¡®Campeones¡¯ guanya el Goya a la millor pel¡¤l¨ªcula en una nit dominada per ¡®El reino¡¯

Per una vegada, ser campi¨® ¡ªi en aix¨° estar¨¤ d¡¯acord l¡¯equip de b¨¤squet Los Amigos¡ª ¨¦s millor que ser subcampi¨®. El Goya a la millor pel¡¤l¨ªcula per Campeones, de Javier Fesser, ¨¦s una rever¨¨ncia de l¡¯Acad¨¨mia a un cineasta volgut, que a m¨¦s ha sabut connectar amb la taquilla. Durant els darrers lustres, la pel¡¤l¨ªcula espanyola que m¨¦s recaptava no era precisament la que guanyava el Goya principal. En aquesta edici¨® s¨ª, els 1.600 acad¨¨mics han coincidit amb els 3,2 milions d¡¯espectadors que han anat a veure Campeones, una pel¡¤l¨ªcula de superaci¨® protagonitzada per un equip de b¨¤squet, que es va emportar el m¨¤xim guard¨® en una gala celebrada a Sevilla. Una cerim¨°nia en la qual El regne, de Rodrigo Sorogoyen, va obtenir set premis.

Els Goya van saber, a m¨¦s, recon¨¨ixer una Espanya plural. Les veus que des de l¡¯escenari van agrair els premis van estendre acta del moment que viu el pa¨ªs, en uns guardons que, a m¨¦s, se celebraven per segona vegada fora de Madrid. Comen?ant per Jes¨²s Vidal, l¡¯actor revelaci¨® per la com¨¨dia ¨¤cida de Fesser. Vidal, amb una discapacitat visual ¡ªnom¨¦s pot veure el 10%, i nom¨¦s per un ull¡ª, va avisar a la Acad¨¨mia: ¡°Ens doneu visibilitat, diversitat i inclusi¨®; no sabeu el que feu¡±.

El premi a la millor pel¡¤l¨ªcula el van lliurar les actrius de Mujeres al borde de un ataque de nervios: Loles Le¨®n, Julieta Serrano i Rossy de Palma, encap?alades per Pedro Almod¨®var. Fa 30 anys que van rebre aquest Goya i ahir a la nit elles el van donar a Campeones, que en total va obtenir tres guardons. ¡°El cinema serveix¡±, va afirmar des de l¡¯escenari el productor Luis Manso. Fesser va subratllar que quan va comen?ar el rodatge es parlava de discapacitats intel¡¤lectuals. ¡°Avui parlem de persones amb capacitats diferents. Millor encara: parlem de campions¡±.

Per al thriller pol¨ªtic El reino, de Rodrigo Sorogoyen, una immersi¨® en el fang de la putrefacci¨® moral de la corrupci¨® espanyola, va quedar el sabor agredol? d¡¯obtenir set premis, inclosos el de millor direcci¨® i el millor gui¨® original, tot i que no el m¨¦s important.

Els presentadors de la cerim¨°nia, Andreu Buenafuente i Silvia Abril, van donar ritme i van aportar rialles. Tamb¨¦ una reflexi¨®: ¡°Deixeu en pau l¡¯humor. Ens fa m¨¦s lliures¡±. Els missatges van quedar en boca dels premiats, en discursos com el d¡¯Arantxa Echevarr¨ªa, millor direcci¨® novella amb Carmen y Lola, que va recordar: ¡°La maduresa d¡¯una societat es mesura pel lloc que hi ocupa la dona. L¡¯hi dedico als qui no s¨®n capa?os de ficar-se en la pell de l¡¯altre, als qui no creuen en les lleis de viol¨¨ncia de g¨¨nere. Que vagin a veure una pel¡¤l¨ªcula de gitanes lesbianes¡±. I el mateix aix¨ª, reblava, descobrien altres coses.

Hi va haver unes altres primeres vegades, com la de Laura Pedro, la primera dona que guanyava el guard¨® com a cap d¡¯equip d¡¯efectes digitals. Ho va aconseguir amb Superl¨®pez, que Pedro va realitzar com a treballadora de l¡¯empresa El Ranchito, una de les companyies capdavanteres en efectes. Per primera vegada, Netflix va guanyar el guard¨® a la millor pel¡¤l¨ªcula iberoamericana, gr¨¤cies a Roma, el destructor mexic¨¤ liderat per Alfonso Cuar¨®n i cridat a arrasar en totes les gales.

Per part de Roberto Fern¨¢ndez, de l¡¯equip de so del regne, hi va haver una reflexi¨® sobre un altre dels reptes pendents per aconseguir una societat millor: la conciliaci¨®. Eva Llorach, amb el premi a la millor actriu revelaci¨® a la m¨¤, va demanar a la resta de les nominades en qualsevol categoria que es posessin dempeus. ¡°Vull fer un frances macdormand [en refer¨¨ncia a la mateixa petici¨® que l¡¯actriu nord-americana va realitzar als Oscar]¡°. I amb el lideratge de Pen¨¦lope Cruz, la primera actriu de les quals Llorach va demanar que es pos¨¦s dempeus, la resta es van aixecar, es van mirar i es van recon¨¨ixer: eren 29 dones i, a canvi, hi havia 113 homes.

Per primera vegada, James Rhodes ¡ªreconvertit en el millor ambaixador d¡¯Espanya¡ª va actuar en els Goya, i va interpretar una desoladora pe?a de Bach en el moment de recordatori dels morts. Per primera vegada va cantar Rosal¨ªa, i ho va fer amb Me quedo contigo, de Los Chunguitos. Susi S¨¢nchez, la millor actriu protagonista per La enfermedad del domingo, va guanyar el seu primer premi a la meitat d¡¯una incre?ble gimcana: es va fer la catifa vermella, se¡¯n va anar a fer la seva funci¨® en un teatre a Sevilla i va tornar per a la cerim¨°nia. Ella defensava l¡¯¨²nica candidatura de la pel¡¤l¨ªcula de Ram¨®n Salazar.

Hi va haver una segona vegada: Antonio de la Torre per fi va aconseguir el seu segon Goya, despr¨¦s de guanyar el primer a la primera. Entremig, 11 candidatures m¨¦s. ¡°Aquest Goya es queda en aquesta terra, que ha acollit a la gent estrangera i que continuar¨¤ acollint-la¡±. De la Torre representa el pol¨ªtic corrupte d¡¯El reino, que es va emportar set premis. Aquest pol¨ªtic hauria gaudit d¡¯alguns moments hilarants de la gala, com l¡¯acumulaci¨® d¡¯orquestrines, estudiantines, xirigotes, ballets i conjunts de sambistes, abans que aparegu¨¦s M¨¤xim Huerta, que es va autoanomenar ¡°el breu¡±, pel seu r¨¤pid pas pel Ministeri de Cultura, i perqu¨¨ va anunciar el Goya al millor curt de ficci¨®.

La lluita d¡¯aquells que viuen al costat dels perdedors, dels que habiten en la part fosca de la hist¨°ria, es va veure reflectida en dos premis, el de millor documental per El silencio de los otros, de Robert Bahar i Almudena Carracedo, sobre els crims del franquisme. I el Goya al millor llargmetratge d¡¯animaci¨® se¡¯l va emportar Un dia m¨¢s con vida, l¡¯adaptaci¨® de la primera novel¡¤la del reporter Ryszard Kapuscinski, un film bonic de Damian Nenow i Ra¨²l de la Fuente, que ja es va emportar aquest guard¨® al cinema europeu.

¡°Les coses les he fet per a vost¨¨s, sempre per a vost¨¨s¡±, deia Chicho Ib¨¢?ez Serrador al final del v¨ªdeo en qu¨¨ se celebrava el seu Goya d¡¯Honor. En aquesta edici¨® dels Goya, l¡¯Acad¨¨mia va pensar en tots els espectadors i televidents, pel que fa als premis i al ritme de la cerim¨°nia.