Barcelona, el 1928 i una coca-cola

¡°Aqu¨ª, res de numerets!¡±, va remugar la meva mare mentre em deixava la m¨¤ dreta sense circulaci¨®. Jo tot just iniciava una t¨ªmida protesta perqu¨¨ volia un pastisset concret i la dependenta me n¡¯havia posat un altre de m¨¦s esquifit que vaig intuir (i no m¡¯equivocava) molt menys carregat de crema. Ella tamb¨¦ ho sabia, per¨° va pagar tota somrient i vam marxar sense badar boca, amb un tarann¨¤ molt angl¨¨s. Era al mercat de l¡¯Abaceria Central de Gr¨¤cia, a finals dels seixanta, on la seva mare hi tenia una parada petita com un cop de puny (la 361, en blanc sobre fons vermell; llum de tulipa elegant i bombeta somorta), una polleria que resistia miraculosament sense vendre res m¨¦s que pollastres i gallines al costat de parades que eren tres vegades m¨¦s grans i que, avan?ades al seu temps, ja oferien alguna croqueta i plat precuinats. El secret era el codi d¡¯honor de la meva ¨¤via: un marbre com la neu, el mateix prove?dor des dels anys trenta i abans llen?ar la mercaderia i quedar-se en n¨²meros vermells que enganyar. La clientela era sagrada.

Imbu?ts d¡¯aquesta moralitat i ¨¨tica de les classes populars forjades abans de la guerra i que mai va tenir (ni t¨¦) la burgesia benestant, la filosofia de casa passava per no muntar cap esc¨¤ndol i si, arribat el cas, et donaven gat per llebre, doncs no es tornava mai m¨¦s a aquella botiga i llestos: se saludava en passar amb educaci¨®, per¨° aqu¨ª quedava tot. Els uns i els altres sabien de qu¨¨ anava la cosa: no calia res m¨¦s... Tot plegat ho vaig recordar la setmana passada, quan en una cadena de cafeteries del centre em van clavar 3,60 euros per una coca-cola petita. Vaig pagar amb un somriure i sense fer cap tuit. Per¨° no m¡¯hi tornaran a veure, esclar.

Educat al bany maria d¡¯un m¨®n d¡¯ahir clavat als anys vint i trenta, la Guerra Civil com a abisme, vaig recordar, arran de la clatellada, que quan la Coca-cola va arribar a Barcelona, el juliol del 1928, valia 35 c¨¨ntims. Em passa sovint: sento les actituds, els valors i els somnis d¡¯aquelles d¨¨cades m¨¦s a prop meu que les actuals. Potser perqu¨¨ la Barcelona que en 10 anys va passar de 700.000 a un mili¨® d¡¯habitants, un niu de cosmopolitisme, sempre panxa enlaire ¨Cnaixia el Gran Metro: de pla?a Catalunya a Lesseps (1924), emulant els de Londres (1864), de la imitada Boston (1896), Nova York (1904) o Madrid (1919)¨C aspirava de deb¨° a ser una urbs moderna i productiva, capital d¡¯una Catalunya ja tan impossible el 1936 com la intueixo avui.

I aix¨ª vaig, 90 anys entre un peu i l¡¯altre. Davant dels selfies, rememoro l¡¯impacte del primer Photomaton, del 17 de febrer del 1929: calia esperar l¡¯eternitat de 16 segons perqu¨¨ don¨¦s sis c¨°pies per 1,50 pessetes. Era a Pelai, 56, el carrer de la modernitat, on l¡¯abril del 1925 s¡¯inauguraven els grans magatzems El ?guila (a la cantonada amb la ronda Universitat), dura compet¨¨ncia per als altres dos ve?ns: Los Alemanes (n¨²meros 20-24) i Can Damians (n¨²mero 54, el de la bola de vidre), tots avui franqu¨ªcies t¨¨xtils i hotels. Anaven a rebuf del m¨ªtic El Siglo de la Rambla, imbatible en preus i luxe, per¨° tamb¨¦ pels venedors, famosos per la seva atenci¨® i delicadesa, tant si eren dandis com obrers. Encara avui, a casa, El Corte Ingl¨¦s del Portal de l¡¯?ngel ¨¦s Can Jorba (1926), potser perqu¨¨ en ten¨ªem una col¡¤lecci¨® de postals de quan es va inaugurar.

La ciutat moderna. Barcelona 1921-1930 (Albert¨ª Editor/Ajuntament de Barcelona), cinqu¨¨ lliurament de la detallada s¨¨rie que construeix R¨°mul Brotons

De fet, va obrir les portes sis mesos despr¨¦s que s¡¯obr¨ªs al p¨²blic el Park G¨¹ell, una iniciativa privada de frustrada ciutat jard¨ª rescatada per l¡¯Ajuntament, que la va adquirir, amb pol¨¨mica, el 1922. Ara, si no n¡¯ets ve¨ª pagues entrada per veure el recinte hist¨°ric; m¨¦s que res per deixar lloc, mentre els autocars atape?ts de turistes col¡¤lapsen tant el parc com l¡¯estreta carretera d¡¯acc¨¦s al Carmel.

En aquella ¨¨poca que la premsa va batejar com ¡°el xarampi¨® esportiu¡± perqu¨¨ no tot era futbol (nataci¨® a les platges i piscines; ciclisme¡­), m¡¯imagino entre els 60.000 que van assistir al combat de boxa dels gegants Uzcudun i Primo Carnera, convocats el novembre del 1930 a l¡¯Estadi de Montju?c, avui en descomposici¨®, en el que va ser un r¨¨cord de concentraci¨® pugil¨ªstica a Europa. De la mateixa manera, passejo per la pla?a de Catalunya aquest 7 d¡¯octubre del 1926 de la primera Diada del Llibre, mentre miro de re¨¹ll aquesta nova dona d¡¯art d¨¦co, fascinant, trencadora, amb els cabells curts, barrets continguts i faldilles pel genoll, competint d¡¯igual a igual, en plena bogeria del charleston, amb homes amb pantalons de quadres, americanes ajustades i ulleres de sol, extravagants sense barret i cabells engominats. Potser agafaria un taxi, regularitzats des del 26 de novembre del 1924, obligats pel Consistori per primera vegada a anar amb tax¨ªmetre i en carrosseria landaulet (quatre places a cobert i el xofer, fora). Tan controlats com avui¡­

En les estelades descolorides se m¡¯apareixen les pat¨¨tiques pors d¡¯Alfons XIII; el monarca anava amb cotxe per Barcelona amb Primo de Rivera i li va etzibar: ¡°Veig moltes banderes separatistes¡±; el dictador, espantat, va fer un cop d¡¯ull: ¡°Majestat, no en veig cap¡±. ¡°Doncs jo s¨ª: on no hi ha la bandera espanyola hi veig amagada la bandera separatista¡±. Perqu¨¨ tampoc era tot id¨ªl¡¤lic: el 1921 cada tres dies hi havia un atemptat fill de la guerra entre anarquistes i patronal; mentre es constru?a el Metro Transversal a preu fet, 24 hores els set dies, van morir 11 treballadors en enfonsar-se les obres entre la Gran Via i Villarroel (abril del 1924), i l¡¯Exposici¨® Internacional del 1929 va deixar, despr¨¦s de 42 sortidors d¡¯aigua, 116 columnes de llum i nou reflectors, 15 milions de deute que la ciutat va pagar en 34 anys. Per no parlar de la gestaci¨® de La bandera negra, joves violents d¡¯Estat Catal¨¤ que van intentar atemptar contra el monarca en el complot del Garraf (1925) o el de Prats de Moll¨® (1926) amb Maci¨¤, 600 homes de 6.000 previstos i tot just 80 fusells.

Qu¨¨ voleu, se¡¯m creuen els valors familiars amb les xifres espectaculars de la Mancomunitat en tot just 10 anys de feina i amb la de la Generalitat d¡¯avui o la visita d¡¯Albert Einstein el 1923, at¨¨s per un secretari general d¡¯Ensenyament T¨¨cnic i Professional de la Mancomunitat, Rafael Campalans (socialista en govern conservador), que l¡¯atenia en alemany. I tenint en compte els candidats de les properes eleccions municipals de maig, un es refugia amb gust en La ciutat moderna. Barcelona 1921-1930 (Albert¨ª Editor/Ajuntament de Barcelona), cinqu¨¨ lliurament de la detallada s¨¨rie que construeix R¨°mul Brotons. Indec¨ªs, fugint de l¡¯actual espai-temps tant en l¡¯¨¤mbit period¨ªstic com en el vital, no s¨¦ qui votar entre tant refugiat o pr¨°fug, avui aqu¨ª, dem¨¤ all¨¤. En les municipals del 5 de febrer del 1922, un vot es pagava a 25 pessetes si els candidats eren regionalistes i a 10 si eren radicals; els mon¨¤rquics no tenien tarifa fixa. Actualitzat, s¨®n el 3%, prebendes, cadires, llic¨¨ncies¡­ I jo amb l¡¯¨¨tica de la mare i l¡¯¨¤via.