Els jocs de mans del cinema catal¨¤

Aquest any que els organitzadors de la gala dels ?scar tenen problemes per trobar presentador, potser la fan sense cap, a la festa dels Gaud¨ª n¡¯hi ha hagut un de molt encertat. Un mag. El Mag Lari. La m¨¤gia ¨¦s un element fundacional del cinema ¨Cl¡¯il¡¤lusionista M¨¦li¨¨s va fer del cinema un dels seus trucs m¨¦s variats i sorprenents. Tamb¨¦ es podria parlar, amb un ¨¨mfasi un punt tronat, de la m¨¤gia del cinema. Per¨° el director de la gala, Llu¨ªs Dan¨¦s, ja ens va advertir que en aquest cas la m¨¤gia s¡¯ha d¡¯entendre com una al¡¤lusi¨® als ¡°jocs de mans¡± que han de fer els cineastes catalans per aixecar una pel¡¤l¨ªcula.

I la veritat ¨¦s que les estad¨ªstiques de producci¨® i taquillatge s¨®n trist¨ªssimes malgrat l¡¯¨¨xit d¡¯alguns d¡¯aquests films als festivals (Donostia, M¨¤laga). Els miralls de l¡¯escenari, per contemplar-se com a ind¨²stria, reflectien una imatge preocupant. D¡¯ac¨ª que el parlament de la presidenta de l¡¯Acad¨¨mia, Isona Passola, fos un retret i una s¨²plica a les administracions per ajudar econ¨°micament aquesta ind¨²stria. Les autoritats, comen?ant pel president de la Generalitat, Quim Torra, feien com si sentissin ploure, cara de circumst¨¤ncies. Un discurs que Passola va cloure amb un recordatori sobre els pol¨ªtics absents en vig¨ªlies del judici. Postissa, en canvi, va resultar una breu aparici¨® de Sergi L¨®pez i Maria Molins reivindicant la desobedi¨¨ncia a la injust¨ªcia.

El repartiment de premis ¨Cse¡¯n donaven 22 i un d¡¯honor¨ªfic, merescud¨ªssim, a Joan Pera¨C tot i la quantitat va ser prou diligent. Els sarcasmes simp¨¤tics de Lari amb el p¨²blic van ser el millor humor de la nit, molt millor que unes p¨ªndoles audiovisuals for?a inn¨°cues sobre la fauna que habita el planeta del cinema. Amb tota la ra¨®, Lari va reivindicar que si uns premis de cinema porten el nom d¡¯un arquitecte, aquests premis tranquil¡¤lament els pot presentar un mag. L¡¯obertura, i cloenda, musical va resultar una mica bleda, en una gala que, dins de les limitacions ¨°bvies del g¨¨nere i les seves tres hores de durada, es va enllestir amb eleg¨¤ncia.

TV3 va punxar no quan retransmetia l¡¯acte sin¨® quan, curiosament, no ho feia. Se¡¯n va anar a publicitat quan Roger Mas va acabar d¡¯interpretar una versi¨® del Diguem no de Raimon i un sector del p¨²blic cridava ¡°llibertat¡±. Twitter es va escalfar llavors amb TV3. I poc despr¨¦s, quan va tornar al directe, resulta que s¡¯havia menjat l¡¯actuaci¨® musical d¡¯Alfred, un m¨²sic molt estimat pels seguidors d¡¯OT. Quan una colla de joves va pujar a l¡¯escenari per reivindicar Rojava, al Kurdistan siri¨¤, TV3 es va limitar a mantenir un pla general que no permetia apreciar l¡¯acci¨® espont¨¤nia, inesperada, a l¡¯escenari. La locuci¨® d¡¯Ismael Mart¨ªn i Carolina Rosich, com sempre, informativa i sense entorpir la cerim¨°nia.