La Llei de l¡¯Esport de la UFEC: un perill per al sistema esportiu catal¨¤

El 15 de gener passat, en la 22a Festa de l'Esport Catal¨¤ organitzada per la UFEC i el diari Sport, el president d'aquesta entitat esportiva, Gerard Esteva, anunciava que el principal repte de l'esport catal¨¤ per a l'any 2019 era l'aprovaci¨® parlament¨¤ria de la iniciativa legislativa popular (ILP) que la UFEC est¨¤ promocionant i per a la qual afirmava haver aconseguit 90.000 signatures. Si aix¨° es compl¨ªs seria un fet preocupant per la forma en qu¨¨ s'ha aconseguit aquest suport popular i pel que significaria aquesta proposta per al futur del sistema esportiu catal¨¤.

Quan el setembre del 2017 es va aprovar solemnement al Palau de la Generalitat el Pacte Nacional de l¡¯Activitat F¨ªsica i l¡¯Esport, ning¨² podia imaginar que la UFEC, una de les principals entitats signat¨¤ries de l'acord, engegaria un dels punts fonamentals del Pacte, l'elaboraci¨® d'un nou marc jur¨ªdic de l'esport catal¨¤, de manera unilateral i al marge de la resta d'actors del sistema esportiu i del mateix Govern de la Generalitat. La seva proposta d¡¯ILP es va llan?ar en un context pol¨ªtic dif¨ªcil per a Catalunya, amb l'aplicaci¨® de l'article 155 de la Constituci¨®, aprofitant el moment de debilitat del Govern per proposar un nou marc legislatiu fet a mida dels interessos de la UFEC i no del conjunt del sistema esportiu catal¨¤.

Amb gran difusi¨® propagand¨ªstica, la UFEC ha generat la visi¨® social de la necessitat de reformar la llei de l'esport a trav¨¦s d'una campanya medi¨¤tica ¡ªcom a m¨ªnim, confusa¡ª en qu¨¨ s'associa la necessitat compartida d'una nova llei amb la seva proposta unilateral. Per aconseguir un gran nombre de signatures populars per la ILP, la campanya de promoci¨®, amb v¨ªdeo incl¨°s, ha destacat en un primer pla les tem¨¤tiques i objectius que s¨®n comuns per a tot el sector esportiu, com la potenciaci¨® de l'esport femen¨ª, de l'esport de base, la lluita contra la viol¨¨ncia, o la promoci¨® de l'esport per a persones discapacitades, i ha deixat en un segon pla informatiu, o simplement sense esmentar-ho, la veritable finalitat del document, que no ¨¦s una altra que convertir la UFEC, transformada en la Uni¨® de l'Esport de Catalunya (UEC), en la principal instituci¨® esportiva del pa¨ªs assumint compet¨¨ncies p¨²bliques i condicionant la pol¨ªtica esportiva de la Secretaria General de l'Esport.

Aquest nou model organitzatiu proposat per la UFEC no ¨¦s compartit pel conjunt del sistema esportiu. Altres actors, especialment del m¨®n municipal, dels consells esportius, de les institucions universit¨¤ries, d'empreses esportives, o del col¡¤legi professional, veuen amb preocupaci¨® que pugui avan?ar una proposta legislativa unilateral que treu compet¨¨ncies al sector p¨²blic i aposta per una clara privatitzaci¨® de les pol¨ªtiques p¨²bliques esportives que es van iniciar el 1979 amb les primeres eleccions municipals i l'aprovaci¨® de l¡¯Estatut de Catalunya.

Des de llavors i al llarg d'aquests quaranta anys, el sistema esportiu catal¨¤ s'ha caracteritzat per les actuacions de consens i concertaci¨® entre els diferents nivells de l'administraci¨® (ajuntaments, consells comarcals, diputacions, Generalitat) i la gran varietat d'actors d'un sector privat esportiu (clubs, federacions, consells esportius, associacions, AMPA, empreses...) que representa diferents manifestacions del fenomen esportiu: de competici¨®, recreatiu, escolar, d'elit, universitari, esport i salut¡­ Que un d'aquests actors, per molt important que sigui, aconsegueixi dur a terme una iniciativa legislativa estrictament unilateral i amb objectius privatitzadors trenca la pol¨ªtica de consens i di¨¤leg amb qu¨¨ es van iniciar les tasques del Pacte Nacional de l¡¯Activitat F¨ªsica i l¡¯Esport i representa un perill per a l'estabilitat i el creixement del conjunt del sistema esportiu catal¨¤.

Joan Carles Burriel ¨¦s professor de Legislaci¨® i Organitzaci¨® de l'Esport a l¡¯INEFC de Barcelona.