sol i llegir el diari davant del mar; per menjar amb gana, beure amb set i dormir amb son, ¡°on tots els dies s¨®n iguals, tant si bufa el garb¨ª, el gregal, el xaloc, com la tramuntana¡±... El somni m¨¦s gastat del m¨®n.

Un somni potser contrari al que tenia V¨ªctor Catal¨¤, que en realitat es deia Caterina Albert ¨Cja se sap, dona amb nom d¡¯home per perdurar¨C i que va n¨¦ixer i va morir a l¡¯Escala (1869-1966). Pla se la va trobar un dia pels seus carrers: ¡°No intento parlar-li de coses liter¨¤ries: sempre que ho he intentat he hagut de deixar-ho per impossibilitat de trencar la mod¨¨stia incorruptible d¡¯aquesta senyora. V¨ªctor Catal¨¤ ¨¦s l¡¯escriptor m¨¦s modest que existeix¡±. La mod¨¨stia, aquesta virtut que s¡¯ajustava (s¡¯ajusta?) perfectament al que s¡¯espera d¡¯una dona.

Possiblement, la nostra parella no sabia res d¡¯El quadern gris de Pla, ni de la Solitud de Caterina Albert, potser ni tan sols de les ru?nes d¡¯Emp¨²ries, de Musk i de les seves noces. O de les varietats de peixos d¡¯un poble conegut per les seves anxoves. O que el mateix Pla, que un dia va descriure l¡¯Escala com una poblaci¨® ¡°de color de terra d¡¯escudelles¡±, ¡°sense gaire amenitat, una mica abandonada¡±, s¡¯hi va traslladar amb la modista Aurora Perea Men¨¦, un dels seus grans amors, si ¨¦s que l¡¯escriptor en va tenir.

Van viure a l¡¯Escala des del 1943 fins al 1948, quan ella va marxar ¨Chi ha qui diu que cansada dels dubtes de Pla¨C i es va casar a Buenos Aires. Van recuperar el contacte epistolar quan l¡¯escriptor ja s¡¯havia retirat al mas Llofriu. La vida lenta est¨¤ esquitxada de refer¨¨ncies constants a l¡¯Aurora: ¡°L¡¯obsessi¨® d¡¯A. ¨¦s permanent. Com s¡¯acabar¨¤ tot aix¨°?¡±, ¡°Carta d¡¯A. Res. Sopo.¡±, ¡°Cap not¨ªcia d¡¯A.¡±, ¡°Penso en A. Erotisme¡±, ¡°Obsessi¨® er¨°tica d¡¯A. ¡°Passo la nit de qualsevol manera. A.¡±, ¡°Not¨ªcies d¡¯A.: com sempre, tristes i magres¡±, ¡°Passo una gran part de la nit llegint i escrivint. Cartes antigues. Les d¡¯A.¡±, ¡°A. sempre al pensament. Sensualitat de baixa estofa¡±, ¡°Carta d¡¯A.¡±, ¡°Res d¡¯A.¡±, ¡°Carta d¡¯A.-despr¨¦s de tant de temps¡±...

La nostra parella va reapar¨¨ixer l¡¯endem¨¤ a dos quarts de dues de la tarda. Les habitacions es deixen al migdia, per¨° la seva, la 121, seguia tancada i barrada. Quan els empleats finalment van decidir entrar-hi, els van trobar estirats al llit, ben vestits. Ella, de 84 anys, estava abra?ada a ell, de 85. Al seu costat tenien sis xeringues d¡¯insulina, cinc d¡¯utilitzades i una d¡¯intacta, i un bl¨ªster amb pastilles antiv¨°mit. Sobre la taula, esperava el testament amb una nota amb el nom de la persona que calia avisar. A l¡¯hotel ning¨² els coneixia. L¡¯aut¨°psia va confirmar que no havien estat assassinats. Els Mossos no dubten que la nostra parella d¡¯alemanys es va su?cidar. Era el dia de Reis.