Edificis i menjar

El darrer n¨²mero de la revista Quaderns d¡¯arquitectura i urbanisme, del COAC, es titula About buildings & food i est¨¤ dedicat al menjar com a motor urb¨¤ en tots els sentits. Alguns cops hem parlat sobre aquest fenomen a prop¨°sit de la reforma d¡¯un mercat o del tradicional dinar de Nadal. Per¨° ara es tracta de veure-ho d¡¯una manera completa. El numero 271 recull diverses aportacions realitzades per autors d¡¯aqu¨ª i tamb¨¦ del Regne Unit, Sic¨ªlia o Portugal, que presenten el menjar com un fenomen global i urb¨¤ per excel¡¤l¨¨ncia, o la literatura sobre la component espacial del menjar, o d¡¯altres autors, no menys importants, que insisteixen sobre el menjar en el context urb¨¤ de Barcelona des de diversos enfocaments. Aquests incideixen en coses que cal no oblidar, especialment en la maquin¨¤ria del prove?ment de la ciutat i el seu desplegament, que inclou, actualment, l¡¯eclosi¨® de l¡¯imparable delivery.

Per¨° ara, que crida tant l¡¯atenci¨® veure el menjar al carrer com si fos una novetat d¡¯¨²ltima incorporaci¨®, sobta veure desplegada en un dels articles la pres¨¨ncia del menjar a Barcelona des que la ciutat ¨¦s adulta, ja fa molts anys; la visi¨®, a trav¨¦s d¡¯una selecci¨® de pintures i fotografies, del menjar als carrers, de les piles de melons i s¨ªndries, de les aus de corral vives, de les parades ambulants de venda de caf¨¨, begudes, fruites confitades o tortells. Tot un paisatge urb¨¤ en qu¨¨ els carrers i places s¡¯omplen d¡¯all¨° que menjarem en totes les seves varietats. Tamb¨¦ banquets, berenars, terrasses plenes de gent, ¨¤pats familiars i bodegons que retraten el menjar a la ciutat i els seus mercats. Apareix aix¨ª la ciutat com una formidable m¨¤quina que nodreix els nostres est¨®macs, i un s¡¯imagina les seves vies, carrers i places com a parts d¡¯un sistema literalment digestiu, degudament complementats per la xarxa de clavegueram.

La m¨¤quina urbana, avui sovint redu?da a un esl¨°gan un xic gastat i t¨°pic quan ens referim a mobilitat, reclama en aquest n¨²mero el seu paper fonamental com el lloc que ens dona menjar i on all¨° que es mou pren un sentit real, carnal i expansiu. N¡¯hi ha prou amb convocar el menjar perqu¨¨ es connectin sense pre¨¤mbuls la ciutat i la casa. I s¡¯acaba pensant que potser s¨ª que la ciutat es pot reduir a aix¨° que reclama el t¨ªtol d¡¯aquest text: edificis i menjar.

El n¨²mero dedica tamb¨¦ algunes p¨¤gines a parlar d¡¯arquitectura, a la casa i la seva organitzaci¨®, a les formes del menjar i a la taula. En aquest sentit, la taula i les viandes dipositades a sobre prenen aqu¨ª una configuraci¨® espacial innegable. La taula es presenta com l¡¯objecte del mobiliari que atorga sentit a una pe?a que sovint, massa sovint, l¡¯arquitectura de l¡¯anomenat Moviment Modern ha menystingut: el menjador. L¡¯arquitectura moderna, especialment la m¨¦s acr¨ªtica, ha identificat el menjar tan sols amb la cuina, en tant que espai productiu; a la cuina hi ha trobat un vehicle extraordinari per donar a con¨¨ixer i difondre els seus valors dimensionals, organitzatius i ergon¨°mics i tamb¨¦ de les pautes i gestos que aquest espai, en tant que petita unitat de producci¨®, ha inculcat. La cuina ha nodrit l¡¯inici de diversos manuals per ensinistrar l¡¯art de projectar. Mentrestant, la taula ha estat relegada a un rac¨® de la sala d¡¯estar i identificada amb la fam¨ªlia tradicional. Tot plegat ha donat lloc a una arquitectura dom¨¨stica basada en principis racionals, higienistes i d¡¯economia que tan b¨¦ representava l¡¯anomenada cuina de Frankfurt amb el seu ordre estricte, avui un exemple periclitat, com assenyala un dels articles de la revista. La taula i el menjar, i no la cuina, representen el predomini de la reuni¨®, de la conversa, i d¡¯unes normes que s¨®n la base de la urbanitat i la conviv¨¨ncia. La taula com a centre i element essencial del menjador ¨¦s presentada en aquesta revista com una pe?a clau que acaba sent, no tan sols el centre de la casa, sin¨® l¡¯element sobre el qual descansa la mateixa organitzaci¨® de la ciutat, exemplificat a la revista amb el cas de Lisboa.

L¡¯arquitectura no es troba nom¨¦s en el edificis objecte, en els concursos d¡¯arquitectura, en els projectes urbans o en la planificaci¨®. L¡¯arquitectura tamb¨¦ est¨¤ en tot all¨° que la motiva i li dona ra¨® de ser. ?s l¡¯arquitectura abans de l¡¯arquitectura i el que m¨¦s clarament la connecta amb la vida. Sense el menjar, ni la ciutat ni la casa tenen sentit.