Art, transici¨®, fraus

Mentre a Barcelona es dirimeix com juga el Macba les cartes i els deutes respecte al barri que l¡¯acull, el Raval, i, igual de significatiu, respecte al teixit cultural de la ciutat al qual tan sovint ha girat l¡¯esquena i que ara el defensa amb moltes signatures perqu¨¨ l¡¯ampliaci¨® del museu passi per davant del nou CAP, a Madrid el Reina Sofia acull una exposici¨® d¡¯envergadura i llarga perman¨¨ncia, fins al novembre sencer, Po¨¨tiques de la democr¨¤cia. Subtitulada Imatges i contraimatges de la Transici¨®, cont¨¦ obres significatives, abs¨¨ncies igual de significatives i una abs¨¨ncia inexplicable: no t¨¦ cat¨¤leg.

En aquests jocs d¡¯abs¨¨ncies hi caben paral¡¤lelismes entre l¡¯expo del museu oficial de l¡¯art espanyol del segle XX i les que revela la nova crisi del Macba. La seva ¨²ltima crisi va ser ara fa quatre anys, arran de la mostra La b¨¨stia i el sobir¨¤. Aquella crisi es va tancar malament, amb un aparent creu i ratlla que nom¨¦s posa en evid¨¨ncia l¡¯abs¨¨ncia de criteris institucionals que persegueix el museu des dels inicis, i encara m¨¦s des del 2015. Tamb¨¦ l¡¯Ajuntament, ja amb Ada Colau d¡¯alcaldessa, va preferir mirar cap a una altra banda. D¡¯aquella pols, aquests fangs.

En el cas del Reina, el mateix: abs¨¨ncia de criteris per explicar l¡¯art de la Transici¨®, decisi¨® (obligaci¨®?) de sumar-se als fastos del 4o¨¨ aniversari de la Constituci¨® i fer-ho com si res, sense cat¨¤leg. Als cat¨¤legs d¡¯exposicions es presenta i es justifica la seva oportunitat, se n¡¯ofereixen els arguments i s¡¯hi revisen, o no, les obres d¡¯art i els artistes al cap dels anys. El mateix: d¡¯aquella pols, aquests fangs. La Transici¨® en l¡¯art espanyol va ser molt cr¨ªtica i les seves obres s¨®n eloq¨¹ents, val la pena veure l¡¯exposici¨®. Per¨° si sabeu poca cosa d¡¯aquestes peces, com els passava a tants joves el dia que la vaig visitar, us quedareu igual, sense saber-ne m¨¦s, tingueu l¡¯edat que tingueu. L¡¯art de la Transici¨® s¡¯ha muse?tzat, s¡¯ha convertit en mat¨¨ria morta, carn de can¨® per a subvencionats pel mateix museu.

Tamb¨¦ us quedareu sense acabar d¡¯entendre qu¨¨ passa al Macba si no considereu la seva hist¨°ria, les crisis i els actors principals: la fundaci¨® privada que porta el seu nom, que ben poc s¡¯ha gastat en el museu, poqu¨ªssim; el ja citat Ajuntament, indiferent a tants aspectes culturals; el Ministeri de Cultura i la Conselleria d¡¯¨ªdem, que persisteixen a ser convidats de pedra en els assumptes d¡¯un museu que es va inaugurar buit, sense obres, com una de les perles de la Barcelona del 92. L¡¯estrella era l¡¯arquitectura, no la col¡¤lecci¨® ni els criteris, encara menys l¡¯arrelament en la vida cultural aut¨°ctona. El Macba va n¨¦ixer per esponjar el Raval, llavors encara el Xino, i en realitat mai no se li ha demanat m¨¦s des d¡¯un punt de vista ciutad¨¤. Fins ara. A veure qu¨¨.

A Madrid, art de la Transici¨®. L¡¯expo al Reina est¨¤ relacionada amb la del Congr¨¦s i el Senat El poder de l¡¯art. Ho diu el subt¨ªtol: Obres de la col¡¤lecci¨® del Museu Reina Sofia, com si fos un museu coartada. Ha eliminat la paraula ¡°Nacional¡± i l¡¯expressi¨® ¡°Centre d¡¯art¡± del nom oficial del MNCARS. Acaba el 2 de mar? i s¨ª que t¨¦ cat¨¤leg, consultable al web del Congr¨¦s, signat pels presidents d¡¯ambdues cambres. Traieu-ne les conclusions corresponents i poseu-les en el context hist¨°ric i el context present. No l¡¯he vista, exigeix cita pr¨¨via i no ho sabia. Vaig passar pel costat dels lleons i vaig fotografiar-ne les banderoles. Quins temps. Que moderns.

Al Reina, obres que em moria per veure. Encara que els molts comissaris ¨Csota la direcci¨® de Rosario Peir¨® i el director del museu, Manuel Borja Villel¨C afirmin que s¡¯han centrat en els setanta al complet, hi ha massa abs¨¨ncies: tants conceptuals, les trobades de Pamplona, els esquizos madrilenys, els ZAJ... Per sort, Mari Chord¨¤ i laSal Edicions de les Dones hi han entrat. El pavell¨® espanyol de la Biennal de Ven¨¨cia el 1976, clau per entendre la Transici¨® en l¡¯art que la seguiria ¨Creforma i no ruptura tamb¨¦ en aix¨°¨C, desmereix per falta d¡¯informaci¨® i an¨¤lisi, imprescindibles en una exposici¨® col¡¤lectiva: s¡¯hi passa massa r¨¤pid, com qui t¨¦ pressa.

Em quedo amb l¡¯eloq¨¹¨¨ncia d¡¯El pared¨®n, de l¡¯Equip Cr¨°nica, obra bastida com una cabanya, a terra. Els sis quadres que la formen remeten al 27 de setembre, quan Franco va matar per morir tranquil. Per als Cr¨°nica, Ven¨¨cia va ser el principi del final. Per¨° aix¨° no ho conta l¡¯exposici¨®, ni sembla que tingui ganes de saber-ho. Encara que hi hagi llibres que ho expliquin.

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i professora de la UPF