Isaki Lacuesta arrasa amb ¡®Entre dos aguas¡¯ en els premis Gaud¨ª de cinema

Isaki Lacuesta va anar ara fa uns deu anys a San Fernando, a Cadis, a la ca?a de l'esperit del cantant de flamenc Camar¨®n de la Isla. Es va submergir en l'ambient d'aquella terra i va con¨¨ixer dos germans que acabaven de perdre el pare. Aix¨ª va n¨¦ixer La leyenda del tiempo, una pel¡¤l¨ªcula que abordava les pors i els somnis dels dos nois, que no va perdre de vista fins a decidir reprendre les seves vides, deu anys despr¨¦s, i portar-les, de nou, al cinema a Entre dos aguas. Aquesta hist¨°ria, que beu de la realitat de la dif¨ªcil vida dels dos germans i d'aquesta deprimida zona de Cadis i la barreja amb dosis de ficci¨®, ha estat la pel¡¤l¨ªcula que va arrasar en la XI edici¨® dels Premis Gaud¨ª en una gala que es va fer diumenge a la nit al Palau de Congressos de Barcelona.

El llargmetratge de Lacuesta ja partia com un dels favorits ¡ªtenia nou nominacions¡ª i va obtenir set guardons: millor pel¡¤l¨ªcula en llengua no catalana, millor direcci¨®, millor actor protagonista per a Israel G¨®mez ¡ªun dels germans¡ª, millor muntatge, fotografia, so i m¨²sica. Un pas m¨¦s en la brillant traject¨°ria de la pel¡¤l¨ªcula, que ja va guanyar la Conxa d'Or en la darrera edici¨® del Festival de Sant Sebasti¨¤ i opta a dues de les nominacions estrella ¡ªpel¡¤l¨ªcula i direcci¨®¡ª en els propers premis Goya.

L'altre nom propi dels premis que organitza l'Acad¨¨mia del Cinema Catal¨¤ va ser el de la directora Elena Trap¨¦, que, amb Les dist¨¤ncies, va guanyar el Gaud¨ª a la millor pel¡¤l¨ªcula. El que ha estat el segon llargmetratge de la directora catalana, nominada en set categories, ha estat distingit per l'Acad¨¨mia, que ha valorat el retrat generacional d'un grup d'amics que es retroben a Berl¨ªn i que constaten el desenc¨ªs de les relacions amb el pas del temps.

Una altra de les pel¡¤l¨ªcules que va triomfar va ser l'¨°pera prima de Celia Rico, Viaje al cuarto de una madre, premi Gaud¨ª al millor gui¨®, premi del P¨²blic a la millor pel¡¤l¨ªcula i, a m¨¦s, el reconeixement a Lola Due?as i Anna Castillo, les dues actrius que donen vida a la complexa relaci¨® entre mare i filla que relata la cinta, amb els Gaud¨ª a la millor interpretaci¨® femenina i actriu secund¨¤ria, respectivament.

El treball de Rico, sevillana establerta a Catalunya des de fa m¨¦s d'una d¨¨cada i professora de l'ESCAC, era una de les cintes que partia amb m¨¦s nominacions, com tamb¨¦ ho va ser El fot¨®grafo de Mauthausen, la pel¡¤l¨ªcula de Mar Targarona ¡ªtot un homenatge a la figura de Francesc Boix per haver aconseguit fer fotografies d'un camp de concentraci¨®¡ª que es va endur quatre guardons: millor direcci¨® de producci¨®, vestuari, direcci¨® art¨ªstica i maquillatge i perruqueria.

En els Gaud¨ªs m¨¦s paritaris de la hist¨°ria, altres treballs amb signatura de dona premiats van ser Vida privada, de S¨ªlvia Munt, amb el Gaud¨ª a la millor pel¡¤l¨ªcula de televisi¨®, i La ¨²ltima virgen, de B¨¤rbara Ferr¨¦, millor curtmetratge. L'actor Oriol Pla va recollir el seu segon Gaud¨ª com a millor actor secundari. Si l'any passat va ser reconegut amb aquest premi pel seu paper a Incerta Gl¨°ria, aquest any ho ha estat per la seva interpretaci¨® a Petra, la pel¡¤l¨ªcula de Jaime Rosales que partia amb quatre nominacions, i en la qual l'actor catal¨¤ t¨¦ una participaci¨® breu per¨° fonamental.

Els d'aquest diumenge van ser uns Gaud¨ª ambientats en un escenari de m¨¤gia en una cerim¨°nia que va ser presentada pel Mag Lari entre grans llums de ll¨¤grima i miralls amb unes primeres files ocupades per bona part dels nominats, entre els quals l'actor Joan Pera, Gaud¨ª d'Honor, que va confessar, entre bromes, que malgrat haver estat tota la vida als escenaris, no sabia gaire b¨¦ qu¨¨ dir: "I aix¨° que ¨¦s el gran premi de la meva vida". Fora bromes, l'actor va demanar una professi¨® aut¨¨nticament "lliure".

Reivindicacions

A difer¨¨ncia de l'any passat, no hi havia butaques buides a la fila d'autoritats ¡ªCatalunya estava sota l'aplicaci¨® de l'article 155 de la Constituci¨® i no s'havia format Govern despr¨¦s de les eleccions¡ª ni lla?os grocs. Probablement va ser una de les cerim¨°nies amb una representaci¨® institucional m¨¦s nombrosa, que va comptar, per primera vegada en la seva hist¨°ria, amb la pres¨¨ncia del ministre de Cultura, Jos¨¦ Guirao, que va compartir photocall i fila amb el president de la Generalitat, Quim Torra, el del Parlament, Roger Torrent, i amb l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que es va presentar a la cerim¨°nia amb un look singular amb una samarreta en la qual es llegia: ¡°Desig de revolta, revolta del desig¡±.

En els discursos no hi van faltar les reivindicacions del sector. La m¨¦s contundent, la d'Isona Passola, presidenta de l'Acad¨¨mia, que va exigir a Guirao i a Torra que destinin m¨¦s recursos al cinema i a la cultura ¡°perqu¨¨ tamb¨¦ som societat de benestar i ascensor social¡±.

Passola es va acomiadar en la seva intervenci¨® amb un record als pol¨ªtics empresonats. Tamb¨¦ en clau pol¨ªtica es va pronunciar l'actor Sergi L¨®pez: ¡°Seguirem desobeint la injust¨ªcia¡±. I no van faltar crits de ¡°llibertat¡± i aplaudiments ¡ªals quals es va afegir el president Torra¡ª , despr¨¦s d'una interpretaci¨® de la can?¨® de Raimon Nosaltres no som d'eixe m¨®n, a c¨¤rrec de Roger Mas.